Abreviacions, abreviatures, símbols i sigles
Abreviacions: mecanismes que fem servir en la llengua escrita per escurçar paraules.
Abreviatures: representacions gràfiques d'un mot per mitjà d'alguna de les lletres que el componen.
Simbols: signes gràfics de caràcter científic fixats per organismes oficials.
Sigles: combinacions de lletres inicials de diverses paraules en substitució de l'expressió completa.
Acronims: tipus de sigles a partir de lletres o síl·labes del sintagma representat, per facilitar la lectura.
Combinació de pronoms febles:
- Davant verb; separats o apostrofats - Darrere verb; lligats al verb, amb guionets o apostrofs - Més a la dreta possible - El + en l'en - Em, et, es adopta me, te, se - Ordre; 3a reflexiu (es), 2a (et, us), 1a (em, ens), 3a CI (li, els) CD (el, la, els, les, ho), adv i neutre (en, hi).Avantguardes:
Conjunt heterogeni de moviments artístics, trencament de formes d'expressió tradicional. Caràcter contradictori i desorganitzat, vida efímera. - Poesia; originalitat i innovació, va provocar rebuig, sorpresa i desconcert en la societat burgesa.Moviment d'avantguarda:
- Futurisme; Filippo Tommaso Marinetti, exalta avenços tecnològics i enfrontament bèl·lic. Font d'inspiració màquines, velocitat, electricitat... Èmfasi en la recerca visual, disposició tipogràfica, llenguatge directe. Vers lliure. - Cubisme; màxim exponent Picasso, jocs tipogràfics, cal·ligrames... - Dadaisme; Tristan Tzara, poesia sobre la racionalitat. Llibertat a l'artista, barreja escultura, pintura i poesia en un collage. - Surrealisme; el més important, André Breton, escriptura automàtica (obrir-se a l'experiència del somni, de l'inconscient).L'avantguarda a la nostra literatura:
Dominada pel noucentrisme. Recuperació de la llengua i la cultura. - 1a avantguarda; cubisme i futurisme. Josep M. Munoy: introductor d'avantguardes a Catalunya amb un cal·ligrama. Joan Salvat Papasseit: poeta de formació autodidacta i acció proletària, corrents anarquistes i socialistes, màxim representant del futurisme. - 2a avantguarda; influència del surrealisme, Salvador Dalí. Josep Vicent Foix: difusor del dadaisme i surrealisme, barreja recursos tradicionals amb avantguardistes.Generació de 1930:
Grup d'escriptors valencians en la dictadura de Primo de Rivera, es reuneixen a la revista Taula de Lletres Valencianes (plataforma per la normalització lingüística). Destaca Carles Salvador; mestre, gramàtic, poeta i assagista. Duas etapes, 1a seguidora de Salvat Papasseit i introducció de neologismes de lèxic futurista, 2a més intimista i tradicional, meditació profunda sobre l'home, la vida i l'amor.Verbs amb radical velaritzat:
- Verbs acabats en éixer (conéixer). - Verbs acabats en ldre i ndre (resoldre). - Verbs que perden la vocal u o la canvien per i (caure). - Verbs que canvien la vocal u per la consonant v (moure). - Altres verbs velaritzats (ocórrer).Verbs amb irregularitats en la desinència:
Arrel acabada en -c o -x (vèncer).Verbs amb participis irregulars:
Fondre (fos, fosa, fosos, foses).Verbs especialment irregulars:
D'ús molt habitual (fer, haver, poder...)Llenguatge estàndard: varietat comuna a tots els parlants d'una llengua que facilita la comprensió entre aquests. - Llengua normativa: resultat de la fixació d'un codi, normalment escrit, en tots els seus nivells i que, en el cas del valencià, model aprovat amb les Corts de Castelló. La llengua estàndard és posada en pràctica d'aquesta varietat normativa en públic i és dinàmica i acceptable a l'ús.