Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Els inicis de Sant Pau al Cristianisme

Pau va començar a proclamar el cristianisme a Damasc mateix. Els cristians de Jerusalem no es fiaven d'ell, fins que Bernabé el va presentar als apòstols i, des d'aquell moment, sempre se'l va veure freqüentment al seu costat.

La missió de Sant Pau entre els gentils

Pau i Bernabé van decidir anar a predicar la doctrina de Jesús fora d'Israel, en concret als grecs. Des d'aleshores, Sant Pau va passar a ser conegut amb el sobrenom d'apòstol dels gentils perquè s'adreçava als gentils, és a dir, als no jueus. En aproximadament trenta anys, va recórrer tot Orient, va arribar a Roma i va predicar a les principals ciutats del món antic. Va fer quatre viatges molt llargs, visitant moltes poblacions.

Primer,...

L'Epicureisme: la recerca del plaer

L'epicureisme té el plaer com a meta de vida i la fugida del dolor com a objectiu. Epicur va dir que les conseqüències agradables d'una acció han de ser avaluades tenint en compte els seus efectes secundaris. Pensava que el resultat d'una acció agradable a curt termini s'ha de valorar tenint en compte la possibilitat d'un resultat més gran, més durador o més intens a llarg termini. No ens hem de deixar guiar pels impulsos i cal calcular els plaers per anar fent una vida plaent; aquesta seria la base d'una ètica feliç.

L'angoixa religiosa va portar molta gent al jardí d'Epicur. En aquest sentit, la teoria de Demòcrit va ser un bon recurs per afrontar les supersticions religioses. Per viure una vida...

EL MITE I EL LOGOS: INTRODUCCIÓ ALS PRESOCRÀTICS

L'inici de la filosofia ve donat pel pas del mite al logos, és a dir, començar a donar explicacions racionals en comptes de donar explicacions de caràcter mitològic.

Què és el mite?

El mite és una narració sagrada d'esdeveniments ocorreguts fa molt de temps, en què certs éssers sobrenaturals, com ara déus o herois, van dur a terme accions memorables que expliquen el món actual.

Característiques essencials del mite

• Es presenta en forma de relat sorgit del fons del temps i que ja existia abans que cap contista n'emprengués la narració.
• El relat mític es recolza en la transmissió i la memòria, i no en la invenció individual i la fantasia creativa.
• Oralitat.
• El mite no es presenta de

PORTIC: Fi del món antic? Caiguda de l'Imperi Romà (476 d.C.)

Hinduisme

R: himnes per les divinitats, Y: instruccions per als sacrificis, S: himnes i cants per la litúrgia, A: oracions i rituals. Sacerdots, guerrers, comerciants, servents i descastats. Camins de salvació: acció (compliment dels deures propis de l'existència), devoció (viure en harmonia), coneixements (recerca de la veritat i abandonament del que és passatger mitjançant la meditació). Llocs sagrats: Benares (ciutat sagrada), Pushkar (lloc de pelegrinatge i temple dedicat a Brahma), Puri (dedicat a Visnu) i Kanchipuram (dedicat a Shiva).

Budisme

Les 4 nobles veritats: tota la vida és misèria i dolor, el dolor té el seu origen en el desig i en la ignorància, el sofriment pot ser vençut, per a obtenir l'eliminació del sofriment...

Llocs sagrats de l’hinduisme: Benarés és la ciutat sagrada de l’hinduisme. És on es va manifestar Shiva i hi va viure com un asceta. A més a més, és la ciutat de la mort. Tot hindú tradicional vol ser incinerat en aquesta ciutat sagrada ja que morir-hi assegura una reencarnació favorable.

Llocs de Pelegrinatge

• Pushkar: lloc de pelegrinatge i temple dedicat a Brahma.
• Puri: temple dedicat a Visnú.
• El temple de Kanchipuram: al sud-est del país, dedicat a Shiva.

La construcció del temple suposa un espai sagrat. Comporta proporcionar un lloc on la persona pugui apropar-se a la divinitat. La imatge de la divinitat es guarda en un santuari anomenat garbhagriha o cambra-ventre, al cor del temple. En els temples del nord de l’Índia, aquesta...

"La cultura de la queixa porta Occident a la decadència"

Swami Parthasarathy

Swami Parthasarathy afirma: "Veig per fi el despertar de l'Índia i Àsia. La nostra cultura de la responsabilitat ens està fent més pròspers i millors que vosaltres (Orient - Occident)." Creu que a Occident som egoistes perquè ens queixem tenint-ho tot, i en canvi ells, sense tenir res, lluiten per tenir quelcom que nosaltres no valorem. Són generosos.

Swami creu que si fonamentes la teva existència en la responsabilitat i la generositat de donar, recuperes el control sobre la teva pròpia existència. Per exemple, si fundes una família només per rebre amor i drets, mai no n'obtindràs prou i acabaràs abandonant-la. S'ha de viure per donar-ho tot, i pel que...

Com va sorgir el luteranisme

El monjo agustí alemany Martí Luter va protestar contra les indulgències amb la publicació de les seves 95 tesis, en què criticava el papa. Aquest li va ordenar que reconegués públicament que s’havia equivocat, però Luter no ho va fer i va ser excomunicat. Des d’aquell moment, Luter va començar a difondre les seves idees, que van donar origen a una nova església cristiana

Idees principals luteranisme:

• Les persones se salven per la fe, i no pas per les obres que facin.
• Els creients es relacionen directament amb Déu per l’oració, sense necessitat que els sacerdots exerceixin d’intermediaris.
• L’única font de veritat són els textos sagrats. Cada persona pot interpretar la Bíblia, sense que hagi d’acceptar

Moral d'Esclaus i Senyors

Més enllà del bé i del mal:

• Bo: afavoreix la vida.
• Dolent: degenera la vida.

Dues voluntats:

• Vida ascendent: moral de senyors (voluntat de poder forta, caràcter individual).
• Vida descendent: moral d'esclaus (voluntat de poder dèbil, caràcter gregari).

Cadascuna genera la moral que més li convé. Ningú és responsable d'estar fet d'aquesta manera.

La Moral Occidental

Transformació de valors: canvia el significat dels conceptes. El ramat imposa la seva dèbil voluntat de poder.

Triomf de la revolta d'esclaus: el ramat, exercint força reactiva, doma l'home lliure.

Idees concloents amb doble intenció:

1. El dèbil no és poderós perquè no vol; és un autoengany. Córrer no vola com l'àguila perquè no vol.
2. Castigar a qui

Sant Agustí deia que malgrat que ens pugui semblar que els esdeveniments es succeeixen de manera caòtica i incomprensible, en realitat els esdeveniments de la història responen a un sentit intern que Déu ha disposat sàviament. La història de la humanitat és el desenvolupament en el temps del pla provident que Déu ha establert per a nosaltres. Agustí ens proposa distingir entre dues classes de persones diferents. D’una banda, hi ha la Ciutat de Déu, formada per tots aquells que anteposen l’amor de Déu als seus interessos personals i egoistes. D’una altra, hi ha la Ciutat Terrenal, en la qual s’haurien d’incloure els qui només s’interessen a satisfer el seu benestar material individual sense ocupar-se de Déu. Els membres...