Turisme a Espanya: característiques, tipus i espais turístics

Resum

Aquest document explica les característiques del turisme espanyol, incloent-hi l'oferta i la demanda turístiques. També presenta els principals tipus de turisme, com el de sol i platja, el de muntanya, l'ecològic, el rural o l'urbà, i classifica els espais turístics segons la seva dimensió i l'ús. Un estudiant hi aprendrà els conceptes bàsics de la geografia turística espanyola.

Punts clau

L'oferta turística inclou els venedors del producte, les instal·lacions d'allotjament, manutenció i esbarjo.
L'oferta d'allotjament és molt àmplia i concentrada al litoral mediterrani, les Illes Balears i les Canàries, amb 1,7 milions de places hoteleres i 1,4 d'extrahoteleres.
La demanda estrangera procedeix principalment d'Europa, té forta estacionalitat a l'estiu i recorre al paquet turístic.
La demanda nacional viatja sovint sense reserva, amb allotjament extrahoteler, i es distribueix més al llarg de l'any.
Els principals tipus de turisme són el d'aigua, el de muntanya, l'ecològic, el rural i l'urbà, a més d'altres modalitats com el geoturisme o el turisme de creuers.

Posa't a prova

Característiques del turisme espanyol

L’oferta turística

Oferta turística: conjunt de serveis que es posen a disposició dels turistes.
Venedors del producte: Institucions que promouen el turisme en fires internacionals i oficines, i les agències de viatges que contracten els serveis per als turistes.
Instal·lacions turístiques: cobreixen necessitats.
- Oferta d’allotjament: molt àmplia i concentrada al litoral Mediterrani, Illes Balears i Canàries. 1,7 milions de places en establiments hotelers i 1,4 en extrahotelers.
- Oferta de manutenció: Serveis de restauració (restaurants, cafeteries, bars).
- Oferta d’esbargiment: Parcs recreatius i d'aigua, clubs hípics i de golf, parcs naturals, etc.

La demanda turística

Demanda turística: col·lectiu que sol·licita els serveis turístics.

Estrangera: Motius de lleure i vacances. Principalment d’Europa. A les zones de sol i platja de Catalunya, Illes, Andalusia i País Valencià, amb forta estacionalitat a l’estiu. Recorre a la reserva de serveis i al paquet turístic.
Nacional: Motius de lleure, vacances i visites a familiars i amics. Procedeix de Madrid, Catalunya, Andalusia i País Valencià. Es concentra menys en l’espai i en el temps. En general, es viatja sense reserva i amb allotjament extrahoteler.

El tipus de turisme

Continua encapçalat pel de sol i platja, però cada vegada té més importància altres modalitats, perquè la clientela demana diversitat i espais menys saturats, el turisme nacional viatja al llarg de l’any i es promou el turisme com a estratègia per a desenvolupar àrees desfavorides.

Turisme d’aigua: Turisme costaner de sol i platja o lligat a rius, llacs i embassaments. Esports nàutics, rem, canoa, etc. Està adquirint rellevància el turisme termal que combina cura medicinal i descans.
Turisme de muntanya: Turisme de neu lligat a l’esquí. Altres: senderisme, barranquisme, etc.
Turisme ecològic: Visita d’espais naturals protegits com parcs nacionals o naturals. Combina protecció mediambiental i ús recreatiu.
Turisme rural: Gaudir del descans, tranquil·litat i qualitat mediambiental. Tasques agràries tradicionals, agromuseus, productes alimentaris i artesanals tradicionals, etc.
Turisme urbà: Turisme cultural dirigit a les ciutats amb patrimoni històric, artístic i cultural o patrimoni de la humanitat. Recorreguts pels centres històrics i visites a monuments, museus, etc. Ha adquirit rellevància el turisme urbà de negocis relacionat amb fires, exposicions, folklore, gastronomia, etc.
Altres modalitats: Geoturisme en àrees d’interès geològic o paleontològic, visites a llocs destacats pel patrimoni miner i industrial, creuers i turisme de compres.

Els espais turístics

Espais turístics: zones amb densitat turística elevada.

D’acord amb la dimensió: Àrees turístiques de gran extensió que atrauen nombrosos turistes o punts turístics que són focus aïllats, lligats a atractius concrets.
D’acord amb l’ús: De temporada, amb estacionalitat superior a la mitjana, o especialment turístics, amb estades prolongades o visites puntuals sense estacionalitat destacable, relacionades amb el patrimoni històric.

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre la demanda turística estrangera i la nacional?

La demanda estrangera es concentra en zones de sol i platja amb forta estacionalitat a l'estiu i sol reservar serveis o paquets turístics. La nacional es concentra menys en l'espai i el temps, i en general viatja sense reserva i amb allotjament extrahoteler.

Què és el turisme urbà?

És el turisme cultural dirigit a les ciutats amb patrimoni històric, artístic i cultural. Inclou recorreguts pels centres històrics i visites a monuments i museus, i també el turisme de negocis relacionat amb fires i exposicions.

Quins espais turístics es classifiquen segons la seva dimensió?

Es distingeixen les àrees turístiques de gran extensió, que atrauen nombrosos turistes, i els punts turístics, que són focus aïllats lligats a atractius concrets.