Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Secundària

Al-Àndalus: Conquesta, Societat i Llegat Islàmic

Religió3,26 KB

La Conquesta Islàmica de la Península Ibèrica

Després de la mort del rei Vítiza (710), els visigots es van dividir en dos bàndols per escollir un nou rei. Aquest fet el va aprofitar l'exèrcit islàmic, que va desembarcar a prop de Gibraltar i es va posar a favor d'un bàndol. Va vèncer els visigots a la vora del riu Guadalete i el regne visigot es va desfer. L'exèrcit musulmà va anar conquerint bona part de la resta de la Península Ibèrica sense gairebé cap resistència (711-714). L'antiga Hispània romana va passar a ser una nova província islàmica anomenada Al-Àndalus. La seva capital es va instal·lar a Còrdova. L'actual territori català va quedar ocupat l'any 726.

La Societat d'Al-Àndalus

La conquesta islàmica de la Península...

Continua llegint "Al-Àndalus: Conquesta, Societat i Llegat Islàmic" »

Croades, Inquisició i Reforma: Luter i les seves tesis

Religió3,47 KB

Croades

Foren una sèrie de campanyes militars habitualment fetes a petició dels papes, que tingueren lloc entre els segles XI i XIII contra els turcs selyúcides i els sarracens per a la reconquesta de la Terra Santa. Van ser fins a set, adreçades en teoria a la conquesta de Jerusalem i del Sant Sepulcre; però n'hi hagué també una vuitena a Tunis i una «Croada dels nens», més o menys mítica, l'any 1212, posterior, doncs, a la 4a Croada. Les més significatives són les quatre primeres.

Inquisició

Va ser creada per l'Església per defensar la puresa de l'Evangeli enfront de les heretgies de l'època, principalment la dels càtars i la dels valdesos. Però no va funcionar com a institució fins al segle XIII. Vetllava per la integritat...

Continua llegint "Croades, Inquisició i Reforma: Luter i les seves tesis" »

Diversitat Cultural i Religiosa: Conceptes Clau

Religió3,25 KB

Conceptes bàsics de cultura

Cultura: conjunt de tradicions i formes de vida d'un poble o d'una societat.

Imaginari: conjunt de tradicions, històries, llegendes i mites que una societat ha anat creant oralment al llarg del temps.

Culturització: procés intern a través del qual es van formant el conjunt de tradicions i formes d'una col·lectivitat.

Diversitat cultural i identitat

Símbols: creences i religions que proporcionen als grups humans una manera de veure el món que justifica la societat, els sistemes de parentiu i les pautes de comportament (llengua).

Identitat cultural: sentiment de pertinença d'una ètnia o nació.

Etnocentrisme: quan un grup de persones pensa que la seva cultura és millor que una d'altra.

Xenofòbia: por a l'estranger....

Continua llegint "Diversitat Cultural i Religiosa: Conceptes Clau" »

Societat Jueva i Regne de Jesús: Estructura i Missatge

Religió3,18 KB

Societat i Economia Jueva

La societat era principalment agrícola. Es conreava el blat, ordi, vinya i oliveres. També hi havia teixidors, terrissaires i artesans que treballaven amb pells, a més de pescadors al llac de Tiberíades.

Es van realitzar grans obres per Herodes, com la ciutat de Tiberíades, la fortalesa de Massada i l'ampliació del Temple de Jerusalem. El comerç era escàs.

Estructura Social

  • Minoria rica.
  • Petita classe mitjana.
  • Extensa classe humil.
  • Uns marginats.

Classes Professionals i Religioses

  • Sacerdots: Servidors del culte del Temple de Jerusalem.
  • Escribes: Entesos en la interpretació de la Llei de Moisès.
  • Publicans: Encarregats de cobrar els impostos en nom dels romans.

Grups Religiosos Principals

  • Fariseus: Grup de complidors estrictes
...
Continua llegint "Societat Jueva i Regne de Jesús: Estructura i Missatge" »

Renaixement i Reforma: Humanisme, Protestantisme i Contrareforma

Religió5,02 KB

Renaixement i Reforma

L'Humanisme

L'Humanisme va ser una nova mentalitat que va posar l'home al centre del món, exaltant la seva capacitat de raonar i la seva llibertat. Va rebutjar la mentalitat medieval, inspirant-se en la cultura grecollatina i en autors com Plató i Aristòtil. Es va interessar per la ciència i el progrés tècnic, amb un nou esperit científic basat en l'observació i l'experimentació. Les llengües vernacles es van convertir en vehicle de transmissió cultural.

Va néixer al segle XIV, es va difondre al segle XV i al segle XVI va iniciar una nova etapa: el Renaixement. La seva expansió va ser facilitada per la invenció de la impremta per Gutenberg, les acadèmies (que centraven els seus estudis en la literatura, la...

