Principi d'individualització: estils d'ensenyament i aprenentatge personalitzat

Principi d'individualització

Aquest principi planteja que individualitzar el procés d'aprenentatge suposa una opció del docent, a partir de la qual ha d'organitzar el procés d'ensenyament en relació amb les capacitats, aptituds, interessos i motivacions dels participants. És una tasca fonamental dins el procés educatiu, enfocada a realitzar els ajustos o acomodacions perquè el participant aconsegueixi els objectius proposats; és el camí perquè el procés educatiu sigui eficaç.

El procés educatiu s'ha d'adaptar a l'educand, perquè és una persona irrepetible i única.

En aquest context socialitzador, el docent adquireix el paper de mediador en el procés d'ensenyament-aprenentatge i proposa escenaris que impliquin l'alumnat tant de forma individual com col·lectiva, dins i fora dels espais educatius, a través de l'acció directa, de l'aprenentatge entre iguals o de les TIC. L'objectiu és potenciar l'autonomia dels participants dissenyant experiències d'aprenentatge que possibilitin a cada alumne avançar en funció de les seves capacitats, interessos i ritmes d'aprenentatge.

Definició d'estratègies clau

Es podrien definir les estratègies d'aprenentatge com el conjunt d'accions que utilitza el participant per aprendre, recordar i utilitzar la informació; i les estratègies d'ensenyament com els recursos o procediments utilitzats pel docent per promoure els aprenentatges significatius.

Espectre dels estils d'ensenyament

L'anomenat espectre dels estils d'ensenyament es configura a partir de dues dimensions bàsiques: la reproducció de coneixements establerts (pensament convergent) i la producció o descobriment de coneixements nous (pensament divergent).

1. Repetició del conegut (Pensament convergent)

1. Reproducció de coneixements i habilitats.
2. El contingut és concret i consta bàsicament de dades, regles i habilitats específiques.
3. Hi ha una manera correcta d'executar la tasca: seguir el model presentat.
4. Es necessita temps per practicar i aprendre l'adhesió al model.
5. Les operacions cognitives principalment implicades són la memòria i el record.
6. El feedback és específic i es refereix a l'execució de la tasca i la seva aproximació al model.
7. Les diferències individuals s'accepten només dins dels límits físics i emotius de l'alumne.

Estils associats: A. Comandament directe, B. Assignació de tasques, C. Ensenyament recíproc, D. Autoavaluació, E. Inclusió.

2. Descobriment del desconegut (Pensament divergent)

1. Producció de coneixements i habilitats noves pel participant i/o pedagog motriu.
2. El contingut és variable i consta bàsicament de conceptes, estratègies i principis.
3. S'exigeixen alternatives en disseny i en execució. No hi ha un model únic a seguir.
4. Es necessita temps per al procés cognitiu implicat.
5. Es necessita temps per desenvolupar un clima afectiu tendent a produir i acceptar alternatives i opcions.
6. Les operacions cognitives implicades són la comparació, el contrast, la classificació, la solució de problemes, la inventiva i altres.
7. El descobriment i la creativitat es manifesten a través d'aquestes operacions cognitives.

Estils associats: F. Descobriment guiat, G. Resolució de problemes, H. Programes individuals, I. Per a iniciats, J. Autoensenyament.