Accions Humanes i Problemes Mediambientals
Quines accions humanes generen problemes mediambientals?
Les principals accions de la civilització humana que generen problemes mediambientals són:
- El consum de quantitats creixents d'energia.
- L'explotació desmesurada dels recursos naturals escassos.
- La generació de residus que degraden la qualitat de l'aire, l'aigua i els sòls.
Superpoblació: quantitat o distribució?
El problema de la superpoblació rau en la distribució de la població, no tant en la quantitat. De fet, tota la població del planeta (al 2007, uns 6,7 x 109 habitants) cabria en uns 130.000 km2 (superfície equivalent a Grècia). El problema principal és la distribució desigual de la població i, sobretot, el consum desmesurat de recursos per part d'alguns sectors. Per exemple, la població dels EUA representa un 5% de la població mundial, però consumeix el 25% dels recursos.
Evolució de la població mundial
S'espera que el creixement es moderi a partir de 2030, estabilitzant-se al voltant dels 10.000 milions d'habitants. Ja hi ha alguns països amb polítiques de control de natalitat, com la Xina i l'Índia.
Què és la hipòtesi Gaia?
La hipòtesi Gaia és una interpretació global de la natura com un superorganisme autoregulat, on tots els sistemes ambientals (atmosfera, hidrosfera, geosfera, biosfera) estan interrelacionats. La natura respon a les tensions com un tot. Va ser formulada per l'eminent químic mediambientalista James Lovelock.
CO2, efecte hivernacle i canvi climàtic
El CO2 és un dels gasos d'efecte hivernacle que dispersen la radiació en forma de calor. L'efecte hivernacle permet que la temperatura a la Terra sigui adequada per a la vida.
El CO2 és un gas que s'obté en les combustions. Un excés de combustions (vehicles, fàbriques, increment del consum energètic, increment de la població, etc.) pot causar un excés de CO2, un increment de l'efecte hivernacle i, per tant, un increment en la temperatura mitjana del planeta, provocant un canvi climàtic.
Hidrosfera, aigua utilitzable i temps de residència
Entenem per hidrosfera la suma de tota l'aigua del planeta: rius, llacs, cèl·lules, oceans, neu, glaç, etc. D'aquesta aigua, només un 1% és aigua utilitzable.
El temps de residència és el temps mitjà que una quantitat d'aigua roman en un cert compartiment de la hidrosfera. Per exemple, en un casquet polar poden ser milions d'anys, mentre que en un riu, uns dies.
Com més petit sigui el temps de residència, més utilitzable serà aquella aigua.
Relació entre els boscos i el cicle de l'aigua
No plou on hi ha boscos, però sí que hi ha boscos on plou. Als boscos tropicals, la transpiració de les plantes crea un ambient humit que satura l'atmosfera i provoca una precipitació gairebé constant.
Els boscos també retenen l'aigua al sòl i a les plantes, retardant la tornada de l'aigua als oceans dins del cicle.
La desaparició de grans masses forestals, com l'Amazònia, podria arribar a provocar canvis en la circulació atmosfèrica i, per tant, en la meteorologia. Per això és tan important preservar-les.
Biodiversitat: salut i persistència dels ecosistemes
Una biodiversitat elevada és símptoma d'un ecosistema madur i estable. La biodiversitat confereix resistència a l'ecosistema enfront de les tensions externes, incrementant la probabilitat d'adaptació als canvis i, per tant, de supervivència.
Biodiversitat a l'Amazònia
De totes les espècies animals conegudes, més de la meitat són insectes. Hi ha llocs del planeta on la biodiversitat és molt alta en comparació amb altres. Per exemple, a la selva amazònica la biodiversitat és tan alta que es podrien trobar més espècies d'insectes diferents que a tot Europa. Per això, l'amenaça sobre aquests llocs del planeta és tan important, ja que acumulen una gran biodiversitat.
Biodiversitat i fragmentació dels boscos
La fragmentació dels boscos es produeix quan s'hi construeixen carreteres, s'urbanitzen o se'n converteixen parts en àrees de pastura. Aquest és l'inici de la degradació de l'ecosistema, ja que el seu perímetre en contacte amb les agressions augmenta. Per tant, hi ha una major superfície del bosc sotmesa a tensions i amb major probabilitat de perdre biodiversitat.
La relació entre biodiversitat i fragmentació de boscos és clara: a més fragmentació, menys biodiversitat.
Biodiversitat i introducció de noves espècies
A causa de l'acció humana, sovint s'introdueixen espècies foranes oportunistes a sistemes naturals. Això implica que, de vegades, l'espècie forana predomini sobre les altres, provocant una important disminució de la biodiversitat. Un exemple clar és el de la Caulerpa Taxifolia al Mediterrani.