Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

La Religió i l'Art al Món Antic: Simbolisme i Temples Sagrats

Religió6,17 KB

La religió com a cultura en el món antic

Anomenem món antic un període extens de la nostra història i se'ns presenten diverses dificultats a l'hora d'apropar-nos al seu estudi: la seva extensió geogràfica, les diferents cultures que s'han desenvolupat al llarg del temps i que mantenen les seves pròpies manifestacions, el període extens des de la prehistòria i els primers imperis agraris d'Egipte i Mesopotàmia, la diversitat de tècniques, funcionalitats, símbols i, en definitiva, la varietat de cultures del període i territoris. També convé recordar que s'han perdut les manifestacions artístiques de les societats prehistòriques i protohistòriques que utilitzaven materials no perdurables en el temps o les creades sense suport

...
Continua llegint "La Religió i l'Art al Món Antic: Simbolisme i Temples Sagrats" »

Obstacles i Assoliments en el Reconeixement dels Drets Cultural Universals

Religió3,83 KB

Obstacles al Reconexement dels Drets Culturals Universals

La plena consecució dels drets culturals universals encara està molt lluny d'aconseguir-se. Ens enfrontem a diversos obstacles:

Implicacions Institucionals

  • Implicacions del reconeixement oficial dels drets culturals de comunitats minoritàries en l'ordenament institucional d'administracions estatals, tant en regulació com en suport tècnic.

Pressions de Comunitats Hegemoniques

  • Pressions de comunitats culturals hegemòniques. Respecte a valors que podrien significar obertura i encontre cultural, es generen postures de crítica i rebuig al reconeixement d'altres cultures.

Influència de l'Economia Neoliberal

  • Actuacions d'iniciativa privada basades en l'economia neoliberal i globalitzadora,
...
Continua llegint "Obstacles i Assoliments en el Reconeixement dels Drets Cultural Universals" »

Humanisme, Reforma i Contrareforma: Època de Canvis a Europa

Religió4,53 KB

Erasme de Rotterdam i l'Humanisme Cristià

Erasme de Rotterdam. Molts humanistes van pretendre unir l'herència de la cultura clàssica, l'interès científic i els valors cristians (estudi de la Bíblia i dels problemes religiosos). L'exponent més destacat d'aquest Humanisme cristià fou Erasme de Rotterdam.

L'Expansió de l'Humanisme

La Impremta: Motor de Difusió Cultural

Des de mitjan segle XV, la invenció de la impremta va facilitar enormement la difusió de les idees humanistes.

Acadèmies i Universitats: Centres del Saber Humanista

Les acadèmies, grans impulsores del pensament humanista, van centrar els seus estudis en la llengua, la literatura i la filosofia. Estaven formades per erudits que, gràcies al mecenatge d'un senyor, es dedicaven...

Continua llegint "Humanisme, Reforma i Contrareforma: Època de Canvis a Europa" »

Història del Dret Civil a l'Edat Mitjana: Glossadors i Comentaristes

Religió4,32 KB

Dret Civil a l'Edat Mitjana: Glossadors i Comentaristes

La Reconstrucció del Dret i la Literatura Jurídica

Després de la reconstrucció del Corpus Iuris Civilis feta al segle XII, amb la divisió en cinc parts, el treball no va finalitzar, sinó que a poc a poc es va anar complementant amb una nova literatura jurídica que pretenia retornar al Dret la categoria de ciència, un atribut que no havia tingut durant segles.

És l'anomenada literatura jurídica de la glossa, un primer mètode d'estudi del Dret que s'atribueix al jurista Irnerius. Cal tenir sempre en compte que els juristes es nodrien i es nodreixen sempre del treball de les generacions de juristes precedents, ja que el Dret, com la Societat, sempre és una "obra en progrés de construcció"...

Continua llegint "Història del Dret Civil a l'Edat Mitjana: Glossadors i Comentaristes" »

L'Islam: Orígens, Expansió i Llegat a Al-Andalus

Religió8,53 KB

Introducció a l'Islam i Mahoma

L'islam és una cultura que perdura fins als nostres dies i que es basa en una religió monoteista. El profeta de l'islam va ser Mahoma, que al segle VII va rebre el missatge diví del propi Al·là. Mahoma havia nascut a Aràbia i, quan va morir, la seva religió es va estendre cap a altres continents. En concret, a la península Ibèrica, els àrabs van arribar el 711 d.C. i van vèncer els visigots a la batalla de Guadalete. Van ser expulsats l'any 1492 pels Reis Catòlics. El territori de la península Ibèrica va ser ocupat per l'islam, de religió musulmana. Durant vuit segles, a la península, van existir majoritàriament els costums i l'art de l'islam. La Kaaba és una pedra negra que es troba a la Meca...

