Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Secundària

Els Drets Humans

Què són? Es tracta d'una sèrie de llibertats i privilegis que l'ésser humà ha de tenir garantits només pel fet d'existir (per exemple, que no hi hagi distinció per raça o sexe). Van ser garantits per l'ONU l'any 1948.

Evolució dels drets humans

Al llarg de la història, diferents persones han defensat el respecte i la tolerància entre els humans, com Pico della Mirandola. A partir de la conquesta d'Amèrica apareixen figures com Francisco de Vitoria. Finalment, a l'inici de la Revolució Francesa (segle XVIII), es produeix la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, i Olympe de Gouges publica la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana.

1. Mahoma i la primera expansió de l'Islam

L'Islam, la tercera...

Sant Agustí d'Hipona: El primer gran filòsof del cristianisme

Considerat el màxim representant de la filosofia cristiana, Agustí d'Hipona va néixer a Cartago (nord d'Àfrica) l'any 354. Tot i néixer en una comunitat cristiana, no va ser batejat inicialment i va passar per diverses religions abans de convertir-se al cristianisme.

Influències filosòfiques

• Maniqueisme: Doctrina que creu que el món es divideix en el bé i el mal.
• Platonisme: Del qual extreu l'existència d'una naturalesa dual divina.

Sant Agustí va portar gran part de la filosofia grega al terreny del cristianisme, essent conegut per «cristianitzar Plató».

La relació entre fe i raó

Per a Sant Agustí, la fe i la raó es necessiten, però tenen jerarquies diferents:

• En religió,

Renaixement i Humanisme

Renaixement: moviment artístic iniciat al segle XV a Itàlia que s'estén per tota Europa. A nivell cultural i literari es coneix com a Humanisme.

Objectius i idees centrals

Què volien:

• Recuperar la cultura grecoromana i els seus valors.
• Nova concepció del món: l'home com a centre del món (antropocentrisme) en contrast amb el teocentrisme.
• Conceptualitzar la religió com a experiència personal i directa, lliure de la influència exclusiva del clergat.

Principals centres humanistes

Principals centres humanistes: Florència i Roma.

Estudis i formació

Què estudiaven: llatí, grec i obres d'autors de l'antiguitat.

Ideals del moviment

Quins ideals proposaven: La nova manera de pensar volia unir l'herència clàssica, l'interès...

Ramon Llull: Vida i Llegat

Verbs Irregulars Catalans: Gerundis i Participis

Aquesta guia presenta una llista de verbs irregulars en català, amb les seves formes de gerundi i participi, per facilitar-ne l'aprenentatge i la consulta.

Absoldre

Gerundi: absolent

Participi: absolt/absolta

Admetre

Gerundi: admetent

Participi: admès/admesa

Aparèixer

Gerundi: apareixent

Participi: aparegut/apareguda

Atendre

Gerundi: atenent

Participi: atès/atesa

Batre

Gerundi: batent

Participi: batut/batuda

Beure

Gerundi: bevent

Participi: begut/beguda

Caber / Cabre

Gerundi: cabent

Participi: cabut/cabuda

Caler / Caldre

Gerundi: calent

Participi: calgut/calguda

Caure

Gerundi: caient

Participi: caigut/caiguda

Cloure

Gerundi: cloent

Participi: clos/closa

Concloure

Gerundi: concloent

Participi: conclòs/conclosa

Incloure

Gerundi:

Expressions de llibertat i no pas actes d'obligació

Hi ha cristians que veuen els sagraments com a signes de fe que requereixen les cerimònies socials. Però d’altres, que són practicants, conceben els sagraments com a actes obligatoris. Quan una persona pertany a una associació i no en respecta el reglament, se l'expulsa.

Practicar els sagraments equival a complir les obligacions d’un bon cristià.

Els nens fan la comunió pels regals i per fer la festa. Però ha de tenir sentit. Els sagraments són expressions de llibertat; és a dir, no han de ser un acte obligatori. Els sagraments són símbols gratuïts, no són instruments. Hem d’anar trobant el to, la coherència del perquè. Tenen com a finalitat expressar l’amor que ens uneix...

La Reforma

La Reforma protestant va suposar la divisió de l'Església occidental en diferents confessions cristianes: el catolicisme, i entre els reformats, el luteranisme, el calvinisme i l'anglicanisme.

Aquesta divisió es va produir al segle XVI i encara perdura.

La Reforma la va iniciar Martí Luter a Alemanya.

a) La crisi de l'Església

• Malestar amb l'Església de Roma: luxe, riquesa, clergues poc formats, abandonament de les obligacions pastorals, compra i venda de càrrecs religiosos, etc.
• Venda d'indulgències (per comprar el perdó dels pecats i reduir el temps d'espera al purgatori).

b) La Reforma luterana

• Luter era un frare agustinià molt preocupat per l'Església i la salvació de les ànimes.
• Denuncià la venda d'indulgències per pagar

La Vida de les Primeres Comunitats

Una Vida Nova en Comunitat

Els relats sobre la vida dels primers cristians els trobem principalment en el llibre dels Fets dels Apòstols. Hi podem veure quin era l’esperit que animava els primers cristians. Aquests en són els principals trets distintius:

• En el grup: Comunió. És fruit de la fe en Jesús: viuen units i comparteixen els béns.
• En la relació amb Déu: Oració i celebració, especialment la celebració de l’Eucaristia.
• En la seva relació amb els altres: La missió, anunciar la persona de Jesús i el seu missatge.

Els Serveis i Ministeris de la Comunitat

Al principi, totes les responsabilitats van recaure sobre els apòstols. Quan les comunitats van créixer, es van anar nomenant altres persones...

L'edat moderna i l'Església

L'edat moderna — l'Església necessitava una profunda renovació, tant de les seves estructures com de la pràctica i la vivència religioses.

Renaixement i Església

Renaixement (s. XVI): va aportar una nova visió del món clàssic i una nova concepció de la religió.

• Les idees noves i l'esperit crític van fomentar un paper més actiu dels creients.
• Reforma protestant i reforma catòlica.

Barroc i Església

Barroc (s. XVII): representa la segona revolució cultural de l'època moderna.

• Es proclama la llibertat religiosa i es consolida la divisió entre l'Europa protestant i la catòlica.
• La reforma catòlica dóna pas a un cristianisme centrat en la formació teològica, la vocació missionera i la vida de pietat.

La

Fe i raó

• La raó: Els filòsofs creien que a través de la raó podrien abordar qualsevol problema. La van elevar a categoria divina i van parlar de la deessa de la raó.
• El progrés: Capacitat humana per a conèixer la tecnologia i les ciències.
• La natura: Els il·lustrats pensaven que, mitjançant l'estudi de la natura, era possible provar l'existència de Déu (deisme).

La renovació interior de l'Església

Aquests esdeveniments van servir perquè l'Església s'interrogués i es prengués seriosament la seva missió evangelitzadora:

• Retorn a la fe: Retorn a la pràctica de la fe cristiana.
• Nova imatge del sacerdot: Van ser les persones més cultes de la fe cristiana.
• Pietat popular: Va ressorgir la religiositat popular.
• Noves congregacions: Es