Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Regnes Germànics

Els romans els anomenaven bàrbars. Eren ramaders i practicaven l'agricultura de cereals. Vivien en petits poblats i mai no havien tingut una organització política complexa. Per resoldre problemes, convocaven assemblees populars. La seva llei era consuetudinària, basada en els costums. Els poblats més propers a Roma coneixien la moneda i participaven en intercanvis comercials. Eren politeistes, amb deus lligats a la natura. S'organitzaven en monarquies hereditàries i electives. Van rebre la influència de Roma en la moneda, les lleis, el llatí i el cristianisme. La seva economia era de subsistència, amb poc comerç, i intentaven ser autosuficients. Alguns dels regnes germànics més importants van ser els ostrogots,...

El Misteri d'Elx: Patrimoni de la Humanitat

El Misteri d'Elx és la mostra més important del nostre teatre medieval. Recrea la mort i l'ascensió al cel de la Verge Maria, coincidint amb la festivitat de l'Assumpció a l'interior de la Basílica de Santa Maria a Elx, els dies 14 i 15 d'agost.

És l'única obra al món que va sobreviure a les normes del Concili de Trento. L'obra ha estat declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. El Misteri no solament és important com a text; la tradició ha dut fins a nosaltres la seva música polifònica.

Argument del Misteri d'Elx

La Vespra: Desig i Anunci Diví

Comença la Vespra. La Verge manifesta el desig de morir per poder acompanyar el seu Fill. Llavors, apareix la Magrana que baixa de la cúpula...

El Règim de la Restauració i l'Abolició dels Furs

Cánovas del Castillo i Sagasta: El Bipartidisme

D'una banda, el partit conservador de Cánovas del Castillo i, de l'altra, el de Sagasta. Es va elaborar una Constitució de caràcter moderat que no reconeixia la sobirania nacional i que mantenia els drets tradicionals de l'Església Catòlica. Els articles de la Constitució van ser aprovats en breu temps. Serien partits elegits per sufragi censatari.

Joaquín Costa i el Regeneracionisme

Joaquín Costa, contrari al règim de la Restauració, va mostrar els seus ideals criticant i denunciant la corrupció del sistema. Els seus principis polítics i ideològics el van portar a col·locar-se com a líder d'un moviment contrari al sistema canovista,...

Educació Hebrea

La vida hebrea era teocèntrica, amb una clara distinció entre el creador i la criatura. Déu és el tot (la matèria és manifestació de Déu). Els llibres sagrats ordenen la vida, establint obligacions religioses (Decàleg i Èxode), el culte (Levític) i la vida social (Deuteronomi).

L'home es distingeix entre carn i esperit (no està format per dues coses, sinó que la carn és l'element pecador). L'home és semblant a Déu i, per tant, digne. El pecat original causa dolor, però també promet esperança de restauració. La llibertat fa possible el pecat original.

L'educació té un caràcter religiós (mira de restablir la fidelitat a la seva aliança). Déu és el principal responsable de l'educació, ensenyant a través...

La Voluntat de Poder: Força Creadora i Transmutació de Valors

Són expressions d'aquest poder creador de la voluntat l'art, la moral i totes les actes donadores i creadores de sentit. La voluntat de poder en l'home és la creadora de valors, és la constructora de teories, ficcions i obres d'art.

Ciència, Art i Moral com a Productes de la Voluntat de Poder

Ciència, art i moral són productes de la voluntat de poder, en tant que, a través d'ells, les forces que constitueixen a cada home es desenvolupen, creixen i, sobretot, se superen a si mateixos. Tot el que l'home fa, ho fa per a créixer, desenvolupar-se, ser més, des del matrimoni —expressió del poder de dos que volen augmentar la seva propietat i tenir fills— fins a les formes...

La Contrareforma: Resposta del Catolicisme al Cisma

La Contrareforma és la resposta del catolicisme del segle XVI al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants. Consisteix en una sèrie de canvis a l'Església Catòlica per fer front a les crítiques de l'època i enfortir-se davant les altres confessions. La seva màxima plasmació va tenir lloc durant el Concili de Trento i la figura que més destacà va ser la d'Ignasi de Loiola.

Nous Ordes Religiosos i Espiritualitat Renovada

La Contrareforma va promoure nous ordes religiosos basats en l'ascetisme, la predicació propera i la renúncia al luxe. Proposava una religió més espiritual, amb un paper central de la pregària. Es va reforçar també el lideratge del...

El valor sagrat de la vida humana

El cristià rep la vida humana amb gratitud i, davant d'aquesta, se sent responsable. Això suposa algunes actituds:

• Rebre-la: la vida s'acull i s'agraeix en un mateix i en els altres. El cristià veu la vida humana com un signe de l'amor de Déu.
• Conèixer-la: la vida és un desafiament constant al pensament humà. És una crida a la ciència perquè en conegui el funcionament. També planteja moltes preguntes com: què és l'home? Què és la vida humana?
• Tenir-ne cura: això suposa crear unes condicions socials que permetin a tothom dur una vida digna i atendre la salut de les persones.
• Promoure-la: estem cridats a ser fecunds, és a dir, a donar vida amb la vida que tenim.
• Defensar-la: moltes vegades i de moltes

L'Orient Mitjà després de la Primera Guerra Mundial

La desaparició de l'Imperi Turc després de la Primera Guerra Mundial havia transformat l'aspecte de l'Orient Mitjà. En aquesta regió hi havia estats independents com ara Turquia, l'Iran i l'Iraq. Una sèrie de països estaven sotmesos al règim de protectorats internacionals: Síria i el Líban, sota la vigilància de França; i Palestina, sota la vigilància de la Gran Bretanya.

El naixement d'Israel i el conflicte araboisraelià

L'impacte de l'Holocaust i el retorn a Palestina

Finalitzada la Segona Guerra Mundial, i amb l'impacte internacional generat per l'horror de l'Holocaust, els jueus europeus van plantejar la necessitat de reagrupar-se i de poder desplaçar-se a Palestina. Palestina...

El Concili de Trento

La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l'interior de l'Església un moviment de renovació: la Contrareforma. Tenia com a objectiu corregir els errors propis i, sobretot, defensar els dogmes de la fe catòlica.

Amb aquesta finalitat, el papa Pau III va convocar el Concili de Trento, les sessions del qual es van celebrar entre el 1545 i el 1563. Hi van assistir les altes jerarquies eclesiàstiques i alguns monarques, com l'emperador Carles V, que s'havia oposat al protestantisme perquè hi veia un perill per a la unitat de l'imperi.

El concili va confirmar els dogmes principals de la doctrina catòlica. Va proclamar que la fe era important, però que la salvació s'havia d'assolir també per mitjà de les bones obres. Va...

La decisió del papa Lleó X de vendre indulgències per sufragar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà va desencadenar l'enfrontament a partir del 1515.

La Ruptura de Martí Luter

Martí Luter va ser un sacerdot alemany de l'orde dels agustins que va viatjar a Roma el 1510 i va observar la decadència moral en què vivia l'Església.

L'any 1517 va publicar les 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica: negava el valor de les indulgències i el poder de l'Església per a atorgar-les, i proposava una religiositat nova.

Principis de la Reforma Luterana

La Reforma que proposava Luter es basava en tres principis bàsics:

• La salvació per la fe i no per les bones obres.
• El sacerdoci universal.
• L'autoritat de la