Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Verbs Irregulars Catalans: Gerundis i Participis

Aquesta guia presenta una llista de verbs irregulars en català, amb les seves formes de gerundi i participi, per facilitar-ne l'aprenentatge i la consulta.

Absoldre

Gerundi: absolent

Participi: absolt/absolta

Admetre

Gerundi: admetent

Participi: admès/admesa

Aparèixer

Gerundi: apareixent

Participi: aparegut/apareguda

Atendre

Gerundi: atenent

Participi: atès/atesa

Batre

Gerundi: batent

Participi: batut/batuda

Beure

Gerundi: bevent

Participi: begut/beguda

Caber / Cabre

Gerundi: cabent

Participi: cabut/cabuda

Caler / Caldre

Gerundi: calent

Participi: calgut/calguda

Caure

Gerundi: caient

Participi: caigut/caiguda

Cloure

Gerundi: cloent

Participi: clos/closa

Concloure

Gerundi: concloent

Participi: conclòs/conclosa

Incloure

Gerundi:

Expressions de llibertat i no pas actes d'obligació

Hi ha cristians que veuen els sagraments com a signes de fe que requereixen les cerimònies socials. Però d’altres, que són practicants, conceben els sagraments com a actes obligatoris. Quan una persona pertany a una associació i no en respecta el reglament, se l'expulsa.

Practicar els sagraments equival a complir les obligacions d’un bon cristià.

Els nens fan la comunió pels regals i per fer la festa. Però ha de tenir sentit. Els sagraments són expressions de llibertat; és a dir, no han de ser un acte obligatori. Els sagraments són símbols gratuïts, no són instruments. Hem d’anar trobant el to, la coherència del perquè. Tenen com a finalitat expressar l’amor que ens uneix...

Inicis de la Filosofia Medieval: Relació Fe i Raó

La relació entre la filosofia i la teologia va marcar els primers moments del pensament medieval. Inicialment, els primers pensadors, els anomenats Pares de l'Església, van estar dividits a propòsit de la filosofia clàssica. Així, van sorgir dues actituds principals:

• Cristianisme Obert

  Els defensors d'aquesta postura van considerar que la tasca de la filosofia era explicar el missatge de Crist, ajudar els homes en la fe i defensar les veritats revelades contra els atacs dels pagans.

• Cristianisme Tancat

  Aquesta actitud fou la de menysprear la saviesa pagana, rebutjant qualsevol relació amb la filosofia clàssica, que va arribar a ser considerada l'origen de les heretgies (males interpretacions

El Mite de les Edats: El Relat que Contà l'Oncle a Hesíode

L'Origen Comú de Déus i Mortals

El relat explicava que déus i homes procedeixen del mateix origen. Els immortals crearen cinc estirps successives, cadascuna amb característiques i destins diferents.

1. La Daurada Estirp d'Homes Mortals (Regnat de Cronos)

La primera fou la daurada estirp d’homes mortals. Visqueren durant el regnat de Cronos, vivint com a déus:

• Sense preocupacions, cansament ni misèria.
• No envellien ni sofrien cap tipus de mal.
• Morien dolçament mentre dormien.

Durant tota la vida feien festes i estaven alegres, vivint de camps fèrtils, fruits abundants i rics ramats. Zeus els convertí en déus benaurats, benignes i terrenals (Hesíode els anomena divinitats menors)...

Bloc 2: Ciència i Fe

La ciència i la fe són dues maneres de conèixer. No són incompatibles, sinó complementàries. Ni la ciència té autoritat sobre la religió, ni la religió sobre la ciència.

1. El Naixement de la Ciència

• El judaisme i el cristianisme desencanten la naturalesa que les religions panteistes havien omplert de déus i dimonis (hilozoisme).
• Amb la divinització de la natura, es feia difícil investigar-la amb un esperit científic.
• Investigar el cosmos forma part del mandat de Déu en el Gènesi.

No devem a la ciència el desencantament de la natura; és el judaisme i el cristianisme els que desdivinitzen els elements de la natura. La Bíblia converteix el sol i la lluna en “llumeneres”.

És fàcil entendre, doncs, que...

