Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Resums de Passatges Clau dels Evangelis: Joan, Lluc i Mateu

Religió4,46 KB

Joan 1:1-3, 14: Crist és Déu fet Home

Se'ns diu que Crist és Déu, i Déu és Crist que s'ha fet home.

Joan 1:4-12: Crist, Vida i Llum del Món

Crist és la vida i és la llum que il·lumina el món. En Crist hi ha la vida i la salvació de la humanitat.

Joan 2:1-9: Miracle a les Noces de Canà

Jesús pensa en l'home a l'hora de fer miracles. Jesús provoca un miracle per la intercessió de la seva Mare. És Déu i, per tant, pot fer miracles.

Joan 3:1-5: Necessitat del Baptisme

Qui no està net de pecats no pot entrar al Regne de Déu. El Baptisme és el nostre naixement a la vida dels fills de Déu, on rebem l'Esperit Sant per primer cop.

Joan 6:48-56: El Pa de Vida (Eucaristia)

Qui menja la seva carn i beu la seva sang, roman en Ell, i Ell en...

Continua llegint "Resums de Passatges Clau dels Evangelis: Joan, Lluc i Mateu" »

Teoria de l'Alienació de Marx: Anàlisi i Tipus

Religió3,72 KB

Teoria de l'Alienació de Marx

Per començar a explicar l’alienació del treball en Marx, cal fer referència a la seva relació amb l’antropologia. Segons Marx, l’home es distingeix dels animals per la seva capacitat per ser un ésser actiu i productiu, que es fa a si mateix a través del treball.

Alienació:

L'alienació és el procés mitjançant el qual l’activitat humana i els productes que se’n deriven escapen al seu control i el dominen. Estar alienat significa no identificar-se ni reconèixer-se un mateix, equival a deshumanització. L’obrer no és considerat com una persona, sinó com un instrument.

L’alienació s’expressa en el treball, però implica també el fetitxisme, la fascinació que l’obrer sent per les vides...

Continua llegint "Teoria de l'Alienació de Marx: Anàlisi i Tipus" »

La Revelació de Déu: Aliances, Profetes i el Desig de Felicitat

Religió3,73 KB

La Revelació de Déu i el Desig de Felicitat

1. La revelació és l’acció de Déu perquè les persones el puguin conèixer. Aquesta revelació de Déu es dona ja des dels inicis de la història. El desig més profund de l’ésser humà és ser feliç i la millor manera per aconseguir-la és descobrint el sentit profund de la vida de cada persona. Per facilitar a les persones aquest objectiu, Déu es revela, que significa “mostrar allò amagat”. L'única cosa és que Déu és tan gran que per a les persones és inabastable, per aquest fet Déu és un misteri. En la Bíblia trobem la història de la revelació de Déu. Allà trobem com Déu es va donant a conèixer al llarg del temps. En Jesús veiem com Déu es revela definitivament....

Continua llegint "La Revelació de Déu: Aliances, Profetes i el Desig de Felicitat" »

Ockham: Príncep i Béns Eclesiàstics - Autoritat Papal

Religió2,31 KB

Ockham: El Dret del Príncep sobre els Béns Eclesiàstics

En aquest text, Ockham defensa la idea que el príncep, o el rei, té el dret de confiscar béns eclesiàstics fins i tot contra la voluntat del Papa.

Aquesta posició es basa en la teoria d'Ockham sobre l'autoritat papal limitada, que sosté que el Papa no té autoritat sobre els assumptes temporals o polítics dels regnes cristians. Segons Ockham, el poder terrenal i el poder espiritual són dues "espases" diferents, i cadascun ha de ser exercit per diferents autoritats. El poder terrenal és a les mans del rei, mentre que el poder espiritual és a les mans del Papa.

La Defensa del Benestar del Regne

Al text, Ockham argumenta que el rei té el dret i la responsabilitat de protegir i defensar...

Continua llegint "Ockham: Príncep i Béns Eclesiàstics - Autoritat Papal" »

Glossari i Organització del Califat a l'Islam: Termes Clau

Religió2,7 KB

Glossari de Termes Clau de l'Islam

Àrab: Nom que rep la llengua oficial de l’islam.

Al-Andalus: Nom del regne musulmà de la península ibèrica.

Alcorà: Llibre sagrat de l’islam.

Alcàsser: Residència governativa en terres musulmanes.

Berber: Poble musulmà del nord d’Àfrica.

Califa: Era la màxima autoritat política i religiosa de l’Islam.

Cadí: Persona que impartia justícia.

Emirat: Territori sota l’administració d'un Emir.

Emir: Governador o príncep islàmic, màxima autoritat d'un emirat.

Hègira: L'Hègira va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.

Islam: L'Islam és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII a la península Aràbiga. El seu profeta era Mahoma.

Jueus: Grup...

