Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Tecnologia

Què són les fonts d'energia?

Els elements que hi ha a la natura i que poden ser transformats en energia, com ara l'aigua, el vent, el carbó, el petroli o el gas, els anomenem fonts d'energia. Aquestes són els recursos dels quals pot obtenir-se energia per produir calor, llum o moviment.

Les formes d'energia més importants són: mecànica, tèrmica, elèctrica, nuclear, química, sonora i radiant.

Classificació de les fonts d'energia

Segons la seva naturalesa, les fonts d'energia es poden classificar en:

• Primàries: Són les que es troben a la natura (vent, aigua, sol, llenya, carbó, petroli...).
• Secundàries: Són les que s'obtenen a partir de les fonts primàries (electricitat, gasolina...).

Distribució energètica: Carbó 13%, Petroli 49%

Poliaddició

Els monòmers van reaccionant entre si i es van unint un a un en forma de cadena, fins a formar una molècula gegant o polímer.

Processos de conformació

• Extrusió
• Emmotllament per extrusió i bufament
• Emmotllament per injecció
• Emmotllament per escumeig
• Emmotllament per buit
• Emmotllament per compressió
• Calandratge

Estructures dels polímers

• Lineal: Llarga i flexible.
• Ramificada: Polímers menys resistents als esforços mecànics.
• Entrecreuada: Es deforma sense trencar-se.
• Reticulada

Additius

• Càrregues: Augmenten la resistència mecànica i la tenacitat.
• Plastificants: Redueixen la duresa i la fragilitat, augmenten la tenacitat i la ductilitat.
• Estabilitzants: Augmenten la resistència al deteriorament.
• Colorants: Donen color al polímer.
• Altres:

Glossari de Conceptes Clau en Recursos Naturals

A continuació es presenten definicions essencials sobre hidrologia, energia i recursos geològics.

Recursos Hídrics i Hidrologia Fluvial

Aqüífer

Formació geològica porosa a través de la qual flueix l'aigua subterrània.

Curs fluvial

Recorregut d'un riu des del naixement fins a la desembocadura.

Cabal fluvial

Quantitat d'aigua que travessa una secció d'un riu en la unitat de temps.

Règim fluvial

Variació de la quantitat d'aigua o cabal d'un riu al llarg de l'any.

Crescuda

Moment de cabal màxim d'un curs fluvial.

Estiatge

Període de cabal mínim d'un curs fluvial.

Purins

Líquids formats per excrements i orina dels porcs.

Depuradora

Instal·lació destinada a la neteja i la purificació de l'aigua.

Tipus

Classificació i Característiques del Carbó

• Torba: Conté aproximadament un 60% de carboni i molta humitat.
• Lignit: Té un poder calorífic baix i produeix moltes cendres en ser cremat. Presenta un baix poder calorífic general.
• Hulla: Són carbons bituminosos o grassos, amb un elevat contingut de carboni, fins al 95%.

Funcionament d'una Central Hidroelèctrica

La presa retiene l'aigua del riu i provoca un embassament, augmentant el nivell d'aigua. Al peu de la presa se situa la sala de màquines amb grups turboalternadors. L'aigua arriba a les turbines a través d'una canonada forçada, alimentada des de l'embassament per les preses d'aigua, equipades amb comportes i reixats.

S'acumula aigua i es deixa passar per una canonada amb una turbina que...

1. Què és una font d'energia renovable

És aquella de la qual podem disposar sense risc que s'esgoti.

2. Exemples d'energies renovables

Exemples com ara l'energia solar, l'hidràulica, l'eòlica, la geotèrmica, la dels oceans, la de la biomassa i els residus sòlids urbans són energies renovables.

• Energia solar
• Energia hidràulica
• Energia eòlica
• Energia geotèrmica
• Energia dels oceans (mareomotriu)
• Biomassa i residus sòlids urbans

3. Què són energies no renovables

És aquella les reserves de la qual són limitades i s'esgoten amb l'ús.

4. Exemples d'energies no renovables

Les principals són l'energia nuclear i la dels combustibles fòssils: el carbó, el petroli i el gas natural.

