L'Adhesió d'Espanya a la UE i la Zona Euro

Espanya a la Unió Europea

Espanya va estar aïllada d'Europa durant els primers anys de la dictadura de Franco. El 1978 van començar les negociacions per a l'adhesió espanyola a la CEE. Les negociacions van durar molts anys i van obligar a transformar l'economia espanyola a la comunitària, sobretot en agricultura, pesca i indústria. Finalment, el tractat d'adhesió es va signar a Madrid el 12 de juny de 1985 i va entrar en vigor l'1 de gener de 1986. Espanya va entrar com a membre de ple dret a la CEE, tot i que la situació econòmica i social d'Espanya era molt llunyana de la mitjana dels països que formaven la CEE.

Unificació social i de política exterior

El 1992, quan s'arriba a la UE, es creen les bases de la ciutadania europea; això permet als ciutadans de la UE circular i residir a qualsevol estat de la UE sense cap restricció. El 1995 es van signar els Acords de Schengen, que posen fi als controls fronterers interns. Ara es pot circular lliurement per 28 estats. També s'han potenciat les fronteres externes de l'espai Schengen per tal d'obstaculitzar l'entrada d'estrangers de manera il·legal.

La Zona Euro

La Zona Euro és el conjunt de països de la UE que utilitzen l'euro com a moneda pròpia de curs legal. El gener del 2002, l'euro va començar a circular per 12 països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal. Després s'hi va afegir Eslovènia (2007), Malta i Xipre (2008) i Eslovàquia (2009). Hi ha estats de la UE que mantenen la moneda pròpia i no fan servir l'euro (Regne Unit i Dinamarca). La resta d'estats de la UE encara no formen part de la zona euro, ja que no compleixen algunes condicions. És una moneda d'ús habitual a estats que no són de la UE (Vaticà, Andorra...) o poden emetre euros. Altres estats no tenen moneda pròpia i utilitzen l'euro, però no el poden encunyar (Andorra, Kosovo, Montenegro).

Objectius de l'ONU

• Mantenir la pau i la seguretat internacional.
• Desenvolupar les relacions d'amistat entre les nacions.
• Cooperar per solucionar els problemes econòmics, socials, culturals i humanitaris.
• Fomentar el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals.