Actes processals: parts, jutge i oficina judicial
Actes processals
1. DE LES PARTS
En qualsevol tipus de procés, les parts realitzen aquests 4 actes, el que passa és que depenent del procés, la terminologia d'aquests actes varia.
De petició: En un procés civil serà la demanda i la contestació de la demanda; en el penal les peticions de les parts són els escrits d'acusació i els de defensa.
D'al·legació: en la demanda hi trobem peticions i al·legacions (argumenta fàcticament i jurídicament aquella petició). En l'audiència prèvia també es poden fer al·legacions complementàries. Si estem en un procés penal també n'hi hauran.
De prova: (exemple: audiència prèvia).
De conclusió: un cop s'han practicat tots els mitjans de prova, les parts fan conclusions (com un resum de tot el que ha passat) i fan una exposició de resum de tot el que ha succeït. Ho trobarem en tots els procediments i en un mateix moment (el final), quan l'únic que queda és la sentència.
2. DEL JUTGE
Diferència entre governatives i jurisdiccionals: La diferència és que les governatives (o acords) són decisions del jutge referents a la seva organització interna (no prenen part en el marc d'un procés, sinó que són decisions i acords que prenen els magistrats per repartir-se internament la feina). Són simplement acords entre ells per al millor funcionament intern. En canvi, les resolucions jurisdiccionals són les decisions o resolucions que un tribunal o jutge pren al llarg d'un procés. Poden ser aquests 3 tipus que veiem aquí: proveïments (providències), interlocutòries (autos), sentències.
Resolucions governatives: acords. Resolucions jurisdiccionals:
Proveïments (Providències): són els més senzills en 2 aspectes: 1) formalment, perquè normalment el jutge no els ha de motivar; 2) i perquè el que es decideix normalment són decisions que indiquen donar un curs a allò que indica la llei.
Interlocutòries (Autos): resolucions del jutge més elaborades, si han de ser motivades. El que aquí es decideix ja són qüestions més importants, que impliquen una mínima decisió o adjudicació, per exemple: quan el jutge decideix no admetre o admetre un mitjà de prova.
Sentències: resolució més completa i complexa que dicta el jutge i amb la qual es posa fi a la instància. Ha d'haver-hi motivació de la sentència (fàctica i jurídica). És on es decideix el fons de l'assumpte. Art. 24 CE.
3. DE LA OFICINA JUDICIAL
Són actes del secretari judicial (també anomenat lletrat de l'Administració de Justícia) i a la gent que treballa al seu costat (gestors processals, auxiliars, etc.). A partir de la reforma de 2009, el secretari judicial té poder decisori de manera limitada. Aquesta oficina judicial realitza:
De documentació
Actes: serveixen per deixar constància que un fet o acte processal s'ha produït i del seu contingut.
«Aixecar acte».
Diligències (de constància, d'ordenació, de comunicació, d'execució): el secretari deixa constància d'actuacions que tenen lloc en el procés. Tot ha de quedar documentat.
Còpies certificades i testimonis: quan alguna de les parts vol demanar alguna còpia d'alguna decisió del jutge, va al secretari i li demana que li faci una còpia certificada (un determinat paper d'aquell procés).
Representació apud acta: té a veure amb els procuradors. El client ha d'apoderar el procurador perquè pugui presentar la demanda i actuar en el seu nom. Aquest apoderament es pot fer de dues maneres: 1) davant d'un notari; 2) davant del secretari judicial (també dóna fe dins del procés). És a dir, aquests poders es poden atorgar davant del secretari judicial o davant de notari.