5. Quins tipus d'energies utilitzen les fonts d'energies alternatives

L'

Parts de la Central Elèctrica

El generador o alternador transforma l'energia mecànica en elèctrica. La xarxa elèctrica consta de línies, estacions i línies de distribució.

Tipus de Centrals Elèctriques

• Centrals de base: Destinades a produir una gran potència i normalment són nuclears.
• Centrals de punta o de reserva: Substitueixen la producció d'una central de base en cas d'avaria.
• Centrals de bombament: Hidroelèctriques que aprofiten l'energia sobrant a les hores vall per bombar aigua a un embassament superior.

Centrals Hidroelèctriques

Procés de Transformació Energètica

1. Embassament: Energia potencial
2. Canonades: Energia cinètica
3. Turbina: Energia cinètica de rotació
4. Alternador: Energia elèctrica
5. Utilització

Models de Centrals Hidroelèctriques

Centrals

RA4 – Assaigs de penetració estàtica (CPT)

• 1. Quin és l'objectiu principal de realitzar un assaig de penetració estàtica CPT?
  ➡️ Determinar la resistència del sòl i correlacionar-la amb paràmetres geotècnics per al dimensionament de fonamentacions.
• 2. A quina velocitat constant s'ha d'introduir la punta del penetròmetre?
  ➡️ 2 cm/s.
• 3. Què representa el paràmetre qc obtingut durant l'assaig CPT?
  ➡️ La resistència a la penetració de la punta.
• 4. Per a quins tipus de terrenys és especialment apropiat l'assaig de penetració estàtica?
  ➡️ Sòls cohesius com llims i argiles.
• 5. Com es defineix la raó de fricció (Rf) en la interpretació de les dades?
  ➡️ Rf = (fs/qc) · 100.
• 6. Quina part del penetròmetre elèctric mesura

Fusta

Material orgànic d'origen vegetal obtingut del tronc dels arbres. És lleuger, treballable i amb bon comportament estructural.

• Fustes toves (coníferes): pi, avet (lleugeres).
• Fustes dures (frondoses): roure, noguera (dures).

Propietats mecàniques: bona resistència a flexió i compressió, i comportament elàstic. Usos: estructures lleugeres, escenografies i panells.

Derivats de la fusta

• Contraplacat (plywood): Tauler format per xapes fines encolades en capes creuades. Lleuger, resistent a la flexió i flexible. Ús: escenografies, mobiliari i panells.
• OSB: Tauler d'encenalls orientats i premsats amb resines. Econòmic i amb resistència estructural mitjana-alta. Ús: estructures lleugeres i revestiments.
• MDF (DM): Tauler de fibres fines premsades

MODLT: Patró de cera

El patró de cera és el precursor de la peça colada. El procés inclou l'aplicació d'enduridor de guix, pintat espaiador i separador de cera (pintant el marge). El monyó es prepara amb Hotty amb un gruix de 0,3-0,5 mm, seguit de l'encerat amb cera de colls.

Connexió de pòntics

És la part més fràgil de l'estructura (mai menys de 4 mm²). El punt de contacte s'ubica al terç central a nivell oclusal i al terç central mesial-distal.

Abeuradors

Són el camí del metall líquid que omplirà l'espai de la cera en calcinar-se dins el cilindre. En unitàries s'utilitza la pera de colat.

• Característiques: Circulars, de cera o plàstic, el més curts possible, evitant corbes o angles tancats (per evitar porositats), llisos

Introducció

Els elements amovibles exteriors inclouen: portes, capó, portó o tapa del maleter, aletes, front davanter, para-xocs, alerons, spoilers, sostre practicable, motllures, làmines adhesives, etc.

1. Portes

1.1. Característiques generals

• Encarregades del tancament lateral de l’habitacle.
• Fabricades majoritàriament amb acer d'alta resistència (HSS).
• Unides a la carrosseria mitjançant frontisses:
  • Portes davanteres: Pilars davanters.
  • Portes posteriors: Pilars centrals.
• En vehicles descapotables, les portes són més robustes perquè el vidre no té marc.

1.2. Estructura

• Xapa embotida (diferents gruixos).
• Panel interior (plegat i enganxat o soldat).
• Barres laterals anti-intrusió (seguretat).
• Panells insonoritzants.

1.3. Desmuntatge

Abans de començar,...