Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Conceptes Clau de l'Islam i Figures de la Catalunya Medieval

Religió3,71 KB

Fonaments de l'Islam i la seva Expansió

Els Cinc Pilars de l'Islam

Els Pilars de l'Islam són les normes fonamentals que ha de complir un musulmà. Hi ha 5 pilars:

  1. La Professió de Fe (Shahada).
  2. La Pregària (Salat).
  3. L'Almoina (Zakat).
  4. El Dejuni (Sawm): no menjar durant el Ramadà.
  5. La Peregrinació (Hajj).

Conceptes Clau de la Religió Islàmica

  • Islam: Submissió a Déu (Al·là).
  • Mahoma: Profeta de l'Islam (570-637 dC). Va néixer a la Meca i va morir al juny.

Mahoma: Revelacions i Hègira

A partir del 610 dC, Mahoma va rebre una revelació a través d'un àngel. I no només en va ser una, sinó moltes en diversos dies.

  • Hègira: Any zero del calendari musulmà.
  • Importància de l'Hègira: Mahoma es va traslladar a Medina.
  • Kaaba: Lloc sagrat i de peregrinació
...
Continua llegint "Conceptes Clau de l'Islam i Figures de la Catalunya Medieval" »

Grans Utopies i Crítiques Socials: De Bacon a l'Anarquisme

Religió2,54 KB

Francis Bacon: La Nova Atlàntida

En la seva utopia, Bacon cerca una reforma de la societat a través de la ciència aplicada: una societat en la qual els homes poguessin arribar a l’harmonia mitjançant el control de la natura. Els homes arriben a la felicitat a causa de la seva perfecta organització social, organització centrada en la natura i en els preceptes científics.

Ell vol una millora de la societat mitjançant el mètode científic i inductiu.

Karl Marx: El Capital i la Crítica a l'Economia

L'economia no ha de separar-se de la moral pública i la política. No es pot entendre l'economia en termes de producció i oblidar-se de:

  • L'explotació dels treballadors.
  • La brutal concentració de la riquesa.
  • Uns drets de propietat que són injustos.
...
Continua llegint "Grans Utopies i Crítiques Socials: De Bacon a l'Anarquisme" »

Roma Antiga: Declivi Imperial, Religions Orientals i Cristianisme

Religió2,77 KB

La Caiguda de l'Imperi Romà: Causes i Conseqüències

Al segle III d.C. s'inicia el declivi de l'esplendor de l'Imperi Romà, marcat per la corrupció i una creixent inestabilitat. En aquest clima de confusió i desordre, es va iniciar un període de permanent anarquia militar.

La situació de l'imperi va ser tan incerta que, al segle IV, hi va haver una primera fragmentació: els dos fills de l'emperador Teodosi es van repartir l'imperi. Honori va rebre la part occidental i Arcadi la part oriental.

L'any 410 es va produir una commoció definitiva quan els visigots van saquejar la ciutat de Roma. Al segle V, l'Imperi Romà d'Occident es va veure reduït als límits de l'actual territori italià, mentre que l'Imperi Romà d'Orient va perdurar...

Continua llegint "Roma Antiga: Declivi Imperial, Religions Orientals i Cristianisme" »

Definició i Estructura del Fet Religiós: Sagrat, Mite i Ritus

Religió2,99 KB

Definició de Religió: Sentit, Símbols i Pràctiques

La religió és un sentit integrat a la vida de l’home i conforma un univers simbòlic. Pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escriptures, història i mitologia, així com la fe personal i l'experiència mística. El terme "religió" es refereix tant a les pràctiques personals relacionades amb la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que comparteixen els membres.

Estructura del Fet Religiós

El fet religiós s'estructura al voltant de tres elements fonamentals:

  1. El Sagrat.
  2. El Misteri (Déu i l’Ésser Suprem).
  3. L’Actitud Religiosa (provocant una hierofania).

Què és el Sagrat?

El terme sagrat significa separat. Allò que és sagrat...

Continua llegint "Definició i Estructura del Fet Religiós: Sagrat, Mite i Ritus" »

Biografia i aportacions lingüístiques de Ramon Llull

Religió2,77 KB

Ramon Llull (1232/35-1316)

Innovador en la llengua catalana, escrivia sobre temes que ningú s'atrevia a tractar en un altre idioma que no fos el llatí durant el segle XIII.

L'aportació al lèxic català

Va inventar més de 7.000 paraules, amb la següent distribució:

  • 50%: extretes de la llengua existent.
  • 20%: derivació d'altres paraules.
  • 18%: recorrent al llatí.
  • 12%: paraules que no han arribat a la nostra època.

Biografia i conversió

Pertanyent a la primera generació mallorquina després de la conquesta, es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills. La seva biografia es titula Vida Coetània.

