Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea i impactes econòmics

Procés d'adhesió d'Espanya

Procés d’adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea

Espanya, aïllada durant el franquisme, va viure una normalització del país i el restabliment de la democràcia el 1978, fet que va fer possible que negociés la seva adhesió. Les negociacions es van caracteritzar per la transformació de l’economia espanyola (producció agrària i pesquera), la fi de monopolis i la integració progressiva d’alguns sectors productius. Tot i això, la situació econòmica i social d’Espanya en el moment d’accedir a la CEE era molt lluny de la mitjana d’aquests països.

Context històric i democratització

La recuperació democràtica després del franquisme i la Constitució del 1978 van ser claus perquè Espanya pogués negociar amb la Comunitat Europea i iniciar el procés d’integració en el marc europeu.

Negociacions i transformacions econòmiques

Les negociacions d’adhesió van implicar:

• Transformació de sectors productius: adaptació de la producció agrària i pesquera a les normes comunitàries.
• Fi de monopolis: liberalització d’activitats i obertura de mercats.
• Integració progressiva: adaptació normativa i estructural per incorporar-se al mercat comú.

La Unió Europea: definició i objectius

La Unió Europea és una organització supranacional: disposa d’un Parlament i d’un sistema judicial propis i decideix l’admissió de nous membres. Crea un espai polític, financer, econòmic i social comú en el qual les mercaderies, el capital, els serveis, les persones i la informació circulen lliurement.

Institucions europees

Institucions:

• Consell Europeu: màxim òrgan polític de la UE. Compost pels caps d’estat i de govern; defineix les orientacions polítiques i les prioritats generals de la UE.
• Parlament Europeu: exerceix la funció legislativa, representant els ciutadans europeus.
• Consell de la Unió Europea: representa els governs dels estats membres i participa en la funció legislativa i decisòria.
• Comissió Europea: òrgan amb funció executiva i iniciativa legislativa, defensa l’interès general de la Unió.
• Tribunal de Comptes: verifica que el pressupost de la UE s’executi correctament.

Unió econòmica i monetària (euro)

Amb la creació de la UE es va impulsar un mercat comú i una unió econòmica i monetària (UEM). Per això, el 1999 es va crear el Banc Central Europeu com a organisme central regulador. Es van eliminar drets duaners i barreres a la lliure circulació. Finalment, es va implantar l’euro. Espanya va començar a utilitzar l’euro l’1 de gener de 2002; això va generar un increment de preus i una inflació a curt termini a Espanya, però va facilitar les transaccions internacionals.

Ciutadania europea

El 1992 es van establir les bases de la ciutadania europea, que permet als habitants de la UE circular i residir en qualsevol territori dels estats membres.

Política regional i fons

Política regional: té per objectiu coordinar les polítiques regionals dels estats membres i reduir les diferències entre les regions europees, donant suport especialment a les més desfavorides.

Fons principals:

• Fons Estructurals
• Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)
• Fons Social Europeu (FSE)
• Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER)
• Fons Europeu de Pesca