Continua llegint "Glossari i Organització del Califat a l'Islam: Termes Clau" »

Pitagorisme: Orfisme, Ànima, Nombre i Harmonia

Religió2,67 KB

Orfisme: Antecedent del Pitagorisme

  • Corrent religiós inspirat en la figura mítica d'Orfeu, a qui se li atribueixen dots musicals extraordinàries i la invenció de la lira.
  • Secta secreta i mistèrica. Practicaven ritus iniciàtics. Estaven obligats a guardar silenci sobre els ensenyaments rebuts dins la secta.
  • Seguien uns preceptes molt rigorosos quant a l'alimentació i la vida en comunitat.
  • Creien en la immortalitat i transmigració de l'ànima (metempsicosi).

Pitàgores de Samos

  • Fundador de l'escola pitagòrica a Crotona, al sud d'Itàlia.
  • L'escola pitagòrica estava marcada per pràctiques secretes, influïda per l'orfisme i l'admiració per la figura del seu fundador.
  • El cercle d'adeptes a l'escola era restringit a una minoria anomenada matematikoi.
...
Continua llegint "Pitagorisme: Orfisme, Ànima, Nombre i Harmonia" »

Any Sabàtic i Antropologia Bíblica: Significat i Reflexions

Religió24,71 KB

L'origen de l'expressió "any sabàtic"

D’on ve l’expressió “any sabàtic”, que seguim utilitzant en l’actualitat?

Durant el segle VIII a.C., la ciutat de Samaria patia una injustícia social desorbitada. Mentre els rics vivien en palaus adornats amb ivori, els pobres morien amuntegats en barraques. Déu envià el profeta Amós a denunciar la injustícia i exigir el compliment dels preceptes del Senyor. Més endavant, el poble hebreu va idear "l'Any Sabàtic". Cada set anys, els jueus es proposaven deixar lliures els esclaus, perdonar els deutes i tornar a repartir les terres perquè cada família pogués viure amb dignitat. Les normes de millora social no es compliren del tot, però almenys recordaven al poble d'Israel que la radicalització...

Continua llegint "Any Sabàtic i Antropologia Bíblica: Significat i Reflexions" »

Cristianisme i societat a l'Edat Mitjana

Religió2,15 KB

El cristianisme a l'Edat Mitjana

La religió com a eix vertebrador

L'Edat Mitjana es caracteritza per la idea de cristiandat, on la religió vertebra l'ordre social i polític. El cristianisme va coexistir amb el judaisme i l'islam, sovint amb enfrontaments bèl·lics, com la conquesta àrab de la península Ibèrica i la Reconquesta (segles VIII-XV), o les croades a Terra Santa (segles XI-XIII). També hi va haver episodis d'agressions contra els jueus, que vivien en calls.

Malgrat els conflictes, també hi va haver diàleg interreligiós, amb traduccions de textos i obres que buscaven la conversió dels infidels. Ramon Llull n'és un exemple, mentre que la conversió d'Anselm Turmeda a l'islam representa el cas oposat.

L'Església i les heretgies

Entre...

Continua llegint "Cristianisme i societat a l'Edat Mitjana" »

Explorant les Religions: Comunitat, Doctrina i Expressió de Fe

Religió3,09 KB

La Importància de la Comunitat Religiosa

  • Moments i llocs de trobades col·lectives.
  • Dogmes i normes de conducta.
  • Ritus i formes de culte.

Els llaços entre persones creients són molt intensos, més, algun cop, que els d’una família.

Les religions s’organitzen de forma jeràrquica o de manera més laxa (on tots tenen protagonisme).

Els Continguts de la Fe

Del Mite a la Doctrina

Mite: Forma simbòlica d’expressar respostes d’una religió a preguntes fonamentals de la humanitat.

Doctrina: S’expressa en dogmes (afirmacions sense discussió que estan relacionades amb Déu i amb la fe). El conjunt de dogmes o credos construeix un criteri clar d’una religió.

Codis Morals i Ètica Religiosa

L’estil de vida està relacionat amb la forma de veure...

Continua llegint "Explorant les Religions: Comunitat, Doctrina i Expressió de Fe" »

El compromís cristià i la missió de l'Església

Religió2,56 KB

El compromís cristià

La fe cristiana i el compromís

La fe cristiana engloba tota l'existència. Viure segons la Bona Nova de Jesús significa portar a la pràctica el que Jesús va dir i fer. Aquesta actitud suposa un compromís personal al servei de l'Església i la humanitat.

Per aquesta raó, les múltiples organitzacions de l'Església que desenvolupen la seva labor humanitària s'obren a totes les persones sense excepció de creences.

Exemple: Justícia i Pau, fundada el 1967, desenvolupa projectes com: ensenyament social, drets humans, no-violència i diàleg, i ecologia internacional. Per a participar-hi es pot fer a través de l'entitat, voluntariat i aportació econòmica.

El compromís cristià sorgeix del nou manament "Estimeu-vos

...
Continua llegint "El compromís cristià i la missió de l'Església" »