Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Política a l'Europa Medieval

Al començament del primer mil·lenni, Europa estava dividida en dues grans zones. Al sud i a l'oest de la línia traçada pel Rin i el Danubi, la civilització romana constituïa una unitat cultural i lingüística. Al nord i a l'est d'aquesta línia se situava l'Europa germànica i eslava, amb grups tribals més endarrerits.

Al segle IV, l'emperador Teodosi va dividir l'imperi entre els seus fills Honori i Arcadi. Bizanci seguia sent un focus cultural i econòmic de primer ordre, però no va aconseguir refer la unitat de la Mediterrània, i els regnes germànics van acabar imposant la seva organització.

Al segle VII, un fenomen extraordinari, l'aparició de l'Islam, va dur a terme grans conquestes, arribant a la...

El vassallatge: un pacte de fidelitat

El vassallatge era un pacte de fidelitat basat en dos actes principals:

• L'homenatge: el vassall, agenollat davant el rei, li prometia fidelitat, consell en el govern i ajuda militar.
• La investidura: el rei entragava un feu al vassall perquè el governés i l'explotés econòmicament.

La societat estamental

La societat feudal es dividia en tres estaments:

• Privilegiats: noblesa i clergat, que no treballaven, no pagaven impostos, tenien la majoria de terres i ostentaven els alts càrrecs.
• No privilegiats: la majoria de la població, formada per pagesos i artesans, que mantenien els altres estaments, no tenien drets i pagaven impostos.

El rei

El rei era el capdamunt de la societat. Tenia caràcter sagrat i se'l considerava...

Poesia Actual: Postmodernisme i Evolució

La societat occidental i postindustrial es va transformar, resultant en uns canvis ideològics i estètics que caracteritzen el postmodernisme, el qual va dominar la literatura, la filosofia i l'art de finals del segle XX.

Etapes i Tendències de la Poesia Catalana Contemporània

• Dècada dels 70

  Els poetes més veterans, com Miquel Martí i Pol, continuen escrivint poesia realista. En addició, altres poetes més joves, que es caracteritzen per la idea d'un poema en el qual tot és possible sense seguir normes, s'inicien en la publicació, com Maria Mercè Marçal.

  Encara que no hi ha una estètica i estil unitaris, s'aprecia una temàtica trencadora de la tradició, el cultisme, un llenguatge cuidat i l'

El Modernisme

Context i Influències

Modernisme: Moviment cultural de finals del segle XIX que va intentar integrar l'art en la vida social (arquitectura, escultura, pintura, música, literatura). 1892-1900: Anys d'arrelament i formació de tendències. Difusió de l'esperit modernista impulsada per Santiago Rusiñol i la revista L'Avenç. 1900-1911: L'adveniment de la revista Joventut va consolidar la presència pública del moviment i va difondre les seves idees.

Corrents Ideològics

• Regeneracionisme: Oposició al conservadorisme burgès, adoptant una visió cosmopolita de la cultura i buscant regenerar les masses incultes.
• Esteticisme: Partidaris de practicar l'art total (conreu del màxim nombre d'expressions artístiques en una mateixa obra)

8. Defineix el concepte de romanització

Procés pel qual els romans s'extenen pel Mediterrani i arriben a la Península Ibèrica, formant part així del seu territori. Introdueixen elements com la llengua, la religió i les lleis.

El llatí es convertí en la llengua parlada i en la de cultura; es va establir un codi legislatiu uniforme a tot l'Imperi, i es retia culte als déus romans.

9. La política d'unificació del regne visigot de Toledo

• Unificació lingüística: adaptació del llatí, que era parlat pels natius.
• Unificació social: pels visigots, els matrimonis mixtes estaven prohibits i inclús penats amb la mort, fins que Leovigild va derogar la llei.
• Unificació religiosa: els hispanoromans eren majoritàriament cristians mentre que els

Consciencia:

Facultat psíquica humana que permet adonar-se de les coses de forma subjectiva i conèixer de forma responsable i personalitzada les situacions que ens afecten i els deures que es deriven d'aquest coneixement responsable.