Continua llegint "Renaixement i Reforma: Humanisme, Protestantisme i Contrareforma" »

Anàlisi dels personatges principals de Mar i Cel

Religió2,24 KB

Blanca: La protagonista cristiana

Blanca és la protagonista de l'obra juntament amb Saïd. És una noia cristiana, filla de Carles i cosina de Ferran. Ha crescut en una família molt religiosa, fet que explica que sigui sensible, innocent i molt creient. Durant tota l'obra, es pregunta si el que fa és correcte segons la religió cristiana. Quan és capturada pels corsaris, la portaven cap a un convent per fer-se monja; la seva família volia que es casés amb Ferran, però no la van obligar.

La seva infantesa ha estat tranquil·la i protegida, sempre sota la cura del seu pare i allunyada dels conflictes entre cristians i musulmans. Per això, no entén l'odi entre religions. Quan és feta presonera al vaixell musulmà, surt per primera vegada...

Continua llegint "Anàlisi dels personatges principals de Mar i Cel" »

Drets Humans i L'Islam: Evolució i Impacte Històric

Religió2,77 KB

Els Drets Humans

- Què són? Es tracta d'una sèrie de llibertats i privilegis que l'ésser humà ha de tenir garantits només pel fet d'existir, per exemple: que no hi hagi distinció per raça o sexe. Van ser garantits a la ONU l'any 1948.

- Evolucions dels Drets Humans: Al llarg de la història, diferents persones han defensat el respecte i la tolerància entre els humans, per exemple: Picodella Mirandola. A partir de la conquesta d'Amèrica, apareixen figures com Francisco de Vitoria. Finalment, a l'inici de la revolució francesa del segle XVIII, es produeix la declaració dels drets humans i del ciutadà, i Olympe de Gouges publica la declaració dels drets de la dona i la ciutadana.

L'Islam i l'Andalus

1. Mahoma i la primera expansió de...

Continua llegint "Drets Humans i L'Islam: Evolució i Impacte Històric" »

Judaisme: Història, Creences, Torà i Tradicions Jueves

Religió3,47 KB

Història del Poble Jueu: Orígens i Diàspora

La història del poble jueu o hebreu és un constant moviment a través del món, conegut com la Diàspora. Des de les primeres migracions, les deportacions pels romans i fins a la creació de l’Estat d’Israel, han viatjat per tot el món i han organitzat les seves comunitats.

El fundador patriarcal és Abraham, però qui estableix la seva religió i la seva llei serà Moisès. És ell qui, des d'Egipte, travessa el desert amb tot el seu poble, els porta fins a la terra de Canaan i els dona els Deu Manaments.

Doctrina i Creences Fonamentals del Judaisme

El judaisme és una religió monoteista. Creuen en un sol Déu, anomenat Jahvè (o YHWH).

El Llibre Sagrat: La Torà

El seu llibre sagrat és la...

Continua llegint "Judaisme: Història, Creences, Torà i Tradicions Jueves" »

El naixement de la filosofia grega: origen i condicions

Religió2,42 KB

El naixement de la filosofia grega

El món grec es caracteritzava per la seva religió, mites, la Guerra de Troia, l'arquitectura, la democràcia, la polis, l'àgora i l'esclavitud. Durant els segles VI i VII aC, a les illes del mar Jònic, es va produir un canvi de paradigma: es va deixar de creure cegament en els déus i es va començar a qüestionar les pròpies creences, influenciats pel contacte amb altres cultures.

Va aparèixer la polis (ciutat-estat) com a nova forma d'organització política i la democràcia. Aquests factors van fer possible l'aparició de la filosofia, que va sorgir entre els ciutadans lliures que discutien en comú les decisions, acceptaven l'arbitratge dels tribunals per resoldre assumptes privats i s'allunyaven de...

Continua llegint "El naixement de la filosofia grega: origen i condicions" »

Les Primeres Civilitzacions: Egipte i Mesopotàmia

Religió3,51 KB

L'Antic Egipte: Societat i Religió

Sacerdots: Controlaven i dominaven tota la societat.

  • Tenien cura dels temples i del culte.
  • Administraven les propietats.
  • Monopolitzaven el coneixement científic.
  • Controlaven la societat.

Relació entre déus i faraons

No hi havia una relació d'igualtat per la diferència de poder. Per exemple, en l'època d'Akhenaton, es va poder introduir un sol déu i així estalviar diners i ofrenes.

Piràmide dels grups socials

  • Rei o faraó.
  • Classes privilegiades: Funcionaris o escrivans (propietaris de les terres), alts funcionaris, governadors dels nomos, caps militars i sacerdots.
  • Grup social intermedi: Funcionaris i escrivans encarregats de l'administració de l'estat.
  • Nivell inferior: Artesans, camperols i esclaus.

Principals

...
Continua llegint "Les Primeres Civilitzacions: Egipte i Mesopotàmia" »