Absolutisme, Il·lustració i Reformes del Segle XVIII

Absolutisme i Il·lustració

1. El Poder Reial i la Societat

Quins poders reunia el rei?

El rei reunia el poder absolut: controlava les Corts, la seva existència i la seva voluntat. Tenia tot el poder legislatiu, l'execució de la llei, l'ordre públic, i decidia sobre els drets i interessos de la nació.

Què és i en què es basa la monarquia absoluta?

En una monarquia absoluta, el monarca concentra tots els poders i governa directament, sense justificar les seves decisions a ningú. També existia la burocràcia: el monarca nomenava funcionaris que executaven les seves ordres, com els ministres a la cort i els intendents a les províncies.

Explica la diferència entre la societat estamental i la de classes.

En una societat estamental, les persones no poden canviar d'estament. Per exemple, qui neix fill de sabater, es queda sabater. En una societat de classes, sí que és possible canviar d'estatus social; per exemple, algú pot néixer com a fill de sabater i arribar a ser ministre.

2. La Il·lustració i els seus Principis

Què és la Il·lustració?

La Il·lustració va ser un canvi de mentalitat, un moviment cultural iniciat per filòsofs i il·lustrats que es va estendre per tota Europa al segle XVIII. Qüestionava els valors i l'organització de la societat, i es basava en l'ús de la raó, en contraposició a la ignorància i la superstició.

Diferència entre Raó i Superstició. Per què el segle XVIII s'anomena el "Segle de les Llums"?

La raó és la intel·ligència humana que aplica el coneixement racional. La superstició és una creença contrària a la raó, que creu en quelcom màgic o inexistent. El segle XVIII s'anomena "Segle de les Llums" a causa del canvi de mentalitat promogut pels pensadors, filòsofs i il·lustrats.

Explica els principis polítics de la Il·lustració i els seus autors:

• Voltaire: Defensava la llibertat de pensament i la tolerància religiosa.
• Montesquieu: Va proposar un model d'estat basat en la divisió de poders.
• Rousseau: Va definir els conceptes de sobirania nacional i contracte social.

Com es van difondre aquestes idees?

Aquestes idees es van difondre en salons, on les dames de l'alta societat organitzaven tertúlies i lectures amb la participació d'alguns il·lustrats. A les classes populars, es van estendre a través dels cafès i clubs. Però la millor manera de difusió van ser els llibres, especialment les enciclopèdies.

3. El Comerç Mundial al Segle XVIII

Al segle XVIII, el comerç marítim va augmentar i es van obrir noves rutes. La base del comerç era un intercanvi desigual a favor dels europeus, que obtenien matèries primeres a baix preu i venien productes manufacturats a preus elevats. La ruta més rendible era el comerç triangular: Europa → Guinea (Àfrica) → Carib i, des d'Amèrica, cap a Europa.

4. Les Reformes de Carles III

Explica les reformes econòmiques de Carles III:

• Econòmiques: Creació de fàbriques de l'Estat, creació de Societats Econòmiques d'Amics del País, creació del Banc de Sant Carles i liberalització del comerç amb Amèrica.
• Socials: Realització del cens de Floridablanca, repoblació de Sierra Morena, construcció de canals i carreteres.
• Culturals: Expulsió dels jesuïtes, creació d'escoles d'arts i oficis, impuls de la tasca de la RAE (Reial Acadèmia Espanyola).

5. La Guerra de Successió

Causes i conseqüències de la Guerra de Successió:

Carles II d'Àustria va morir el 1700 sense descendència i va reconèixer Felip de Borbó com a hereu. Algunes potències europees van declarar la guerra a Espanya i França, tement que Felip V trenqués l'equilibri de poder europeu, i van reivindicar els drets successoris de Carles d'Àustria. La guerra també va ser un conflicte intern a Espanya. La guerra va acabar amb la signatura del Tractat d'Utrecht el 1713, que va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya.

6. El Neoclassicisme

Identifica aquesta obra, indica l'estil i explica els fonaments d'aquest estil:

Església de Santa Magdalena a França. És d'estil neoclàssic. Elements característics: arquitrau, cornisa, frontó, fris, peristil, capitells, columnata.