Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

De l'Edat Mitjana a la Moderna: Canvis Clau i Renaixement

Religió9,21 KB

Canvis Clau: De l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna

Recuperació demogràfica i econòmica

La desaparició de grans epidèmies i l'augment de la natalitat van permetre un notable increment de la població europea. Aquest augment de la demanda va impulsar la posada en conreu de noves terres i, conseqüentment, una millora en els rendiments agrícoles.

L'expansió del comerç, tant local com internacional, va fomentar un increment en la producció artesanal, el desenvolupament de les manufactures preindustrials i el creixement de les ciutats com a centres econòmics i socials.

Ascens de la burgesia i capitalisme comercial

Amb l'auge del comerç i les activitats manufactureres, la burgesia (comerciants, banquers, mestres artesans) va guanyar poder econòmic...

Continua llegint "De l'Edat Mitjana a la Moderna: Canvis Clau i Renaixement" »

El Misteri d'Elx: Teatre Litúrgic Medieval i Patrimoni Viu

Religió3,68 KB

El "Misteri" o "Festa d'Elx" és més que una obra de teatre litúrgic medieval. És allò que es representa, se celebra i es viu cada any, els dies 14 (la Vespra) i 15 (la Festa) d'agost, a l'interior de la Basílica de Santa Maria d'Elx.

Orígens i Context Històric del Misteri d'Elx

Des dels segles VI-VII, el cristianisme celebra el pas a la vida eterna de la Mare de Déu amb diversos noms: Trànsit, Dormició, Assumpció… I d'aquesta època és la data elegida: el 15 d'agost. La manca d'al·lusions que hi ha als textos sagrats es va suplir amb les narracions contingudes als Evangelis Apòcrifs, que constituïen una de les tradicions més vigoroses de la religiositat popular medieval.

El tema de l’Assumpció ha tingut gran influència en...

Continua llegint "El Misteri d'Elx: Teatre Litúrgic Medieval i Patrimoni Viu" »

Anàlisi del Discurs de Marc Antoni: Estratègies i Persuasió

Religió2,74 KB

Anàlisi del Discurs de Marc Antoni

Discurs de Marc Antoni

  • Vinc a sepultar Cèsar, no a lloar-lo: Afirma que ve a enterrar un amic, no a exaltar una figura pública.
  • “El mal que fan els homes sobreviu després d’ells, el bé sovint queda enterrat amb els ossos”
  • La gent recorda més els aspectes negatius d’una personalitat pública difunta que no pas els positius.
  • La maledicència triomfa per sobre de la lloança.
  • Qualifica en tot moment d'honorable a Brutus i als conspiradors, per després donar-li la volta (anteriorment Brutus ha fet referència al seu honor per tal de ser cregut). La insistència en la honorabilitat dels altres i tot seguit en l’acte escrupolós que han comès té un efecte contrari al que s’afirma.
  • Antoni parla de Cèsar
...
Continua llegint "Anàlisi del Discurs de Marc Antoni: Estratègies i Persuasió" »

El Missatge de Jesús, Miracles i Últims Dies a Jerusalem

Religió2,96 KB

El Missatge i l'Opció de Jesús

Les Paràboles de Jesús

Així, Jesús, perquè el seu missatge fos comprensible, utilitzava comparacions extretes de situacions de la vida quotidiana. Aquestes, anomenades paràboles, són fonamentals en la predicació de Jesús.

L'Opció pels Pobres i Marginats

Jesús opta pels pobres i marginats. Al temps de Jesús, Israel tenia:

La Societat a Temps de Jesús

  • Una minoria poderosa que acaparava poder i riquesa.
  • Una immensa majoria del poble, explotada i discriminada: esclaus, treballadors del camp i persones que vivien de les almoines.

Malalts, Discapacitats i Dones

En aquella societat, els qui patien malalties greus i els discapacitats es convertien en una càrrega per als seus familiars. A més, els malalts i els...

Continua llegint "El Missatge de Jesús, Miracles i Últims Dies a Jerusalem" »

L'Hel·lenisme i el Naixement de la Modernitat

Religió3,21 KB

1. El sentit general de l'hel·lenisme en la història de la filosofia

L'hel·lenisme es caracteritza per una difusió del saber sense precedents. Les escoles hel·lenístiques responen a les demandes del canvi en la manera de viure de l'home.

Es produeix un canvi de mentalitat molt important. La polis ja no és la referència principal, i la religió (especialment el cristianisme) pren una gran importància. L'ésser humà esdevé cosmopolita, amb el cosmos (la totalitat) com a nova referència en comptes de la polis. En aquesta totalitat, l'home busca el significat de tot. Això afavoreix la creació d'escoles hel·lenístiques i l'auge de la religió. També apareix la figura de l'estudiós dels textos, la difusió del saber, la construcció...

