Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Primària

Noves Creences a l'Antiga Roma

Els romans, coneguts per la seva expansió territorial i poder militar, també van experimentar una evolució en les seves creences al llarg del temps. Inicialment, la religió romana tradicional, amb els seus déus i rituals, va coexistir amb noves idees i filosofies provinents d'altres cultures.

1. Astronomia i Prediccions

L'astronomia tenia un paper important en la vida romana. Creien que la posició dels astres al firmament afectava la vida i permetia fer prediccions sobre el futur.

2. Filosofia: Estoïcisme i Epicureisme

La filosofia era practicada principalment per les classes altes. Dues corrents filosòfiques van destacar:

• 2.1 Estoïcisme: Va ser el corrent filosòfic més popular. Els estoics creien que l'univers

Bloc 2: Ciència i Fe

La ciència i la fe són dues maneres de conèixer. No són incompatibles, sinó complementàries. Ni la ciència té autoritat sobre la religió, ni la religió sobre la ciència.

1. El Naixement de la Ciència

• El judaisme i el cristianisme desencanten la naturalesa que les religions panteistes havien omplert de déus i dimonis (hilozoisme).
• Amb la divinització de la natura, es feia difícil investigar-la amb un esperit científic.
• Investigar el cosmos forma part del mandat de Déu en el Gènesi.

No devem a la ciència el desencantament de la natura; és el judaisme i el cristianisme els que desdivinitzen els elements de la natura. La Bíblia converteix el sol i la lluna en “llumeneres”.

És fàcil entendre, doncs, que...

1. Què és la Bíblia?

El nom Bíblia prové del grec i significa “llibres”. Encara que es presenti com un sol volum, conté 73 llibres diferents (història, oracions, poemes, lleis, narracions, cartes...). Es van començar a escriure al llarg de centenars d’anys, des del segle VIII a.C. fins al segle I d.C., principalment en hebreu i grec, amb petits fragments en arameu. Es considera un llibre religiós perquè els seus autors van escriure inspirats per Déu; per això, també s'anomena Sagrada Escriptura.

2. Procés de formació de la Bíblia

El procés de formació de la Bíblia consta de sis etapes:

• Es produeix un esdeveniment important.
• Es reflexiona sobre aquest esdeveniment.
• Aquesta reflexió es transmet oralment de generació en generació.

L'Islam: Orígens i Fonaments

Mahoma i l'Aràbia Preislàmica

El seu profeta és Mahoma, qui va néixer a Aràbia. Políticament, les tribus estaven enfrontades, sense cap poder polític que les unís i sense unitats culturals ni religioses. Mahoma va predicar una religió monoteista i, a la seva mort, Aràbia havia estat unificada políticament.

Cultura i Pilars de l'Islam

Les obligacions dels musulmans inclouen:

• Al·là és el seu Déu i Mahoma el seu profeta.
• Han d'orar cinc vegades al dia en direcció a la Meca.
• El dejuni és durant el mes del Ramadà.
• La pràctica de l'almoina com a mostra d'agraïment.
• El pelegrinatge a la Meca una vegada a la vida.

L'Imperi Bizantí: Continuïtat de Roma a Orient

L'Imperi Bizantí, hereu de l'Imperi Romà d'Orient,...

Luteranisme

Es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa.

Contrareforma

La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l'interior de l'Església un moviment de renovació conegut amb el nom de Contrareforma. Es va concretar al Concili de Trento entre els anys 1545 i 1563.

Acords del Concili de Trento

• Es van confirmar els dogmes principals de la doctrina catòlica.
• Es va declarar la Vulgata com l'única interpretació vàlida de la Bíblia.
• Es va reformar l'administració i la disciplina eclesiàstiques.
• Es va prohibir la venda d'indulgències.
• Es van crear seminaris.
• Es va obligar els bisbes a residir a la seva diòcesi i a respectar el celibat.

Població i economia

Població

La desaparició de...