Continua llegint "L'Islam: Orígens, Expansió i Llegat a Al-Andalus" »

Semiótica: Signes, Símbols i el seu Significat Cultural

Religió4,69 KB

El Signe i les seves Branques

El signe es divideix en tres branques principals:

  • Pragmàtica: Investiga el signe en relació amb les persones que l'utilitzen.
  • Sintaxi: Investiga la relació entre els signes.
  • Semàntica: Investiga el significat del signe.

Què és un Signe?

Un signe és la representació d'alguna cosa que es vol expressar. Els elements fonamentals del signe són el significat, el significant i l'interpretant.

Classificació dels Signes

Els signes es poden classificar de diverses maneres:

  • Icones: És quan el signe té una relació de semblança amb allò que representa.
  • Indicis: És quan el signe té una relació de causalitat o de contigüitat amb el seu significat.
  • Símbols: És quan el signe té una relació arbitrària o convencional
...
Continua llegint "Semiótica: Signes, Símbols i el seu Significat Cultural" »

Característiques dels basileus i de les ciutats medievals

Religió2,85 KB

Característiques dels basileus

Com aconsegueix mantenir el seu poder?

Polític:

Té el màxim poder.

Militar:

Disposa d’un exercit professional.

Religiós:

Església cristiana ortodoxa. (Cisma d’Orient 1054).

Explica què és el Codi Justinià

Conjunt de lleis que estableix Justinià, elaborant una sèrie de lleis que compleixen amb la societat. (1629). Base civil de molts països en la actualitat. Exemple:

Una persona adquireix una propietat i això queda registrat en un document.

Hi ha una llei que diu que una persona ha de tenir un testament.

Repercussions de la Guerra dels 100 Anys

- Tant a França com a Anglaterra, als segles XIV i XV es va produir un enfortiment del poder monàrquic, en detriment del poder polític dels nobles, que conduiria...

Continua llegint "Característiques dels basileus i de les ciutats medievals" »

Regnes Musulmans i Germànics a la Península Ibèrica

Religió5,05 KB

Regnes germànics: Visigots a Hispània (sud de Gàl·lia), Ostrogots: a Itàlia (sud de Gàl·lia), Sueus: a Gallaecia (Galícia, Astúries, nord de Portugal), Franks: al nord de Gàl·lia, Angles i Saxons: a les illes britàniques, excepte Escòcia, Gal·les i Irlanda.
Mahoma: Va néixer a Meca al 570 aproximadament. La península d’Aràbia (sud-est d’Àsia, separada d’Àfrica pel mar Roig) va ser ocupada pels beduïns al principi del segle VII.
Religió Islàmica: 1 sol déu, profeta Mahoma. Preceptes: formular la professió de fe, orar 5 vegades al dia, és molt important el divendres, pregar a la mesquita, fer el Ramadà 1 mes a l’any, fer almoina als pobres, peregrinar a la Meca.
Economia: La major part d'Al-Àndalus es dedicava...

Continua llegint "Regnes Musulmans i Germànics a la Península Ibèrica" »

La Filosofia de Nietzsche: Metamorfosis, Moral i Voluntat de Poder

Religió4,43 KB

El Camell: La Càrrega del Nihilisme

Nietzsche tria la figura del camell perquè és l'animal de càrrega per antonomàsia. Ell diu que l'ésser humà occidental, per culpa de la influència de Plató i pel substrat religiós jueu-cristià, té una vida que no mereix la pena de ser viscuda. El platonisme i la cultura jueu-cristiana fan d'ell un ésser moral que contínuament diu NO al desig i fa que la vida no tingui intensitat, la vida *Bros* (vida caduca) i el temps *monòton* (*Chronos*). El camell, com que nega el desig, té una vida nihilista. En Nietzsche representaria l'infrahumà.

El Lleó: La Llibertat de la Transgressió

Etapa de transició: el lleó intenta matar Déu en el seu pensament per poder-se alliberar d'aquest pes tan pesat...

Continua llegint "La Filosofia de Nietzsche: Metamorfosis, Moral i Voluntat de Poder" »

Filosofia Islàmica i Jueva Medieval: Influència i Interpretació

Religió2,5 KB

Filosofia Musulmana

Transmissió del Pensament Grec

Translatio del grec a l'àrab. Segle VI-VII: Atenes es trasllada cap a Orient (Síria, Pèrsia) fins a Bagdad. Segle VIII: les traduccions àrabs arriben al sud d'Europa (Itàlia, Toledo, Ripoll), centres de traducció amb enfocament en el sentit. Traducció del grec al llatí: literal, amb pèrdua del sentit original. Tomàs d'Aquino (segle XIII) identifica el problema.

Edat Medieval a Europa

No hi ha universitats fins a l'arribada del contingut aristotèlic traduït de l'àrab, amb interpretació musulmana neoplatònica (Plotí). Filosofia àrab (segles IX-XII): Avicenna (concordança fe i raó). Averrois (Orient): llenguatge filosòfic i teològic diferents, expressen una mateixa realitat (...

Continua llegint "Filosofia Islàmica i Jueva Medieval: Influència i Interpretació" »