Acció de govern d'Azaña i la Revolució de 1934 a Espanya

5. Acció de govern d'Azaña durant el bienni progressista: educació i política social

Obra educativa i cultural

La primera reforma important va ser la de l'ensenyament. L'objectiu era promoure una educació liberal i laica i fer que l'Estat garantís el dret a l'educació a tota la població. Es va intentar adoptar un model d'escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta. El pressupost va augmentar un 50% i els esforços més grans van ser en l'ensenyament primari, amb la creació de 10.000 escoles i 7.000 places per a mestres a tota Espanya.

Els republicans estaven convençuts de la necessitat de millorar el nivell cultural. Amb el suport de nombrosos intel·lectuals i artistes, es van crear campanyes culturals destinades a la població. Les missions pedagògiques portaven a les zones rurals biblioteques, cors, conferències, teatre i cinema.

Política

Es va aprovar la llei de contractes de treball, la llei de jurats mixtos i l'establiment de dies de vacances pagats l'any. Es van augmentar els salaris i les assegurances socials. Es va establir la setmana laboral de quaranta hores i la contractació dels aturats fins al camp.

Aquestes mesures van ser ben rebudes pels sindicats i els treballadors, malgrat que no satisfeien plenament les seves expectatives.

6. Derrota de les esquerres (novembre de 1933)

Les eleccions generals es van celebrar el 18 de novembre. Van ser les primeres en què les dones van poder exercir el vot. L'esquerra s'hi va presentar dividida: els republicans i els socialistes, enfrontats pels conflictes socials, van presentar candidatures separades. A més, un nombre important de treballadors va optar per l'abstenció a petició de la CNT. La dreta, en canvi, es va presentar unida i organitzada en moltes circumscripcions. La victòria va ser per als partits de centredreta, l'inici de dos anys de govern conservador, un període anomenat «bienni negre» per les esquerres.

Dos partits polítics van obtenir els millors resultats: el Partit Republicà Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles. El president de la República, Alcalá Zamora, es va oposar a les pretensions de la CEDA, que amenaçava de reformar la Constitució.

7. Revolució de 1934

Davant la mobilització obrera, la CEDA va reclamar a l'executiu una acció més contundent en matèria d'ordre públic i va exigir participar directament en el govern amb l'amenaça de retirar el suport parlamentari. Lerroux va accedir a les peticions i, el 5 d'octubre, atorga tres carteres ministerials al partit de Gil Robles.

L'endemà es va dur a terme una vaga general per impedir la consolidació del nou govern. El moviment va fracassar a escala nacional per la manca de coordinació i per la resposta contundent del govern, que va decretar l'estat de guerra.

A Astúries, els miners van protagonitzar una revolució social, fruit de l'acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes. Disposats a defensar la revolució, els miners prenen el control de la ciutat d'Oviedo i s'enfronten amb les forces de l'ordre.

El govern envia des d'Àfrica la Legió, comandada pel general Francisco Franco. La resistència es prolonga durant dos dies i, finalment, la revolta és vençuda. La repressió va ser molt dura.

A Catalunya la revolta va comptar amb el suport del president de la Generalitat, que volia evitar l'entrada de la CEDA al govern. El 6 d'octubre, Companys va proclamar la República Catalana dins de la República Federal Espanyola, en una aliança amb la vaga general. La negativa de la CNT a participar en la vaga va fer fracassar la rebel·lió. El govern va declarar l'estat de guerra a Catalunya i l'exèrcit va ocupar el Palau de la Generalitat. Hi va haver més de 3.500 detinguts.