Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Caiguda de l'Imperi Romà i l'Edat Mitjana

L'any 476 va caure l'Imperi Romà d'Occident. Aquest fet va ser tan important que els historiadors el van utilitzar per marcar una nova etapa històrica: l'Edat Mitjana.

Els Successors de Roma

A principis del segle VII, l'espai que havia ocupat l'Imperi Romà es va dividir en tres grans àrees de civilització:

• L'Imperi Bizantí
• L'Islam
• Els Regnes Germànics

Cada civilització tenia costums i religions diferents.

Regnes Germànics

A França, els francs; a la península Ibèrica, els visigots; a Itàlia, els ostrogots i més tard els llombards; a Gran Bretanya, els anglesos i saxons. Cada regne tenia un rei. L'agricultura i la ramaderia eren les activitats econòmiques principals, i els productes que s'obtenien...

Autoritats Temporals i Espirituals

Durant l'Edat Mitjana, existien dues màximes autoritats: el rei/emperador i el papa. El rei, autoritat sobre el cos i la vida, havia de ser cristià i racional, representant màxim de la llei i el primer a complir-la. Buscava suport en les ciutats, en una època on la majoria de la població era analfabeta. Amb la caiguda de l'Imperi Romà, tot i l'existència de reis pagans, tots acabarien convertint-se al cristianisme.

El papa, per la seva banda, ostentava l'autoritat espiritual. El cristianisme buscava cristianitzar la ciutat dels homes, i el problema residia en la presència de població no cristiana en territori cristià. Finalment, tota Europa s'acabaria cristianitzant. Sant Agustí diferenciava entre...

Teoria de la Raó d'Estat

Principis i Funció del Govern

Un estat és ordenat si està governat per principis racionals i polítics. Es considera una realitat específica i autònoma (població i territori concret) en relació amb altres estats, sense que cap d'ells estigui per sobre dels altres i sense que formin un imperi si s'uneixen.

La funció del govern és gestionar el territori i la població per mantenir i augmentar la força de l'estat, per no perdre el seu lloc internacional, que es regeix per una competència oberta entre tots els estats.

Implicacions del Govern

El govern de la població i el territori actua de manera contínua per no perdre eficàcia i no posar en perill l'estat. Aquest govern racional té una temporalitat oberta (no...

La lluita contra els protestants

El Concili de Trento

Religió i societat

La religió es podria definir com una institució social que inclou creences i pràctiques basades en una concepció del que és sagrat.

Creences i pràctiques religioses

• La creença en éssers sobrenaturals (espectres i esperits / déus i dimonis)
• La manera d’influir en el sobrenatural (pregària, sacrifici, bruixeria...)
• Els rituals (rituals de passatge i rituals d’intensificació)
• Les funcions de la religió
  • La religió com a explicació
  • La religió com a consol
  • La religió com a adaptació
  • La religió com a poder
  • La religió com a font de solidaritat social

Tipologies de la religió

• Segons el principi: Principi transcendent i Principi immanent
• Segons l’origen:
  • Cosmobiològiques: Paganisme o animisme tradicionals i s’hi poden

L'Església: Forja Ordenadora del Món Feudal

Durant els segles X i XII, les guerres, el bandidatge i els enfrontaments entre senyors feudals, amb les seves conseqüències de mort, destrucció i inseguretat, van ser constants en el món feudal europeu. Per això, l’Església es va plantejar de fomentar la pau i de crear un model de cavaller cristià perquè el seguís la noblesa.

Cap al segle XI, l’Església va instituir la Pau de Déu, que s'havia d'aplicar a territoris concrets, en els quals els bisbes arribaven a organitzar cossos armats per tal d'impedir tot conflicte. Gairebé simultàniament, es va promoure la pràctica de la Treva de Déu, que prohibia als cristians de lluitar entre si des de la nit del dimecres fins al matí del...

Jesús Infant: La Saviesa Davant els Doctors de la Llei

Quan Jesús ja tenia uns 12 anys, els seus pares van decidir anar a Jerusalem per participar de la Pasqua Jueva. Un cop allà, entre tota la gentada, van perdre el nen. El van buscar durant uns dies i no el trobaven fins que, finalment, el van trobar dins el Temple de Jerusalem. Allà estava envoltat dels Doctors de la Llei (els savis) encarregats d’interpretar la llei jueva, i es va posar a explicar-los molts aspectes d’aquestes lleis que ells no entenien.

Aquests doctors van quedar admirats davant la saviesa que va demostrar Jesús a l'hora d'interpretar les lleis de Déu. Simbòlicament, aquest episodi representa el coneixement profund de Jesús sobre els aspectes importants de la...

De l'Islam a Al-Andalus

1. La Conquesta Islàmica (711-718)

L'exèrcit, dirigit per Tariq i Musa, creua l'Estret de Gibraltar. Els visigots tenien problemes interns, i el rei Roderic s'enfronta als musulmans a la Batalla de Guadalete i mor. La part cristiana es refugia al Nord (Astúries).

2. Emirat Dependent (718-756)

El 718, el territori queda gairebé tot controlat, formant Al-Andalus, que es converteix en un emirat dependent del Califat Omeia de Damasc. La capital és Còrdova, i s'hi nomena un valí per exercir el poder. Els musulmans continuen cap a l'Imperi Carolingi, però són derrotats a Poitiers (732), fet que atura la segona onada d'invasió a Europa. Es queden a la Península Ibèrica.

3. Emirat Independent (756-929)

El 750, els Abbàssides...

Vocabulari de l'Escriptura Antiga

Suports d'Escriptura

• Epigrafia: Ciència auxiliar de la història que estudia les inscripcions gravades en materials durs amb la finalitat de desxifrar-les i interpretar-les.
• Papir: Material molt fràgil obtingut d'una planta aquàtica molt abundant a Egipte.
• Pergamí: Material d'escriptura més car que el papir, fet amb pell de xai, vedell o cabrit tractada. Les tires de pell, un cop igualades i fines, es tallaven formant fulls que després es cosien.
• Còdex: Unió de diversos plecs de pergamí o papir, coberts amb unes tapes, semblant als llibres actuals.
• Palimpsest: Pergamí reutilitzat. Es podia esborrar el que hi havia escrit rascant la pell per tornar-hi a escriure. Encara poden veure's restes del que hi havia

Les Grans Divisions de l'Església Medieval

El Cisma d'Orient: Separació entre Roma i Constantinoble

Les grans diferències entre Orient i Occident s'havien anat empitjorant amb els segles. Algunes d'aquestes eren:

• La llengua i la cultura
• L'organització política
• Alguns elements de la litúrgia i el calendari
• Les disputes sobre qui era el cap de l'Església

En el segle IX, hi va haver algunes disputes teològiques entre el patriarca de Constantinoble i el papa sobre la procedència de l'Esperit Sant. El problema es va tornar a plantejar amb l'elecció de Miquel Cerulari com a patriarca de Constantinoble. Després d'intentar arribar a un acord, un enviat del papa va dipositar a l'altar de la basílica la butlla d'excomunió del patriarca.

El Cisma