Absolutisme, Parlamentarisme i Il·lustració al Segle XVIII

Ciències socials3,7 KB

L'Absolutisme a França

Durant el segle XVIII van regnar a França Lluís XIV, Lluís XV i Lluís XVI. Regnaven de manera absoluta, sense justificar les decisions a ningú.

  • Dret diví: els monarques eren considerats representants de Déu a la Terra. Per tant, no eren responsables de les seves decisions ni davant les persones ni davant les institucions.
  • Centralisme: la presa de les decisions estava concentrada en la figura del rei.
  • Burocràcia: el monarca governava a través de funcionaris nomenats per ell, que executaven les seves ordres.

El Parlamentarisme a Anglaterra

Durant el segle XVII, el Parlament anglès va refermar el seu poder davant del rei, a qui va enderrocar en la primera revolució anglesa. Al 1679, va ser aprovada la llei de l’habeas corpus, que posava fi a les detencions arbitràries.

El 1688, Jaume II va imitar l’absolutisme de Lluís XIV en intentar imposar el catolicisme als seus súbdits. El Parlament va destronar el monarca i va coronar la seva filla Maria, casada amb Guillem d’Orange (gloriosa revolució). El nou monarca es va comprometre a respectar la Declaració de Drets, que confirmava legalment la supremacia del Parlament sobre el rei, la separació de poders i els drets individuals.

El Segle de les Llums: La Il·lustració

Al segle XVIII es va estendre la Il·lustració. Es basava en l’ús de la raó que permet a l’ésser humà entendre el seu entorn i relacionar-se amb els altres, combatent la ignorància i la superstició.

Drets Naturals de la Il·lustració

  • Llibertat: la llibertat individual suposa una dimensió de la raó que facilita a l’ésser humà la possibilitat de pensar pel seu compte.
  • Igualtat: es considerava que tots els éssers humans naixien en igualtat de condicions i de drets.

Organització Social i la Il·lustració

  • Contracte social: els éssers humans renuncien a la seva voluntat individual per a sotmetre’s a les regles de la societat.
  • Organització en classes: nova organització social en grups diferenciats per la seva riquesa i no pel seu naixement.
  • Fe en el progrés: a través de l’educació, els éssers humans poden accedir a un progrés indefinit.

Principis Polítics de la Il·lustració

  • Divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.
  • Sobirania nacional: el poder dels governants no prové de Déu, sinó que resideix en el poble i s’expressa lliurement mitjançant el vot.

Els Pensadors Il·lustrats

  • Voltaire
  • Charles de Secondat, baró de Montesquieu
  • Jean-Jacques Rousseau

El Despotisme Il·lustrat

És la forma de govern que va sorgir de l’intent d’alguns monarques de conciliar l’absolutisme amb la filosofia de la Il·lustració. Aquests monarques van promoure algunes reformes modernitzadores però no es va arribar a canviar l’estructura política i social.

“Tot per al poble, però sense el poble”

Pere I de Rússia, Caterina I de Rússia, Frederic II de Prússia, Josep II d’Àustria i Carles III d’Espanya van ser els principals exponents.

Les Relacions Polítiques Europees

El 1712 es va signar el Tractat d’Utrecht, que posava fi a la guerra de Successió a Espanya i instaurava al tron espanyol els Borbó, d’origen francès. Va suposar una reorganització del sistema de relacions internacionals per la qual la Gran Bretanya es va convertir en una nova potència hegemònica.

Descarregar

PDF Word HTML