Crisma:

Oli barrejat amb bàlsam aromatitzant que es fa servir per a la unió en alguns sagraments (Bateig i Confirmació) i també per a consagrar esglésies i altars. El bisbe és consagrat pel bisbe en una missa celebrada el Dijous Sant.

Culte:

Conjunt d'actes o ritus mitjançant els quals es manifesta el coneixement de l'excel·lència i omnipotència de Déu. Per al cristianisme, el culte és també una forma de comunicació amb Déu.

Diaspora:

Dispersió d'un poble per diverses parts del món. El poble jueu...

Innocenci III, considerat el més poderós dels papes de l'edat mitjana, va exercir una supremacia absoluta del papat tant en l'ordre polític com en el religiós. Va desenvolupar una important administració eclesiàstica i va fer progressar la fiscalitat pontifical. Va fomentar la conquesta i la cristianització de regions d'Occident que estaven en mans dels infidels (Espanya) o dels pagans (Prússia). Va establir la seva autoritat temporal sobre Roma, substituint els organismes municipals per un senador únic, i va augmentar els Estats de l'Església amb el ducat de Spoleto i la marca d'Ancona.

Innocenci III va distingir la plena sobirania (auctoritas), que només el papa tenia, de la potència política (potestas), que els sobirans rebien...

Etnia, Nació i Estat

Etnies i Nacions

Una etnia és una agrupació natural d'individus que presenten unes característiques comunes de caire cultural (la llengua, les creences religioses, certes formes de subsistència, etc.) i que viuen en el mateix territori. Al món d'avui hi ha més de 6.000 ètnies.

Una nació és un conjunt de persones que comparteixen una sèrie de trets comuns (història, costums, símbols, tradicions, llengua, institucions, sistemes econòmics, etc.) que els atorguen un sentit d'homogeneïtat i diferència respecte a la resta de comunitats humanes. Aquestes persones tenen consciència nacional (és a dir, se senten part de la seva nació) i sovint aspiren a participar en un projecte polític comú propi.

Avui dia, gràcies...

Orígens del Conflicte Àrab-Israelià: La Partició de 1947

El 1947, els sionistes volien crear un estat, però l'ONU va intervenir i va proposar dividir el territori en dos:

• Palestina (àrabs)

• Israel (jueus)

El 1948, els britànics van marxar de Palestina. Just l'endemà de la retirada britànica, Israel va proclamar la seva independència, però els àrabs els van declarar la guerra. Tots els països àrabs es van posar en contra d'Israel. L'URSS va ajudar Israel. El 1949, Israel va guanyar la guerra, va ocupar molts territoris àrabs i va expulsar els palestins dels territoris conquerits. Egipte, Jordània i una part de Palestina van ser els únics territoris no conquerits.

El Conflicte de Suez (1956): Israel vs. Egipte

El 1956, es va produir...

Grècia

Herodot

Figura del logògraf: relat verídic, no mites i llegendes.

• Crítica de fonts
• Entrevista com a font
• Etnològic (atenció als altres)
• Atenció a la geografia
• Parla sobre: la societat, costums, guerres...

Tucidides

• Crítica a Herodot
• Utilitat de la història: reflexions morals

Roma

Historiografia

• Dependència respecte al poder
• Es desentenen dels mites
• Importància bibliogràfica
• Saber històrico-geogràfic
• Són contemporanistes (present, passat proper)
• Temps cíclic
• Mètode (Polibi): testimoni directe (entrevista) i determinar causes dels esdeveniments

Teoria cíclica: monarquia-tirania; aristocràcia-oligarquia; democràcia-anarquia

Edat Mitjana

Visió teològica de la història

• Obres hagiogràfiques: vides de sants, sols es fixen en els aspectes positius,