Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Primària

Crisi i Transformació a la Baixa Edat Mitjana

Canvis Demogràfics i Econòmics

A mesura que augmentava la població, els rendiments dels cultius a les terres marginals van disminuir, precipitant una crisi demogràfica. La diversificació de l’economia feudal va fer que les regions ignoren el blat en favor de mercaderies d’exportació més lucratives com el raïm i la llana.

• Economia rural: crisi estructural que implica la integració de factors econòmics i ecològics, marcada per la conjunció de superpoblació, provocant una sèrie de falles de cultius i fam. Genera uns límits objectius a la productivitat dins del sistema feudal.
• Economia urbana: pressions similars que assetgen, estretament lligada a la disponibilitat ràpida de subministraments

Sant Agustí deia que malgrat que ens pugui semblar que els esdeveniments es succeeixen de manera caòtica i incomprensible, en realitat els esdeveniments de la història responen a un sentit intern que Déu ha disposat sàviament. La història de la humanitat és el desenvolupament en el temps del pla provident que Déu ha establert per a nosaltres. Agustí ens proposa distingir entre dues classes de persones diferents. D’una banda, hi ha la Ciutat de Déu, formada per tots aquells que anteposen l’amor de Déu als seus interessos personals i egoistes. D’una altra, hi ha la Ciutat Terrenal, en la qual s’haurien d’incloure els qui només s’interessen a satisfer el seu benestar material individual sense ocupar-se de Déu. Els membres...

Niccolò Machiavelli: Biografia (1469-1527)

La joventut de Niccolò Machiavelli va coincidir amb la grandesa de Florència sota el mandat dels Mèdici, família que va promoure l'art florentí. La caiguda dels Mèdici va ocórrer el 1494, el mateix any en què Maquiavel s'integrava al servei públic. Entre 1498 i 1512 va ser Canceller de la República Florentina, establint un vincle entre la política i l'església.

Durant la seva carrera com a oficial, Florència va ser lliure sota el govern d'una república, la qual va durar fins al 1512, quan els Mèdici van tornar al poder i Maquiavel va perdre el seu lloc. Es va retirar als afores de la ciutat, on va redactar El Príncep. El 1520 va tornar a la vida política fins al 1527, any en què es...

Aristotèlics (Segle XI)

Miquel Psel·los, primer conseller de l'emperador Constantí IX i després monjo, fou acusat d'hel·lenisme i caldeisme. Segueix la tradició de Julià el Caldeu (escrits del segle II) que proposen una teologia de caràcter ternari: el Pare, el demiürg i l'ànima del món. Busca paral·lelismes amb la teologia trinitària cristiana i admira Procle. Estudia els Oracles Caldeus.

Joan Ítalos (1055) representa l'aristotelisme neoplatonitzant. Fou acusat d'aplicar la lògica aristotèlica a la teologia. Malgrat això, l'interès per l'aristotelisme continua amb:

• Estrat (1120): comenta l'Ètica d'Aristòtil i introdueix una filosofia del bé de caràcter neoplatònic.
• Miquel d'Efes (1110).

Isaac el Sebastocràtor (1140) fa...

1. Carta de Franquícia

Serveix per promoure la repoblació als nuclis principals. S'assembla a la carta de població, ja que inclou característiques persuasives per atraure la població.

2. Tipus de Domini

• A. Útil: temporal o vitalici; se li concedeix l'usufructe d'aquell territori. El senyor, i en cas d'abús, el rei.
• B. Directe: se li cedeix la propietat del territori, el rei.

3. Carta de Població

Contracte col·lectiu que va dirigit a un grup de persones per organitzar la població; es realitza entre l'home i el rei (contracte bilateral).

4. Dret de Fadiga

Si el vassall vol vendre la terra, ho haurà de comunicar als senyors. Si aquest ho accepta, rebrà un percentatge del que s'hagi obtingut. Si no ho accepta, pot comprar el terreny al mateix...

Rutes Marítimes i Comerç

Les rutes marítimes del Mediterrani, Bàltic i del mar del Nord van reprendre l'activitat comercial. Pel Mediterrani arribaven a Europa espècies d'Orient, necessàries per conservar aliments: canyella, nou moscada, pebre...

Instruments Financers

• Lletra de canvi: Document que facilitava els pagaments en les transaccions comercials.
• Prestadors: Deixaven capital als comerciants perquè poguessin emprendre les expedicions.
• Canviadors: Facilitaven el canvi de monedes de diversos països i cobraven una comissió que aplicaven sobre l'import.

Característiques de l'Humanisme

• Exalça l'ésser humà; el considera dotat de raó i llibertat.
• S'inspira en la cultura grecollatina; tradueix grans autors com Plató i Aristòtil.
• Interès

Grècia

Herodot

Figura del logògraf: relat verídic, no mites i llegendes.

• Crítica de fonts
• Entrevista com a font
• Etnològic (atenció als altres)
• Atenció a la geografia
• Parla sobre: la societat, costums, guerres...

Tucidides

• Crítica a Herodot
• Utilitat de la història: reflexions morals

Roma

Historiografia

• Dependència respecte al poder
• Es desentenen dels mites
• Importància bibliogràfica
• Saber històrico-geogràfic
• Són contemporanistes (present, passat proper)
• Temps cíclic
• Mètode (Polibi): testimoni directe (entrevista) i determinar causes dels esdeveniments

Teoria cíclica: monarquia-tirania; aristocràcia-oligarquia; democràcia-anarquia

Edat Mitjana

Visió teològica de la història

• Obres hagiogràfiques: vides de sants, sols es fixen en els aspectes positius,

El Règim de la Restauració i l'Abolició dels Furs

Cánovas del Castillo i Sagasta: El Bipartidisme

D'una banda, el partit conservador de Cánovas del Castillo i, de l'altra, el de Sagasta. Es va elaborar una Constitució de caràcter moderat que no reconeixia la sobirania nacional i que mantenia els drets tradicionals de l'Església Catòlica. Els articles de la Constitució van ser aprovats en breu temps. Serien partits elegits per sufragi censatari.

Joaquín Costa i el Regeneracionisme

Joaquín Costa, contrari al règim de la Restauració, va mostrar els seus ideals criticant i denunciant la corrupció del sistema. Els seus principis polítics i ideològics el van portar a col·locar-se com a líder d'un moviment contrari al sistema canovista,...

Educació Hebrea

La vida hebrea era teocèntrica, amb una clara distinció entre el creador i la criatura. Déu és el tot (la matèria és manifestació de Déu). Els llibres sagrats ordenen la vida, establint obligacions religioses (Decàleg i Èxode), el culte (Levític) i la vida social (Deuteronomi).

L'home es distingeix entre carn i esperit (no està format per dues coses, sinó que la carn és l'element pecador). L'home és semblant a Déu i, per tant, digne. El pecat original causa dolor, però també promet esperança de restauració. La llibertat fa possible el pecat original.

L'educació té un caràcter religiós (mira de restablir la fidelitat a la seva aliança). Déu és el principal responsable de l'educació, ensenyant a través...