Continua llegint "L'Hel·lenisme i el Naixement de la Modernitat" »

Filosofia i Ciència: De l'Edat Mitjana al Renaixement

Religió3,24 KB

Filosofia Medieval: Fe i Raó

La filosofia cristiana va ser predominant, ja que només l'Església va mantenir viva la cultura i la filosofia durant l'Alta Edat Mitjana.

El problema central de la filosofia medieval va ser la relació entre el coneixement i la fe. Un filòsof cristià no buscava la veritat, ja que Déu ja havia revelat la veritat de l'home a la Bíblia. Des d'aquest punt de vista, no es podia contradir la Bíblia. A l'Alta Edat Mitjana, es va intentar fer coincidir la filosofia amb la religió. No obstant això, a la Baixa Edat Mitjana, els filòsofs cristians es van adonar que això no era possible. Guillem d'Ockham va mostrar les limitacions del coneixement humà per donar superioritat a la fe sobre la raó.

Filòsofs Destacats

...
Continua llegint "Filosofia i Ciència: De l'Edat Mitjana al Renaixement" »

Sofistes vs. Sòcrates: Dues Visions de la Filosofia Grega Clàssica

Religió2,37 KB

Els Sofistes: Pensament i Influència

  • Cobraven per ensenyar, i els seus ensenyaments es dirigien bàsicament a aquells que desitjaven conèixer l'art polític.
  • Posseïen un saber enciclopèdic. Usaven el discurs (tancat) o l'**agó** (debat).
  • Perseguien la persuasió, i el seu discurs buscava crear consens democràtic i fonamentar la llei a la ciutat.
  • Eren escèptics en epistemologia i relativistes en moral.
  • L'**areté** (excel·lència, virtut) s'identificava amb la fama social, amb el reconeixement públic.
  • No hi havia cap relació entre **nomos** (llei política) i **physis** (llei natural).
  • Eren estrangers arribats a Atenes, ja que era una gran potència, i actuaven com a consellers polítics.
  • Van escriure nombroses obres, tot i que només ens
...
Continua llegint "Sofistes vs. Sòcrates: Dues Visions de la Filosofia Grega Clàssica" »

Origen i Expansió de l'Islam: Mahoma, Califats i Al-Àndalus

Religió5,58 KB

Origen de l'Islam: Mahoma i la Nova Religió

Al començament del segle VII es va crear una nova religió: l'Islam. Originària d'Aràbia, on les tribus eren majoritàriament politeistes i pelegrinaven a la Meca, ciutat on es troba la Kaba.

Mahoma va néixer a la Meca cap al 570. Quan tenia uns 40 anys, segons la tradició islàmica, l'arcàngel Gabriel li va anunciar que ell era el nou profeta elegit per Al·là, el déu únic, per predicar la nova religió de l'Islam (submissió a Déu).

El 622, Mahoma va haver de fugir de la Meca per l'hostilitat rebuda i es va refugiar a Medina. Aquesta fugida, coneguda com l'Hègira, marca l'inici de l'era musulmana. El 630, Mahoma va conquerir la Meca, que es va convertir en el centre espiritual de l'Islam....

Continua llegint "Origen i Expansió de l'Islam: Mahoma, Califats i Al-Àndalus" »

Jesús de Natzaret: Vida, Ensenyaments i el Regne de Déu

Religió4,29 KB

Jesús de Natzaret: Context i Missatge

A Palestina, en temps de Jesús, moltes persones eren marginades pel simple fet de ser pobres, malalts, vells, vídues, dones o nens. Joan Baptista anunciava l'arribada d'aquest Salvador, clamava contra les injustícies i demanava un canvi en les persones perquè Déu pogués actuar. Jesús demana ser batejat per Joan Baptista. Després, Jesús es va retirar al desert durant quaranta dies per dedicar-los a la pregària i a la reflexió. Allà va ser temptat pel diable, que li va oferir riquesa per apartar-lo de la missió encomanada: la salvació de la humanitat. Les persones que seguien Jesús rebien el nom de deixebles; entre ells, els més propers a Jesús eren els apòstols, que eren dotze.

  • Les paraules

...
Continua llegint "Jesús de Natzaret: Vida, Ensenyaments i el Regne de Déu" »

L'Alienació Econòmica Segons Marx: Anàlisi i Crítica

Religió2,68 KB

L’Alienació Econòmica

Karl Marx és considerat un dels tres filòsofs de la sospita de finals del segle XIX i començaments del segle XX juntament amb Nietzsche i Freud. Aquest es considera un filòsof per les seves teories, però cal englobar-lo en la categoria de sociòleg, ja que va fer un estudi de la seva societat i economia per tal de criticar-les i plantejar una utopia anomenada el comunisme. Marx aplica la filosofia com una pràctica per tal de canviar la societat i no només analitzar-la; així, defensa l'acció revolucionària i l'associació dels treballadors per establir un canvi econòmic i social. En la seva teoria ens diu que cal eliminar l'alienació econòmica per posteriorment fer caure l'alienació religiosa. D'aquesta
...
Continua llegint "L'Alienació Econòmica Segons Marx: Anàlisi i Crítica" »