Adquisició d'Hàbits en Infants: Guia per a Serveis Educatius
Descobriment i Domini del Cos
Identificació de Necessitats Fisiològiques
En el primer cicle, la cura i l'afectivitat són molt importants. Durant els primers mesos, l'adult supleix la falta d'autonomia de l'infant. Al final del cicle, l'infant és més autònom i cal ensenyar-li l'adquisició d'hàbits i donar-li temps per adquirir-los. L'educador estableix el temps i el moment que dedicarà a satisfer les necessitats de l'infant.
El Segon Cicle (3-6 anys)
En el segon cicle, l'infant és més autònom i actua amb més seguretat i eficàcia. És important que els aprenentatges es facin correctament i que els hàbits apresos es perfeccionin i consolidin. Les rutines segueixen articulant la vida de l'infant, i l'adquisició d'hàbits es comparteix amb l'inici de l'aprenentatge de continguts escolars. L'horari s'ha de distribuir entre els dos aprenentatges.
L'Adquisició d'Hàbits en Serveis No Formals
La societat actual és plural, amb estructures familiars diverses i necessitats diferents. L'oferta de serveis socials i educatius ha de donar respostes que s'adeqüin a la població i garanteixin el dret de l'infant a participar en contextos educatius i de desenvolupament adequats. Alguns exemples són:
- Espais familiars: Serveis d'atenció a famílies amb infants de 0 a 3 anys, que ofereixen suport a la criança, l'educació i l'orientació familiar. Treballen la relació, el vincle i l'autonomia de l'infant.
- Centres oberts: Serveis diürns adreçats a infants en situació de risc social. Realitzen tasques preventives i de suport fora de l'horari escolar.
- Ludoteques: Institucions socioeducatives que faciliten el desenvolupament a través del joc i la joguina. El joc, com a procés d'aprenentatge, afavoreix l'adquisició d'hàbits.
- Esplais, casals d'estiu, cases de colònies i altres recursos socioeducatius: En aquests espais, els hàbits tenen un tractament prioritari. Les estades periòdiques s'organitzen amb horaris diaris i rutines.
Programació de l'Adquisició d'Hàbits
El procés d'aprenentatge d'hàbits s'ha de programar i fer-ne un seguiment. Solen ser més uniformes, ja que l'activitat base és la mateixa en tots els casos i està lligada a la quotidianitat. La planificació d'aquestes activitats es fa tant en els serveis formals com en els no formals. En aquestes programacions, en primer lloc es considera l'activitat quotidiana i, seguidament, es tenen en compte quatre aspectes:
- Objectius i capacitats: Cada programació planteja uns objectius i defineix quines capacitats es treballaran.
- Metodologia: Cal definir i detallar els següents punts:
- Activitats: Cal veure a quina fase de l'activitat quotidiana corresponen i en quina fase es troba el grup.
- Espai: On es farà l'activitat. Ha de ser un entorn agradable i pràctic per al personal, i ha de disposar dels elements necessaris.
- Materials: Tenint en compte la fase en què es troba el grup, es poden identificar els materials que es necessitaran.
- Temps: Fixar horaris ajuda els infants a adaptar-se al ritme dels adults, fa que l'entorn sigui més previsible i els infants se sentin més segurs. Cal establir horaris, freqüència i durada, deixant marge perquè puguin mantenir el ritme.
- Agrupació: Establir si l'activitat es farà en parelles, en grup, etc., i qui es farà càrrec dels altres infants.
- Seguiment i avaluació: La programació ha de preveure mecanismes d'avaluació de cada infant i de la tasca educativa. El seguiment permet determinar els progressos, si corresponen als esperats i si cal fer ajustos.
Per recollir informació, cal disposar de registres de seguiment, que poden tenir diferents formats.