Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Secundària

Abreviatures llatines més habituals i expressions catalanes amb origen llatí

LlatíActualitzat el 1,73 KB

Abreviatures c.(circa, al voltant de) per datar de forma aprox. Etc.(et cetera, i la resta de les coses) quan volem escurçar una relació de coses fàcilment deduÏbles pel context. Id.(ídem,la mateixa cosa)evitar la repetició innecessària d'una cosa esmentada previament. Infr.(infra,més avall) citació interna dins d'un text, fer referència a un passatge posterior. INRI(Iesus Nazarenus Rex Iudeorum,Jesús de natzaret rei dels jueus) sinònim d'escarni o afront. N.B.(Nota bene,observa bé) fórmula que sol encapçalar les explicacions que s'afegeixen a un escrit. Op.(opus,obra)terme utlitzat en el món de la música.PD(Post data,després de la data i signatura) i PS(Post scriptum,després del que s'ha escrit) són fórmules per afegir
...
Continua llegint "Abreviatures llatines més habituals i expressions catalanes amb origen llatí" »

Força elèctrica entre càrregues del mateix signe: repulsió i llei de Coulomb

FísicaActualitzat el 1,32 KB

les forces datraccio o de repulsió entre dos cossos amb carrega neta directament proporcionals al valor de les carregues.  la interacció es inversament proporcional al quadrat de la distancia(a mes distancia, menos força).   les forces depenen del medi  on es trobes immersos els cossos i el valor es maxim quan estan en el buit.
com que la força elctr es una magnitud vectorial, cal coneixer-ne:
direcció: es la de la recta que passa pels dos cossos.  sentit: segons els signe de les carregues, la força aplicada a cada cos apunta cap a latre si son datraccio o esta dirigida en sentit contrari si son repulsives.
punt daplicacio: esta situat al centre de cada cos.

Categories gramaticals en català: pronoms, preposicions i exemples

Llengua i literaturaActualitzat el 2,52 KB

Categories gramaticals i exemples en català

Determinant és una categoria gramatical que acompanya el nom.

Pronom és una categoria gramatical que substitueix el nom.

Preposició és una categoria gramatical que relaciona sintagmes.

Conjunció és una categoria gramatical que relaciona oracions.

Taula d'exemples de pronoms

IndefinitsDemostratiusNumeralsQuantitatiusInterrogatiusPersonals
totsaquests, aixòtresuns quants / gairesqui, onjo

Exemples amb antecedents

  1. No he dut pa perquè no n'hi havia. S'havia acabat. (Antecedent: pa)

  2. He trucat al tècnic i li he dit que s'ha espatllat el router. (Antecedent: tècnic)

  3. De gelats de nata ja no n'hi queden. (Antecedent: gelats de nata)

  4. Els avis vénen a la revetlla, però els hem de passar a buscar. (Antecedent:

...
Continua llegint "Categories gramaticals en català: pronoms, preposicions i exemples" »

Creació, objectius i institucions de la Unió Europea

Ciències socialsActualitzat el 3,96 KB

Creació i Evolució de la Unió Europea

El Procés de Creació de la UE

La creació de la Unió Europea va ser impulsada per la necessitat d'establir un bloc comercial sòlid i una unitat política i econòmica a Europa. Després de la Segona Guerra Mundial, es va fer evident que els països europeus, individualment, no podien competir amb potències com els Estats Units i el Japó.

Tractat de Roma (1957)

El Tractat de Roma, signat el 1957 per França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg, va establir la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Aquest tractat va ser el primer pas cap a la creació d'un mercat comú, amb l'objectiu de la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals.

Tractat de Maastricht (1992)

El...

Continua llegint "Creació, objectius i institucions de la Unió Europea" »

Tipus de paisatges: climes i característiques a Espanya i Europa

GeografiaActualitzat el 7,93 KB

Els Paisatges de les Zones Climàtiques de la Terra

Paisatges de Climes Càlids

Els paisatges de climes càlids són fonamentalment tres: la selva, la sabana i el desert.

  • La selva: Creix a la zona de clima equatorial. Les precipitacions hi són freqüents, les temperatures se situen a prop de 25ºC i la vegetació és exuberant.
  • La sabana: Està situada a la zona de clima tropical, on les temperatures són elevades sempre i les pluges abundants a l’estiu.
  • El desert: Queda allunyat de l’Equador i, per tant, la vegetació és més escassa. La sequedat de l’aire explica la calor del dia i el fred de la nit.

Paisatges de Climes Temperats

Es caracteritzen per la moderació de les temperatures i per les precipitacions dels seus climes. A més, presenten...

Continua llegint "Tipus de paisatges: climes i característiques a Espanya i Europa" »

Estats de la matèria: propietats, canvis d'estat i teoria cineticomolecular

FísicaActualitzat el 5,22 KB

Conceptes Fonamentals de la Matèria

La matèria és tot allò que ocupa espai i té massa.