Els inicis del cristianisme

La religió cristiana va néixer a l'entorn del Mediterrani durant el segle I dC, concretament a Israel, a partir dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Jesús i els seus primers seguidors eren d'origen jueu; per tant, el cristianisme té el seu origen en la religió jueva. Per això, ambdues religions comparteixen molts elements, com alguns llibres de la Bíblia, festivitats, els Deu Manaments i oracions. El context cultural i polític de l'època era el de l'Imperi Romà, i la cultura dominant i de prestigi era la grecollatina. Per aquest motiu, la religió cristiana enfonsa les seves arrels tant en el judaisme com en la cultura grecollatina.

Aquest immens imperi estava connectat per una important xarxa de vies

Cap d’estudis d’Universitat:  Molt il·lustríssim senyor ( M.Il·ltre. Sr)

Jutge: il·lustre Senyor ( il·ltre.Sr ), ( I.Sr )

Síndic de Greuges: il·lustre Senyor/a ( il·ltre.Sr )

Rei/ Reina: Sa Majestat ( S.M/SS.MM )

Príncep/Princesa: Sa Altesa reial ( S.A.R )

Cap de la casa reial: Excel·lentíssim/a senyor/a ( Excm.Sr.) / ( Excma.Sra. 

Defensor del Poble: Excel·lentíssim/a Senyor/a ( Excm.Sr.) / ( Excma.Sra. )

President del senat: Excel·lentíssim senyor ( Excm.Sr.)

Advocat de l’Estat: il·lustríssim Senyor ( il·lm.Sr ), ( Im.Sr )

Fiscal: il·lustríssim Senyor ( il·lm.Sr ), ( Im.Sr )

Capità General: Excel·lentíssim Senyor ( Excm.Sr.)

Governador militar: Excel·lentíssim Senyor ( Excm.Sr.)

Papa: Sa Santedat

Abat de Montserrat: Reverendíssim

La Reforma

La Reforma protestant va suposar la divisió de l'Església occidental en diferents confessions cristianes: el catolicisme, i entre els reformats, el luteranisme, el calvinisme i l'anglicanisme.

Aquesta divisió es va produir al segle XVI i encara perdura.

La Reforma la va iniciar Martí Luter a Alemanya.

a) La crisi de l'Església

• Malestar amb l'Església de Roma: luxe, riquesa, clergues poc formats, abandonament de les obligacions pastorals, compra i venda de càrrecs religiosos, etc.
• Venda d'indulgències (per comprar el perdó dels pecats i reduir el temps d'espera al purgatori).

b) La Reforma luterana

• Luter era un frare agustinià molt preocupat per l'Església i la salvació de les ànimes.
• Denuncià la venda d'indulgències per pagar

La Medicina Hel·lenística i les seves Influències

La medicina d'aquesta època estava molt influenciada per diversos factors:

1. L'activitat científica del Liceu.
2. L'escola Siciliana d'Empèdocles (especialment les disseccions).
3. El corpus hipocràtic.
4. Els coneixements que els egipcis tenien de les drogues.
5. El fet que es realitzaven pràctiques a l'hospital del Museu d'Alexandria.

Metges Destacats de l'Època Hel·lenística

Destaquen tres metges principals:

• Heròfil: Practicava disseccions, va relacionar el pols amb el batec del cor i va situar la intel·ligència al cervell.
• Erasístrat: Va estudiar el sistema nerviós i el sistema cardiovascular, sent el primer a descriure l'aorta.
• Claudi Galè: Durant molts anys va treballar com a metge en una escola

La Vida de les Primeres Comunitats

Una Vida Nova en Comunitat

Els relats sobre la vida dels primers cristians els trobem principalment en el llibre dels Fets dels Apòstols. Hi podem veure quin era l’esperit que animava els primers cristians. Aquests en són els principals trets distintius:

• En el grup: Comunió. És fruit de la fe en Jesús: viuen units i comparteixen els béns.
• En la relació amb Déu: Oració i celebració, especialment la celebració de l’Eucaristia.
• En la seva relació amb els altres: La missió, anunciar la persona de Jesús i el seu missatge.

Els Serveis i Ministeris de la Comunitat

Al principi, totes les responsabilitats van recaure sobre els apòstols. Quan les comunitats van créixer, es van anar nomenant altres persones...