Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Secundària
Força elèctrica entre càrregues del mateix signe: repulsió i llei de Coulomb
com que la força elctr es una magnitud vectorial, cal coneixer-ne:
direcció: es la de la recta que passa pels dos cossos. sentit: segons els signe de les carregues, la força aplicada a cada cos apunta cap a latre si son datraccio o esta dirigida en sentit contrari si son repulsives.
punt daplicacio: esta situat al centre de cada cos.
Categories gramaticals en català: pronoms, preposicions i exemples
Categories gramaticals i exemples en català
Determinant és una categoria gramatical que acompanya el nom.
Pronom és una categoria gramatical que substitueix el nom.
Preposició és una categoria gramatical que relaciona sintagmes.
Conjunció és una categoria gramatical que relaciona oracions.
Taula d'exemples de pronoms
| Indefinits | Demostratius | Numerals | Quantitatius | Interrogatius | Personals |
|---|---|---|---|---|---|
| tots | aquests, això | tres | uns quants / gaires | qui, on | jo |
Exemples amb antecedents
No he dut pa perquè no n'hi havia. S'havia acabat. (Antecedent: pa)
He trucat al tècnic i li he dit que s'ha espatllat el router. (Antecedent: tècnic)
De gelats de nata ja no n'hi queden. (Antecedent: gelats de nata)
Els avis vénen a la revetlla, però els hem de passar a buscar. (Antecedent:
Creació, objectius i institucions de la Unió Europea
Creació i Evolució de la Unió Europea
El Procés de Creació de la UE
La creació de la Unió Europea va ser impulsada per la necessitat d'establir un bloc comercial sòlid i una unitat política i econòmica a Europa. Després de la Segona Guerra Mundial, es va fer evident que els països europeus, individualment, no podien competir amb potències com els Estats Units i el Japó.
Tractat de Roma (1957)
El Tractat de Roma, signat el 1957 per França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg, va establir la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Aquest tractat va ser el primer pas cap a la creació d'un mercat comú, amb l'objectiu de la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals.
Tractat de Maastricht (1992)
El...
Tipus de paisatges: climes i característiques a Espanya i Europa
Els Paisatges de les Zones Climàtiques de la Terra
Paisatges de Climes Càlids
Els paisatges de climes càlids són fonamentalment tres: la selva, la sabana i el desert.
- La selva: Creix a la zona de clima equatorial. Les precipitacions hi són freqüents, les temperatures se situen a prop de 25ºC i la vegetació és exuberant.
- La sabana: Està situada a la zona de clima tropical, on les temperatures són elevades sempre i les pluges abundants a l’estiu.
- El desert: Queda allunyat de l’Equador i, per tant, la vegetació és més escassa. La sequedat de l’aire explica la calor del dia i el fred de la nit.
Paisatges de Climes Temperats
Es caracteritzen per la moderació de les temperatures i per les precipitacions dels seus climes. A més, presenten...
Estats de la matèria: propietats, canvis d'estat i teoria cineticomolecular
Conceptes Fonamentals de la Matèria
La matèria és tot allò que ocupa espai i té massa.
Un sistema material és una porció de matèria que es considera d'una forma aïllada per al seu estudi.
Una substància és un tipus concret de matèria.
Propietats de la Matèria
Les propietats de la matèria es classifiquen en:
- Propietats Generals: Són aquelles que no depenen del tipus de substància. Inclouen la massa i el volum.
- Propietats Específiques: Són aquelles que permeten identificar diferents substàncies, ja que no depenen de la quantitat de substància. Exemples: color, brillantor, duresa, conductivitat tèrmica, conductivitat elèctrica, densitat o temperatura de fusió.
Detall de les Propietats Generals
- Massa (kg): Propietat dels sistemes
Ramaderia i paisatges agraris a Espanya: tipus i característiques
Tipus de Ramaderia
- Ramaderia sedentària: El bestiar no es desplaça.
- Ramaderia nòmada: El bestiar es desplaça permanentment per cercar pastures, i les persones es traslladen amb ell.
- Ramaderia transhumant: El desplaçament del bestiar és estacional.
- Ramaderia extensiva: Es duu a terme en grans explotacions. El bestiar pastura lliurement i s'alimenta de pastures naturals. Requereix poca inversió i la productivitat és baixa. Zones típiques: Sud de Rússia, Austràlia, Espanya, Sud-àfrica.
- Ramaderia intensiva o industrial: Es duu a terme en grans explotacions especialitzades en una determinada espècie. El bestiar està estabulat amb condicions artificials de temperatura, llum i humitat. S'alimenta de pinsos i farratges. Zones típiques: Nova
Dialectes occidentals del català: característiques i subdialectes
Els Parlars Occidentals del Català
S’estenen per les comarques de la Ribagorça, els Pallars, Andorra, l’Alt Urgell, la Llitera, la Noguera, la meitat occidental del Solsonès, la Segarra, l’Urgell, el Segrià, el Baix Cinca, les Garrigues, el Priorat, la Terra Alta, el Matarranya, el Baix Ebre, el Montsià, i a les comarques catalanòfones del País Valencià. Aquesta varietat està formada per dos dialectes que veurem tot seguit:
El Català Nord-Occidental
És el dialecte parlat a les comarques interiors del Principat, la Franja de Ponent a l’Aragó, la Ribera de l’Ebre, i a més el nord del País Valencià.
Subdialectes del Català Nord-Occidental
El Pallarès
- Evolució de les palatals fricatives sonores /j/ sense consonantitzar: mai
Les grans famílies lingüístiques d'Europa: origen i distribució
Les Llengües d'Europa: Introducció
Parlants al Món i Distribució Geogràfica
A continuació, es detalla el nombre aproximat de parlants de les principals famílies lingüístiques europees a nivell mundial:
- Família Romànica: 580 milions de parlants (gràcies a l'espanyol). Distribuïda al Sud d'Europa.
- Família Germànica: 500 milions de parlants (gràcies a l'anglès). Distribuïda al Nord i Centre d'Europa.
- Família Eslava-Bàltica: 285 milions de parlants (gràcies al rus). Distribuïda a l'Est, de nord a sud d'Europa.
Família Germànica
Origen i Distribució
Origen: Algun lloc entre el sud de Suècia i el nord d'Alemanya.
Són llengües que s'exporten poc fora d'Europa (tret de l'anglès). Únicament l'alemany a Namíbia i l'holandès a Sud-...
Descartes: la raó i els sentits com a font del coneixement (Selectivitat)
Selectivitat Setembre 2011 (Sèrie 2)
Aquesta naturalesa [que Déu m’ha donat com a ésser compost de cos i ment] m’ensenya prou bé a fugir de les coses que em causen una sensació de dolor i a buscar les que em transmeten alguna sensació de plaer; però no veig que a part d’això m’ensenyi que d’aquestes diferents percepcions dels sentits hàgim de concloure res tocant a les coses que hi ha fora de nosaltres sense que la ment les hagi examinat curosament i amb molta atenció. Ja que és només a la ment, em sembla, i no al compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses.
Així, tot i que una estrella no em produeixi una impressió més gran en l’ull que el foc d’una petita espelma, no hi ha...