Comportament humà, societat i cultura: símbols i llenguatge

El comportament

És l'activitat de relació d'un animal amb el seu medi.

Comportaments innats

• Origen hereditari.
• Es transmeten genèticament.
• Comuns a tots els membres d'una espècie.

Exemples: reflexos, instints.

Comportaments adquirits

• Origen en l'experiència i l'aprenentatge.
• Es transmeten culturalment.
• Propis d'individus o col·lectius que viuen junts.

Exemple: conductes apreses.

El comportament humà

• Base biològica, innata, comuna a tots els humans.
• Es desenvolupa i concreta en un medi social, on:
  • Els instints s'adeqüen a les pautes socials.
  • S'aprèn la cultura del grup.
• Els humans tenim una gran capacitat per aprendre continguts i aplicar-los amb flexibilitat i intel·ligència a la pràctica.
• El nostre comportament resulta de la influència i la interacció social i no de l'aplicació mecànica d'allò genèticament heretat.

Sociabilitat i societat

Sociabilitat: És la tendència o inclinació natural dels humans a viure agrupats.

Societat:

• La societat és el conjunt dels humans que conviuen i es relacionen formant grups.
• La societat es compon d'individus i és el producte de la interacció entre aquests individus.
• Sense individus no hi hauria societat, però sense societat tampoc no hi hauria individus humans.

Societat i desenvolupament humà

• En societat desenvolupem les nostres capacitats humanes:
  • Llenguatge.
  • Raonament.
  • Autonomia moral.
• Encara que naixem humans, no arribaríem a ser i a comportar-nos com a persones sense el contacte amb els altres.
• Per tant, els humans som fruit de la interacció social.

Societat i cultura

• Cada societat té la seva cultura, és a dir, una manera de viure que inclou:
  • Llengua.
  • Coneixements i creences.
  • Art i artefactes.
  • Lleis, moral i costums.
  • I molts altres aspectes de la vida elaborats, apresos i transmesos per l'ésser humà.
• La cultura constitueix una espècie d'herència social, no genètica, un motlle on es desenvolupa i concreta el nostre patrimoni genètic.
• El procés d'aprenentatge cultural s'anomena socialització.

Diversitat cultural

• Només existeix una espècie humana, però hi ha moltes cultures, cadascuna amb una llengua, unes creences, unes institucions socials i unes tradicions pròpies.
• Aquesta varietat és una conseqüència de la creativitat humana i del relatiu aïllament en què s'han desenvolupat les societats.
• Hi ha cultures més esteses i influents que d'altres. Però el pes o el prestigi d'una cultura és una qüestió relativa.

La societat i la cultura ens converteixen en el que som: animals simbòlics

• La cultura pot ser interpretada com un univers simbòlic, és a dir, com un conjunt de símbols que fan d'intermediaris entre l'ésser humà i el món.
• Els símbols són objectes materials que representen la idea d'alguna cosa amb la qual no tenen cap relació natural.
• Les paraules són símbols. També ho són les normes socials, la manera de vestir, els diners, les obres d'art, etc.
• Els humans aprenem símbols, inventem símbols, els usem.
• Per això s'afirma de nosaltres que som animals simbòlics i que aquesta capacitat ens caracteritza com a espècie.

Els símbols tenen significat

• Per poder entendre i usar els símbols s'ha de conèixer el seu significat.
• El significat dels símbols és arbitrari. Això vol dir que ha estat establert pel capritx o la conveniència d'alguna persona.
• El significat dels símbols és convencional. Això vol dir que és compartit per una comunitat, resultat del costum o de la tradició.
• El significat dels símbols s'aprèn.
• El significat dels símbols es pot canviar.

Símbols i llenguatge

• El llenguatge és la capacitat dels humans per comunicar-se mitjançant paraules. Les paraules són símbols.
• El llenguatge en els humans és quelcom natural i universal, fruit de la complexitat del nostre cervell i la peculiar conformació dels nostres òrgans fonadors.
• Les llengües són sistemes de símbols. Per mitjà de les paraules, que són símbols, podem representar la realitat, pensar les coses i comunicar-nos amb els altres humans.
• Així doncs, els humans som animals lingüístics: parlem i pensem a través del llenguatge verbal.

Característiques del llenguatge verbal

• Les paraules no representen la realitat directament, sinó que ho fan per mitjà d'un concepte o contingut mental. Concepte/paraula-realitat.
• La relació entre paraula i el concepte és una relació directa. També ho és la relació entre el concepte i la realitat, però no ho és la relació entre la paraula i la realitat, que és una relació mediata.

Característiques del llenguatge verbal

• El llenguatge verbal és un sistema: els diversos elements que l'integren estan ordenats i mantenen relacions mútues.
• Les llengües humanes són sistemes il·limitats i oberts, la qual cosa significa que poden engendrar un nombre infinit d'expressions diferents.
• El llenguatge humà té la propietat del desplaçament, és a dir, es pot referir a un context que no és el de les persones que parlen en el moment de la comunicació.
• El llenguatge humà té la capacitat de referir-se a ell mateix.

Llenguatge i pensament

• El llenguatge serveix per comunicar-nos, però també per pensar.
• El pensament s'expressa amb paraules. Les paraules són una eina molt eficaç per delimitar i aclarir el pensament.
• Les paraules enriqueixen el pensament. Per identificar les coses i pensar-les necessitem paraules. Quants més mots tenim, millor és la nostra concepció de la realitat.
• Hi ha una relació entre el pensament i el llenguatge, però no són el mateix. De vegades pensem sense paraules; de vegades no sabem expressar el nostre pensament.
• Ara bé, no hi ha dubte que l'estructura i la riquesa del nostre llenguatge condiciona la nostra percepció de la realitat.