Influència dels mitjans de comunicació en la societat: socialització, agenda i algoritmes

Resum

El text analitza com els mitjans de comunicació i les xarxes socials actuen com a institucions de socialització que transmeten coneixement i construeixen la manera de veure el món. Explica el paper dels 'guardabarreres' i dels algoritmes en la distribució de la informació, la influència dels mitjans a les societats industrials i la teoria de l'agenda, segons la qual els mitjans determinen sobre què pensem més que què pensem.

Punts clau

Els mitjans de comunicació són una nova institució de socialització que competeix amb la família, l'escola i la religió.
Els mitjans regulen la distribució de coneixement i decideixen quines notícies es publiquen.
Els algoritmes i els 'guardabarreres' tenen un pes important en la informació que llegim.
Segons el text, més del 40% de la informació que llegim està decidida per robots segons el nostre comportament.
A les societats industrials, la televisió va imposar formats i formes de coneixement.
Els mitjans no determinen què pensem, però sí sobre què hem de pensar: això és la teoria de l'agenda.

Posa't a prova

Els Mites i la Cultura

Els mites conformen un sistema finit d'interpretació dels signes i símbols. Per formar part de la cultura has d'acceptar els mites que et permetran entendre la cultura i la llengua. Els mitjans de comunicació actualitzen els mites de les civilitzacions i els descontextualitzen. Amb les xarxes socials es crea una comunicació entre individus que pertanyen a contextos diferents.

Institucions de Socialització i Mitjans de Comunicació

La nostra percepció de la realitat és conseqüència dels nostres vincles i dependrà del coneixement que ens han transmès, el qual es fa mitjançant les institucions de socialització primària: família, escola, religió. Les institucions construeixen la nostra manera d'entendre el món. Els mitjans de comunicació seran una nova institució de socialització que competeix amb les altres per transmetre coneixement als individus. Els mitjans i les xarxes són vistos com una interferència, com una manera que els individus tenen d'escapar-se del control social, i per això volen dominar-los. Els mitjans regulen la distribució de coneixement.

El Paper dels "Guardabarreres" i els Algoritmes

Cal estudiar quina persona dins dels mitjans de comunicació fa de "guardabarreres" i determina quines notícies es distribueixen i quines no. Identificar les normes internes que tenen per decidir què publiquen i què no. Saber el pes que tenen els algoritmes (programacions) en la distribució de coneixement. Més del 40% de la informació que llegim està decidida per robots en base al nostre comportament com a usuaris. Les xarxes estan suplint la funció de distribució de coneixement.

Mitjans de Comunicació en les Societats Industrials

A les societats industrials, els mitjans de comunicació van esdevenir el principal marc de mediació en el modelatge de la realitat quotidiana subjectiva. Qualsevol acció de coneixement era assimilable a les formes de coneixement que mostrava i inculcava la televisió. Els mitjans imposen els seus formats i les seves formes lingüístiques i canvien el sistema de coneixement, la manera de veure el món.

L'Agenda dels Mitjans i la seva Influència

Els mitjans no determinen què ha de pensar cadascú, però sí sobre què ha de pensar. Determinen el temari de les discussions públiques de les societats on actuen. Generen un framework on els diversos actors polítics i socials hauran de posicionar-se i actuar. Els mitjans són institucions de processament i distribució del coneixement que s'han fet institucions autònomes de la resta del sistema social. Desenvolupen una lògica pròpia que determina com ens fan pensar i sobre què.

Preguntes freqüents

Quines són les institucions de socialització primària?

Segons el text, les institucions de socialització primària són la família, l'escola i la religió. Són les que transmeten el coneixement i construeixen la nostra manera d'entendre el món.

Què significa que els mitjans determinen l'agenda?

Vol dir que els mitjans no decideixen què ha de pensar cada persona, però sí sobre quins temes es discuteix públicament. Així generen el marc on els actors polítics i socials han de posicionar-se.