Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Idees i valors del Renaixement (XV i XVI)

• Referent: Cultura clàssica grecollatina
• Humanisme: Interès intel·lectual i científic en l'ésser humà. Recuperació de l'antiguitat. Raó i experiència. Curiositat. Figures destacades: Erasme de Rotterdam, Thomas More i Joan Lluís Vives.

Difusió de l'Humanisme

• Invenció de la impremta de tipus mòbils.
• Destaca l'Acadèmia Platònica de Florència.

Desenvolupament científic al Renaixement

• Desenvolupament de les ciències.
• Segle XVI: Nicolau Copèrnic i la teoria heliocèntrica.
• Coneixement del cos humà: Andreas Vesal (anatomia), Miquel Servet (circulació sanguínia).

Erasme de Rotterdam

• Pensador holandès. Humanista cristià del segle XVI.
• Obra destacada: Elogi de la follia.
• Crític contra l'escolàstica.

Col·legis sacerdotals

Fonaments de l'Islam

• Al·là: L'únic Déu.
• Obligacions del musulmà: Pregar 5 cops al dia, dejuni durant el Ramadà i anar a la Meca almenys 1 cop a la vida.

Conceptes Clau de l'Islam

• Profeta: Missatger de Déu.
• Kaaba: La "pedra negra", un tros de meteorit.
• Hègira: La fugida de Mahoma de la Meca a Medina l'any 622.
• L'Alcorà i la Sunna: Textos fonamentals de l'Islam.
• Mesquita: Lloc on els musulmans resen.
• Imams: Persona que dirigeix l'oració en una mesquita.
• Califes: Caps polítics.

Història d'Al-Àndalus: De l'Emirat al Califat

L'Emirat Independent de Còrdova

Al-Àndalus era inicialment una província governada per emirs que depenien de l'autoritat del califa de Damasc.

La greu situació que travessava l'Espanya musulmana va ser salvada per Abd al-...

L'Experiència Cristiana: Més Enllà d'Estratègies

L'experiència central dels sants no es basa en un programa predeterminat d’accions o vivències de caire “religiós”. Ells ens mostren que el fonament més pregon de la fe és una intuïció del cor, un anhel intern moltes vegades inexplicable que porta cap a una determinada direcció, habitualment diferent per a cada persona.

Lary Leon / Andrea Chaparro

Rendició Més Enllà de la Superació Personal

L’experiència cristiana no és una història de superació personal, ni d’assolir determinats objectius mitjançant el propi esforç. Més aviat és un “deixar-se fer”, és algú que s’ha vist transformat i reconeix haver rebut quelcom inabastable, que el retorna al seu si més...

Influenciant política, institucional i econòmicament a l’imperi. Van ser una de les principals causes de la caiguda d’Occitània. Els Visigots foren un poble germànic que arribà a la frontera al s.IV dC i van acceptar algunes de les costums romanes com la monarquia i l’arrianisme, una antecessor del cristianisme. A partir del 418, amb el pacte de Foedus, comencen a treballar com a policies de l’imperi a canvi de les terres que van anomenar Equitania, la 1a capital de la qual fou Tolosa. L’any 507 comencen a entrar a la Península i nomenen la seva 2a capital, Toledo i es comença a regir el dret dels visigots.

La monarquia visigoda es consolidada (a Toledo) quan el rei es converteix al catolicisme, sent legitimat per l'Església....

Compassió en el Budisme

Els monjos budistes de la tradició Mahayana, després d'un mínim de cinc anys de preparació, fan un vot de renúncia a la seva salvació personal. Això implica escollir continuar reencarnant-se i ajudar els altres a trobar el camí fins que l'últim ésser vivent arribi a la seva salvació. Raimon Panikkar explica que molts budistes que estan en camí del Nirvana no renuncien a la pròpia salvació personal, pensant en tots els éssers vivents que encara poden necessitar la seva ajuda. Ens recorda també aquesta història de la tradició.

Objectes, Costums i Curiositats del Budisme

• Stupa: Construcció típica del budisme present al subcontinent indi i en altres llocs d'Àsia on s'ha expandit, com Nepal, Tibet o Indoxina.

Allunyament de Plató: viatges i observació

La situació política porta Aristòtil a viatjar.

Va a Assos (costa noroest de l’Àsia Menor) convidat pel tirà Hèrmies per fer de conseller i amic.

A Assos obre una “sucursal” de l’Acadèmia. Quan mor Hèrmies en mans dels perses marxa a l’illa de Lesbos, a la ciutat de Mtilene:

• Investigacions de ciències naturals: observacions, catalogacions i descripcions d’animals, plantes i fenòmens meteorològics. Interès per la vida natural, que l’allunya de moltes posicions platòniques.

342 a.C. Filip li encomana l’educació del seu fill Alexandre. Es trasllada a Pel·la a la cort macedònica. Treballa temes polítics. Pot fer allò que havia anhelat Plató: formar el futur governant.

El

Aristotèlics (Segle XI)

Miquel Psel·los, primer conseller de l'emperador Constantí IX i després monjo, fou acusat d'hel·lenisme i caldeisme. Segueix la tradició de Julià el Caldeu (escrits del segle II) que proposen una teologia de caràcter ternari: el Pare, el demiürg i l'ànima del món. Busca paral·lelismes amb la teologia trinitària cristiana i admira Procle. Estudia els Oracles Caldeus.

Joan Ítalos (1055) representa l'aristotelisme neoplatonitzant. Fou acusat d'aplicar la lògica aristotèlica a la teologia. Malgrat això, l'interès per l'aristotelisme continua amb:

• Estrat (1120): comenta l'Ètica d'Aristòtil i introdueix una filosofia del bé de caràcter neoplatònic.
• Miquel d'Efes (1110).

Isaac el Sebastocràtor (1140) fa...

L'al·legoria: recurs literari consistent en una metàfora continuada. Alienació: etimologia: del llatí “alienare”: “treure enfora”, és un estat de falsa relació amb el món i aquesta impedeix descobrir autèntiques causes de la felicitat.

Veronica Roth: saga pel·lícules Divergent, Insurgent, Leal.

Divinitat: Saviesa, Justícia, Bondat, Eternitat, Perfecció.

Espiritualitat: capacitat d'arribar a l'harmonia interior, en connexió amb la secreta harmonia de l'Univers.

Filosofia: no és ciència: té com a objectiu explicar, predir mitjançant mètodes deductius, intuitius, hipotètic-deductius. S'orienta a comprendre l'ésser humà. No és religió: té com a objectiu dotar de sentit amb tradicions i creences. No és art: té com a...

El Cristianisme: Orígens i Fonaments

Jesús de Natzaret va iniciar una de les religions més importants d'Occident. Jesús, que segons els evangelis (Marc, Lluc, Joan, Mateu) havia mort crucificat i posteriorment havia ressuscitat, va ser presentat pels seus deixebles com el salvador de la humanitat i el transmissor d'un missatge religiós que va passar, amb el temps, a ser fonament de l'Església.

Pau de Tars, jueu de naixement, va ser un dels primers teòlegs de la nova fe i possiblement el fundador del cristianisme.

L'Atracció del Cristianisme Primitiu

La gran atracció que va suscitar el cristianisme s'explica, en part, per la influència de les religions salvífiques (si et portes bé et salves, si no et condemnes) que s'havien estès per...