Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Verbs Irregulars Catalans: Guia de Gerundis i Participis

Religió4,28 KB

Verbs Irregulars Catalans: Gerundis i Participis

Aquesta guia presenta una llista de verbs irregulars en català, amb les seves formes de gerundi i participi, per facilitar-ne l'aprenentatge i la consulta.

Absoldre
Gerundi: absolent
Participi: absolt/absolta
Admetre
Gerundi: admetent
Participi: admès/admesa
Aparèixer
Gerundi: apareixent
Participi: aparegut/apareguda
Atendre
Gerundi: atenent
Participi: atès/atesa
Batre
Gerundi: batent
Participi: batut/batuda
Beure
Gerundi: bevent
Participi: begut/beguda
Caber / Cabre
Gerundi: cabent
Participi: cabut/cabuda
Caler / Caldre
Gerundi: calent
Participi: calgut/calguda
Caure
Gerundi: caient
Participi: caigut/caiguda
Cloure
Gerundi: cloent
Participi: clos/closa
Concloure
Gerundi: concloent
Participi: conclòs/conclosa
Incloure
Gerundi:
...
Continua llegint "Verbs Irregulars Catalans: Guia de Gerundis i Participis" »

Els sagraments cristians: sentit, llibertat i comunitat

Religió4,54 KB

Expressions de llibertat i no pas actes d'obligació

Hi ha cristians que veuen els sagraments com a signes de fe que requereixen les cerimònies socials. Però d’altres, que són practicants, conceben els sagraments com a actes obligatoris. Quan una persona pertany a una associació i no en respecta el reglament, se l'expulsa.

Practicar els sagraments equival a complir les obligacions d’un bon cristià.

Els nens fan la comunió pels regals i per fer la festa. Però ha de tenir sentit. Els sagraments són expressions de llibertat; és a dir, no han de ser un acte obligatori. Els sagraments són símbols gratuïts, no són instruments. Hem d’anar trobant el to, la coherència del perquè. Tenen com a finalitat expressar l’amor que ens uneix...

Continua llegint "Els sagraments cristians: sentit, llibertat i comunitat" »

Orígens de la Filosofia Medieval: Patrística i Pensament Àrab

Religió2,53 KB

Inicis de la Filosofia Medieval: Relació Fe i Raó

La relació entre la filosofia i la teologia va marcar els primers moments del pensament medieval. Inicialment, els primers pensadors, els anomenats Pares de l'Església, van estar dividits a propòsit de la filosofia clàssica. Així, van sorgir dues actituds principals:

  • Cristianisme Obert

    Els defensors d'aquesta postura van considerar que la tasca de la filosofia era explicar el missatge de Crist, ajudar els homes en la fe i defensar les veritats revelades contra els atacs dels pagans.

  • Cristianisme Tancat

    Aquesta actitud fou la de menysprear la saviesa pagana, rebutjant qualsevol relació amb la filosofia clàssica, que va arribar a ser considerada l'origen de les heretgies (males interpretacions

...
Continua llegint "Orígens de la Filosofia Medieval: Patrística i Pensament Àrab" »

El Mite de les Cinc Estirps d'Hesíode: De l'Edat d'Or al Ferro

Religió2,84 KB

El Mite de les Edats: El Relat que Contà l'Oncle a Hesíode

L'Origen Comú de Déus i Mortals

El relat explicava que déus i homes procedeixen del mateix origen. Els immortals crearen cinc estirps successives, cadascuna amb característiques i destins diferents.

1. La Daurada Estirp d'Homes Mortals (Regnat de Cronos)

La primera fou la daurada estirp d’homes mortals. Visqueren durant el regnat de Cronos, vivint com a déus:

  • Sense preocupacions, cansament ni misèria.
  • No envellien ni sofrien cap tipus de mal.
  • Morien dolçament mentre dormien.

Durant tota la vida feien festes i estaven alegres, vivint de camps fèrtils, fruits abundants i rics ramats. Zeus els convertí en déus benaurats, benignes i terrenals (Hesíode els anomena divinitats menors)...

Continua llegint "El Mite de les Cinc Estirps d'Hesíode: De l'Edat d'Or al Ferro" »

Ciència i Fe: Complementarietat i Història del Desencantament de la Natura

Religió2,64 KB

Bloc 2: Ciència i Fe

La ciència i la fe són dues maneres de conèixer. No són incompatibles, sinó complementàries. Ni la ciència té autoritat sobre la religió, ni la religió sobre la ciència.

1. El Naixement de la Ciència

  • El judaisme i el cristianisme desencanten la naturalesa que les religions panteistes havien omplert de déus i dimonis (hilozoisme).
  • Amb la divinització de la natura, es feia difícil investigar-la amb un esperit científic.
  • Investigar el cosmos forma part del mandat de Déu en el Gènesi.

No devem a la ciència el desencantament de la natura; és el judaisme i el cristianisme els que desdivinitzen els elements de la natura. La Bíblia converteix el sol i la lluna en “llumeneres”.

És fàcil entendre, doncs, que...