Un sistema material és una porció de matèria que es considera d'una forma aïllada per al seu estudi.

Una substància és un tipus concret de matèria.

Propietats de la Matèria

Les propietats de la matèria es classifiquen en:

  • Propietats Generals: Són aquelles que no depenen del tipus de substància. Inclouen la massa i el volum.
  • Propietats Específiques: Són aquelles que permeten identificar diferents substàncies, ja que no depenen de la quantitat de substància. Exemples: color, brillantor, duresa, conductivitat tèrmica, conductivitat elèctrica, densitat o temperatura de fusió.

Detall de les Propietats Generals

  • Massa (kg): Propietat dels sistemes
...
Continua llegint "Estats de la matèria: propietats, canvis d'estat i teoria cineticomolecular" »

Ramaderia i paisatges agraris a Espanya: tipus i característiques

GeografiaActualitzat el 2,81 KB

Tipus de Ramaderia

  • Ramaderia sedentària: El bestiar no es desplaça.
  • Ramaderia nòmada: El bestiar es desplaça permanentment per cercar pastures, i les persones es traslladen amb ell.
  • Ramaderia transhumant: El desplaçament del bestiar és estacional.
  • Ramaderia extensiva: Es duu a terme en grans explotacions. El bestiar pastura lliurement i s'alimenta de pastures naturals. Requereix poca inversió i la productivitat és baixa. Zones típiques: Sud de Rússia, Austràlia, Espanya, Sud-àfrica.
  • Ramaderia intensiva o industrial: Es duu a terme en grans explotacions especialitzades en una determinada espècie. El bestiar està estabulat amb condicions artificials de temperatura, llum i humitat. S'alimenta de pinsos i farratges. Zones típiques: Nova
...
Continua llegint "Ramaderia i paisatges agraris a Espanya: tipus i característiques" »

Dialectes occidentals del català: característiques i subdialectes

Llengua i literaturaActualitzat el 3,55 KB

Els Parlars Occidentals del Català

S’estenen per les comarques de la Ribagorça, els Pallars, Andorra, l’Alt Urgell, la Llitera, la Noguera, la meitat occidental del Solsonès, la Segarra, l’Urgell, el Segrià, el Baix Cinca, les Garrigues, el Priorat, la Terra Alta, el Matarranya, el Baix Ebre, el Montsià, i a les comarques catalanòfones del País Valencià. Aquesta varietat està formada per dos dialectes que veurem tot seguit:

El Català Nord-Occidental

És el dialecte parlat a les comarques interiors del Principat, la Franja de Ponent a l’Aragó, la Ribera de l’Ebre, i a més el nord del País Valencià.

Subdialectes del Català Nord-Occidental

El Pallarès
  • Evolució de les palatals fricatives sonores /j/ sense consonantitzar: mai
...
Continua llegint "Dialectes occidentals del català: característiques i subdialectes" »

Les grans famílies lingüístiques d'Europa: origen i distribució

MúsicaActualitzat el 4,26 KB

Les Llengües d'Europa: Introducció

Parlants al Món i Distribució Geogràfica

A continuació, es detalla el nombre aproximat de parlants de les principals famílies lingüístiques europees a nivell mundial:

  • Família Romànica: 580 milions de parlants (gràcies a l'espanyol). Distribuïda al Sud d'Europa.
  • Família Germànica: 500 milions de parlants (gràcies a l'anglès). Distribuïda al Nord i Centre d'Europa.
  • Família Eslava-Bàltica: 285 milions de parlants (gràcies al rus). Distribuïda a l'Est, de nord a sud d'Europa.

Família Germànica

Origen i Distribució

Origen: Algun lloc entre el sud de Suècia i el nord d'Alemanya.

Són llengües que s'exporten poc fora d'Europa (tret de l'anglès). Únicament l'alemany a Namíbia i l'holandès a Sud-...

Continua llegint "Les grans famílies lingüístiques d'Europa: origen i distribució" »

Descartes: la raó i els sentits com a font del coneixement (Selectivitat)

Filosofia i èticaActualitzat el 2,47 KB

Selectivitat Setembre 2011 (Sèrie 2)

Aquesta naturalesa [que Déu m’ha donat com a ésser compost de cos i ment] m’ensenya prou bé a fugir de les coses que em causen una sensació de dolor i a buscar les que em transmeten alguna sensació de plaer; però no veig que a part d’això m’ensenyi que d’aquestes diferents percepcions dels sentits hàgim de concloure res tocant a les coses que hi ha fora de nosaltres sense que la ment les hagi examinat curosament i amb molta atenció. Ja que és només a la ment, em sembla, i no al compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses.

Així, tot i que una estrella no em produeixi una impressió més gran en l’ull que el foc d’una petita espelma, no hi ha...

Continua llegint "Descartes: la raó i els sentits com a font del coneixement (Selectivitat)" »