Als 30 anys, en intentar escriure un llibre d'amor, se li va aparèixer Jesús crucificat en tres ocasions. Després de la tercera visió, va retirar-...

Continua llegint "Biografia i aportacions lingüístiques de Ramon Llull" »

Carlemany: L'Ideal Imperial, Unificació i Renaixement Carolingi

Religió3,5 KB

L'Ideal Imperial de Carlemany

Segons Carlemany, la funció que li quedava al papa era pregar perquè les tropes sortissin victorioses i perquè tot sortís bé. Per tant, reservava al papat un paper secundari.

La Reacció de Bizanci i el Reconeixement Imperial (812)

Una de les conseqüències clares de la condició d'emperador que ostentava Carlemany va ser la reacció de Bizanci, tot i la seva feblesa, ja que es consideraven els únics capaços d'exercir la funció d'emperadors. La pugna va acabar l'any 812 amb el reconeixement del títol imperial de Carlemany:

  • A canvi de la cessió de Venècia, Ístria i Dalmàcia.
  • Carlemany s'intitula emperador august dels romans, igual que els emperadors d'Orient.

Vies d'Unificació dels Territoris Imperials

Com...

Continua llegint "Carlemany: L'Ideal Imperial, Unificació i Renaixement Carolingi" »

Egipte antiga: de l'ascens líbic al domini persa (X–IV aC)

Religió2,41 KB

Ascens dels líbis i dinàstia libiana

Es produí un creixent poder dels líbis, que des de la dinastia XIX es trobaven abundantment a Egipte fent de mercenaris de l'exèrcit. A mitjans del segle X aC un líbi es convertí en faraó i inicià una nova dinastia. Al segle IX aC Egipte es separà en estats independents a l'entorn de les principals ciutats (Sais, Hermòpolis, Heracleòpolis). També es formà un estat a Núbia, que, aprofitant el buit de poder a Egipte, acabà controlant els territoris fins a Tebes i conquerí tot Egipte fins al delta.

Invasions assíries i recuperació de la independència

Les tropes assíries arribaren a Egipte el 671 aC, envaïren el delta i prengueren Memfis. Foren rebutjats, però l'any 664 aC el rei assiri Assurbanipal...

Continua llegint "Egipte antiga: de l'ascens líbic al domini persa (X–IV aC)" »

Siddhartha Gautama i els Fonaments del Budisme: Quatre Nobles Veritats

Religió4,04 KB

Siddhartha Gautama: Origen i Context

Siddhartha Gautama va néixer a Kapilavastu, prop de l'actual frontera entre l'Índia i el sud del Nepal, al peu de l'Himàlaia, entre els segles VI i V aC (563-480). Va ser un mestre espiritual de la regió nord-est del subcontinent indi, l'ensenyament del qual és l'origen del budisme.[1] A la majoria de les tradicions budistes és considerat el "Buda Suprem" (Sammāsambuddha) de la nostra època.

Les dates del seu naixement i mort són incertes: la majoria dels primers historiadors del segle XX dataven la seva vida entre els anys 563 aC a 483 aC,[2] però més recentment, en un simposi d'especialistes d'aquesta qüestió,[3] es van aportar dades que situen la franja uns 20 anys a banda i banda del 400 aC...

Continua llegint "Siddhartha Gautama i els Fonaments del Budisme: Quatre Nobles Veritats" »

Cultura i Poder de l'Església: De l'Edat Mitjana a la Moderna

Religió3,78 KB

Cultura i Poder en l'Inici de l'Edat Moderna

1. Introducció: L'Herència Cultural de l'Edat Mitjana

A l'Edat Mitjana, l'Església era una institució amb un enorme poder cultural, social, polític i econòmic.

Influència Cultural del Cristianisme

A nivell cultural, la propagació del Cristianisme durant l’Edat Mitjana va fer que la cultura popular adquirís trets comuns arreu. Aquesta influència es manifestava en aspectes quotidians:

  • Les hores del dia eren anunciades des del campanar.
  • Les festes populars del poble esdevingueren festes per celebrar fets cristians.
  • Els fets més importants de la vida d'un home eren acompanyats de rituals religiosos.

Com que els coneixements científics de la població eren molt escassos, el cristianisme va proporcionar...

Continua llegint "Cultura i Poder de l'Església: De l'Edat Mitjana a la Moderna" »

Reunió d'Inici de Curs: Calar les Xarxes de Nou

Religió2,51 KB

Reunió d'Inici de Curs: Retrobament i Reflexió

Divendres 14 a Molins o Barcelona (ubicació a confirmar per la Mari Carmen). Ens trobarem cap a les 21:45 h.

Lectura i Reflexió: Lluc 5, 1-8

En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent des de la barca.

Quan acabà de parlar, digué a Simó: —Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.

Simó li respongué: —Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que...

Continua llegint "Reunió d'Inici de Curs: Calar les Xarxes de Nou" »