Continua llegint "Ciència i Fe: Complementarietat i Història del Desencantament de la Natura" »

Els Inicis del Cristianisme: Origen i Expansió a l'Imperi Romà

Religió3,79 KB

Els inicis del cristianisme

La religió cristiana va néixer a l'entorn del Mediterrani durant el segle I dC, concretament a Israel, a partir dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Jesús i els seus primers seguidors eren d'origen jueu; per tant, el cristianisme té el seu origen en la religió jueva. Per això, ambdues religions comparteixen molts elements, com alguns llibres de la Bíblia, festivitats, els Deu Manaments i oracions. El context cultural i polític de l'època era el de l'Imperi Romà, i la cultura dominant i de prestigi era la grecollatina. Per aquest motiu, la religió cristiana enfonsa les seves arrels tant en el judaisme com en la cultura grecollatina.

Aquest immens imperi estava connectat per una important xarxa de vies

...
Continua llegint "Els Inicis del Cristianisme: Origen i Expansió a l'Imperi Romà" »

Duc de Macedonia

Religió2,96 KB

Cap d’estudis d’Universitat:  Molt il·lustríssim senyor ( M.Il·ltre. Sr)

Jutge: il·lustre Senyor ( il·ltre.Sr ), ( I.Sr )

Síndic de Greuges: il·lustre Senyor/a ( il·ltre.Sr )

Rei/ Reina: Sa Majestat ( S.M/SS.MM )

Príncep/Princesa: Sa Altesa reial ( S.A.R )

Cap de la casa reial: Excel·lentíssim/a senyor/a ( Excm.Sr.) / ( Excma.Sra. 

Defensor del Poble: Excel·lentíssim/a Senyor/a ( Excm.Sr.) / ( Excma.Sra. )

President del senat: Excel·lentíssim senyor ( Excm.Sr.)

Advocat de l’Estat: il·lustríssim Senyor ( il·lm.Sr ), ( Im.Sr )

Fiscal: il·lustríssim Senyor ( il·lm.Sr ), ( Im.Sr )


Capità General: Excel·lentíssim Senyor ( Excm.Sr.)


Governador militar: Excel·lentíssim Senyor ( Excm.Sr.)


Papa: Sa Santedat


Abat de Montserrat: Reverendíssim

...
Continua llegint "Duc de Macedonia" »

Reforma protestant: causes, principis i expansió (segle XVI)

Religió2,49 KB

La Reforma

La Reforma protestant va suposar la divisió de l'Església occidental en diferents confessions cristianes: el catolicisme, i entre els reformats, el luteranisme, el calvinisme i l'anglicanisme.

Aquesta divisió es va produir al segle XVI i encara perdura.

La Reforma la va iniciar Martí Luter a Alemanya.

a) La crisi de l'Església

  • Malestar amb l'Església de Roma: luxe, riquesa, clergues poc formats, abandonament de les obligacions pastorals, compra i venda de càrrecs religiosos, etc.
  • Venda d'indulgències (per comprar el perdó dels pecats i reduir el temps d'espera al purgatori).

b) La Reforma luterana

  • Luter era un frare agustinià molt preocupat per l'Església i la salvació de les ànimes.
  • Denuncià la venda d'indulgències per pagar
...
Continua llegint "Reforma protestant: causes, principis i expansió (segle XVI)" »

Medicina i Ciència Hel·lenística: Influències, Metges i Decadència

Religió2,73 KB

La Medicina Hel·lenística i les seves Influències

La medicina d'aquesta època estava molt influenciada per diversos factors:

  1. L'activitat científica del Liceu.
  2. L'escola Siciliana d'Empèdocles (especialment les disseccions).
  3. El corpus hipocràtic.
  4. Els coneixements que els egipcis tenien de les drogues.
  5. El fet que es realitzaven pràctiques a l'hospital del Museu d'Alexandria.

Metges Destacats de l'Època Hel·lenística

Destaquen tres metges principals:

  • Heròfil: Practicava disseccions, va relacionar el pols amb el batec del cor i va situar la intel·ligència al cervell.
  • Erasístrat: Va estudiar el sistema nerviós i el sistema cardiovascular, sent el primer a descriure l'aorta.
  • Claudi Galè: Durant molts anys va treballar com a metge en una escola
...
Continua llegint "Medicina i Ciència Hel·lenística: Influències, Metges i Decadència" »

Història i Expansió de les Primeres Comunitats Cristianes

Religió7,02 KB

La Vida de les Primeres Comunitats

Una Vida Nova en Comunitat

Els relats sobre la vida dels primers cristians els trobem principalment en el llibre dels Fets dels Apòstols. Hi podem veure quin era l’esperit que animava els primers cristians. Aquests en són els principals trets distintius:

  • En el grup: Comunió. És fruit de la fe en Jesús: viuen units i comparteixen els béns.
  • En la relació amb Déu: Oració i celebració, especialment la celebració de l’Eucaristia.
  • En la seva relació amb els altres: La missió, anunciar la persona de Jesús i el seu missatge.

Els Serveis i Ministeris de la Comunitat

Al principi, totes les responsabilitats van recaure sobre els apòstols. Quan les comunitats van créixer, es van anar nomenant altres persones...

Continua llegint "Història i Expansió de les Primeres Comunitats Cristianes" »