Acords Estat-Religions: Marc Legal i Aplicació

Acords segons la LOLR

El fonament legal es troba a l'art. 16.3 i al art. 7 LOLR. Els subjectes són l'Estat espanyol a través del Govern, i aquest a través de la CALR (com a assessora de llibertat religiosa, art. 8 LOLR) i confessions religioses com esglésies, comunitats religioses i les seves federacions. Les persones que ostenten la representació legal de la comissió són aquelles que consten en la inscripció del registre, art. 5.2 LOLR. Hi ha 2 requisits per a poder firmar acords: 1. Que tinguin personalitat jurídica civil, que s'adquireix mitjançant la inscripció en el registre d'entitats religioses. 2. Que tinguin notori arrelament, que ve determinat per l'àmbit d'expansió, nombre de creients significatiu i arrelament social amb presència històrica. Aquest últim criteri ja no es té en compte des de l'entrada dels mormons l'any 2003. Actualment: FEREDE, FCIE, CIE i IJSUD.

Hi ha 2 fases en el procés de formació d'acords:

1- Executiva

• Iniciació del procediment per part de la confessió.
• Elevació de la proposta al ministre de Justícia.
• Estudi de la proposta per la CALR, que negocia i redacta amb l'entitat el projecte de l'acord i elabora un dictamen preceptiu.
• La proposta es trasllada al Ministeri de Justícia i s'eleva al Consell de Ministres.
• Firma l'acord el president del Govern i el representant de la confessió.

2- Legislativa

Segons l'art. 7.1, aquest acord haurà de ser aprovat per una llei votada per les Corts. Es segueix el mateix procediment que les altres lleis. La diferència és que les Corts hauran d'aprovar o rebutjar tot el projecte de llei o acord, no només un apartat. Una vegada aprovat, és sancionat pel rei i publicat al BOE, entrant en vigor l'endemà de la publicació.

Acords vigents

Els firmats el 10 de novembre del 92 amb la FEREDE, CCI i CIE. Són particularment idèntics.

Eficàcia

La disposició final 2a dels acords diu que entren en vigor l'endemà de la seva publicació al BOE, excepció respecte de l'art. 2 CC que diu que passats 20 dies, no hi ha vacatio legis.

Aplicació

No és immediata perquè, com estudiarem en els acords de la Santa Seu, contenen normes programàtiques que necessiten una negociació entre les confessions i el govern, o bé un desenvolupament a posteriori.

Acords autonòmics de les confessions religioses

Poden firmar acords amb l'art. 16 CE i l'art. 7 LOLR, per una banda, els representants legals de les confessions que es troben en la CCAA i, per una altra, els representants legals de la CCAA (parlament, govern...). Els acords poden ser de 2 tipus: legislatius (necessiten el referèndum dels parlamentaris de la CCAA) i administratius (no necessiten el referèndum). Les matèries objecte de l'acord han de ser de la competència de les CCAA (art. 148) o poden ser transferides (art. 150), i en tot cas, han de ser mixtes (temes de comú interès entre les confessions i les comunitats). Ex: la CV n'ha firmat un sobre assistència religiosa en hospitals públics. Per al professor Bajet, aquests acords es poden considerar com a lleis paccionades. Dins de la jerarquia normativa de la confessió, estarien darrere dels estatuts. Però per al professor Martínez Blanco, són convenis interadministratius i distingeix entre: convenis de gestió i acords normatius (haurien d'aprovar-se per les Corts autonòmiques).

Objecció de consciència

L'objecció de consciència es caracteritza per l'incompliment d'un deure jurídic motivat per raons de consciència. Requisits: comporta necessàriament una conducta individual i privada. Pretén salvaguardar les exigències de la pròpia consciència. Directa: suposa l'incompliment d'una norma perquè suposa l'obligació contrària a la pròpia consciència. Requereix l'incompliment d'obligacions de naturalesa personal i no real. Incompliment de la norma: contra legem. Implica una vocació de legalitat perquè l'objector pretén no el canvi de la norma, sinó el reconeixement legal de la seva conducta.

Adquisició personalitat jurídica civil

L'adquisició de la pers juri civil (o incripcio en el registre) es regula en l’art. 5 LOLR i en el Reial Decret de 9 de Gener 81 sobre organització i funcionament del Registre d’entitats religioses. Els sbjctes susceptibles de inscrits segons l’art. 5 LOLR son les esglésies confessions, comunitats religioses i les seues federacions, a mes el Reial decret del 81 estableix q tb podran ser inscrites les ordres, congregacions i instituts religiosos aixi com les entitats associatives religioses i les seues federacions. El art.. 3 de RD 81, afirma q la inscripció es fara mitjançant un escrit per part de la confessio q s’acompanye amb un testimoni literal del document de creació amb deguda autenticitat, o be x un document notarial on conste la seua fundacio o establiment a Espanya. Els requisits art. 3RD son: 1- denominació de l’entitat (idònia per a la distinció de les altres entitats). 2- dades d’identificació (domicili....) 3- fins religiosos. 4- regim de funcionament i organismes representatius. 5- presentar la relació de les pers q ostenten la representació de la entitat (requisit potestatiu)
Enajenació dels bens eclesiàstic
Segons el dret canonic, es el contracte en virtud del qual, els bens de l’església queden pitjor condició. No es poden enagenar sense uns determinats controls canonics: el patrimoni estable d’una pers jur publ ecles, els bens preciosos, les reliquies gaudixen de gran veneracio per part del poble, les imatges venerades en oratoris i temples del fidels i aquells bens donats perls fidels a l’esglesi com a conseqüència d’una donació. La eficàcia civil dels controls canonics s’estableix en l’acord jurídic del 79, art. 1.4 parag 2º. Hi ha unes quanties min i max per davall de aquestes es pot enagenar sense control. Quant min: 150.000, quant az 1.500.000 (dins d’aquestes quantitats es necesesiten controls.
Metodes de captació de las sectes
Suelen ser organizaciones o grupos de tipo totalitario, juerarquizados, con un líder carismático al que obedecer ciegamente a fin de conseguir sus objetivos. Persuaden coercivamente, interrumpiendo o debilitando la funciones de reacción del individuo. Los aíslan de la familia y amigos, controlan la información e influencia del exterior. Producen un nivel emocional conflictivo con el pasado cuya única salida seria la aceptación de las creencias y el mundo de la secta. Alguna abusan de menores y imponen castigos o malos tratos si se desobedecen las normas establecidas. Culpabilizan, amedrentan e inducen al suicidio. Son organizaciones que ocultan bajo apariencia de religiosidad o altruismo sus verdaderos objetivos que son el poder, el dinero y el dominio de los adeptos por los lideres. Algunas de estas se les denomina destructivas o perniciosas por los métodos en que son captados los adeptos. Perfil indeterminado. Cualquier persona puede ser captada por una secta, siendo responsable de su conducta. Pero, cuando lo adeptos son jóvenes inmaduros, personas con disfunción psicológica o marginales, serán + vulnerables a la captación.
Asistencia religiosa en los centros hospitalarios
- art. 4 del Acord Jur entre el E espanyol i la SS. Acord marco de 24 Julio 85. Conveni de 23 Abril del 86 i altres convenis autonòmics i locals, sempre respectant l’acord marco. Es deu tindre un espai en l’hospital (una capella). Els costos economics corren a càrrec de l’E. Els destinataris de la assistència son, el malalts, acompanyants i treballadors del centre. La majoria de vegades hi ha un concertació entre bisbe i el titular del centre hosp.



.