Les Primeres Civilitzacions (IV-II mil·lenni aC)

Egipte

La civilització de l'antic Egipte es va desenvolupar a la riba del riu Nil en tres etapes: el Regne Antic, el Regne Mitjà i el Regne Nou, fins a l'any 31 aC. El faraó era el cim de l'organització política i social. Fins al Regne Mitjà, el faraó va tenir un caràcter sagrat. Era, a més, l'amo de totes les terres, per les quals rebia tributs.

Politeisme i vida d'ultratomba

Els deus eren generalment les forces de la natura i alguns animals, representats amb caràcters antropomorfs.

Art de caràcter religiós

Les piràmides, entre les quals destaca el conjunt de Gizeh, eren les tombes dels faraons del Regne Antic.

Mesopotàmia

La regió compresa entre els rius Tigris i Eufrates va estar dominada...

Rosseau (1712-1778)

Precursor de la democràcia i persona essencialment contradictòria. El seu personatge es fonamenta en passar de viure en un estat natural a viure en societat. Pretén retornar a les persones a la convivència en societat, sense abandonar el seu estat natural. Constata un desarrelament entre allò que l'home fa i allò que realment vol fer. Ell pensa que l'ordre social condiciona a l'home fins a fer-lo oblidar de la pròpia naturalesa i dels seus orígens primitius. Considera que l'home està polaritzat, entre home-societat, naturalesa-cultura. Això fa que es confronti amb l'església i amb els seus contemporanis. El pas de viure una vida salvatge a viure una vida social, el fa ser menys feliç. L'home perd la llibertat...

L'Església Catòlica davant la Il·lustració i la Revolució Francesa

Conseqüències de la Il·lustració i la Revolució Francesa per a l'Església:

• Proclamació de la llibertat de culte.
• Supressió dels ordes religiosos i confiscació del seu patrimoni.
• Constitució civil, que subordinava l'Església a la política estatal.
• Pèrdua de privilegis del clergat.

Objectius de l'Església davant la nova situació:

• Aprendre a conviure amb els nous règims polítics.
• Obrir-se al diàleg per comprendre millor la societat.
• Potenciar el compromís cristià en els àmbits més desafavorits: sanitat, cultura, educació.

L'Església i el liberalisme:

• Separació, de vegades hostil, entre Església i Estat.
• Independència entre els temes propis de l'Església i els

De l'Islam a Al-Andalus

1. La Conquesta Islàmica (711-718)

L'exèrcit, dirigit per Tariq i Musa, creua l'Estret de Gibraltar. Els visigots tenien problemes interns, i el rei Roderic s'enfronta als musulmans a la Batalla de Guadalete i mor. La part cristiana es refugia al Nord (Astúries).

2. Emirat Dependent (718-756)

El 718, el territori queda gairebé tot controlat, formant Al-Andalus, que es converteix en un emirat dependent del Califat Omeia de Damasc. La capital és Còrdova, i s'hi nomena un valí per exercir el poder. Els musulmans continuen cap a l'Imperi Carolingi, però són derrotats a Poitiers (732), fet que atura la segona onada d'invasió a Europa. Es queden a la Península Ibèrica.

3. Emirat Independent (756-929)

El 750, els Abbàssides...

Mesquita de Còrdova

La Mesquita de Còrdova és una construcció del s. VIII, ampliada en diverses etapes durant els s. IX i X, d'autoria desconeguda i estil hispanomusulmà. El sistema constructiu és arquitravat i voltejat, amb materials com pedra, maó, fusta i guix. Es troba a Còrdova.

Context Històric

En aquest període, la península estava sota domini musulmà, i Còrdova era la capital d'Al-Àndalus. Abderramà I va manar edificar la mesquita, que va ser ampliada pel califat per ordre d'Abderramà III i Almansor (s. IX i X). La mesquita és el lloc d'oració dels musulmans, i a diferència dels temples cristians, a les mesquites no hi resideix la divinitat; aquí només s'invoca i es resa. És un espai sagrat on els fidels han d'entrar...