Absoltes i Sepeli de Nicolau Vilaplana: Un Enterrament Inoblidable a Mequinensa
Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana
A l'igual que el primer capítol, el conte comença amb el narrador recordant com Cristòfol li parla d'una història al Cafè de la Granota. El tema de conversa aquest cop és l'enterrament de l'oncle Nicolau, molt estimat a Mequinensa per ser un bocí de pa. Però el pobre no va tenir massa bona sort el dia de morir-se, ja que el poble jugava un partit molt important contra el poble veí, el Masos de Cinca. Aquest fet provocava que molta gent hagués de decidir entre anar a acomiadar el gran Nicolau o bé gaudir d’un emocionant enfrontament futbolístic, ja que a tot el poble li agradava molt el futbol i aquell era un partit que ningú es volia perdre. Tot i això, alguns van assistir a l'enterrament, ja que l'oncle Nicolau s'ho mereixia. Hauria pogut ser en altres dates, però donava la casualitat que el rector que havia d'oficiar la missa de l'enterrament estava fora, i el que havia de venir només podia a una hora: la del partit.
Tot i això, segons Cristòfol, va ser l’enterrament on hi va acudir més gent; per una part, perquè inclús els jugadors i espectadors de l’equip oponent van acudir-hi en acabar el partit. Al final de l'enterrament, tots passen pel camp de futbol per veure els minuts finals i, un cop acabat el partit, fins i tot els de l'altre poble i l'àrbitre s'uneixen al dol. Vint anys després encara recorden aquell dia, com un dia molt trist per la pèrdua d’un amic. D’altres recordaven aquell dia amb ràbia i rancor, pel fet que el partit hagués estat poc animat i com a conseqüència de la celebració d’un funeral, que per a ells era considerat molt menys important que el partit.
Els personatges d’aquest conte són Cristòfol, el narrador de la història, el qual a vegades també en forma part. Es tracta d’un home d’edat avançada, sensat, educat i coherent amb els fets. Demostra que, tot i ser un gran aficionat al futbol, abans hi ha altres prioritats. Després trobem Nicolau Vilaplana, el personatge principal del capítol. Veí de Mequinensa, que mor a causa de la vellesa. Per la seva manera de ser, d’actuar... s’ha guanyat el respecte i la confiança dels veïns. Tot i la seva mort, és recordat i apreciat per una part de la vila, mentre que altres persones el recorden amb fúria per un fet que ell mai va planejar: el seu enterrament el dia del partit. Tot seguit, la Clenxa, el barber del poble, que pels seus comentaris, demostra ser una persona immadura i incoherent. Per acabar, Florentí Veriu, un veí que després de vint anys de la mort del Nicolau, s’atreveix a continuar criticant aquell fet i és capaç de retreure-li al fill del difunt.
És un narrador intern. El conte és una crònica escrita en prosa, excepte un petit diàleg entre els assistents a l’enterrament.