Adquisició, pèrdua i recuperació de drets: conceptes i modalitats

Adquisició, pèrdua i recuperació

En l'adquisició es requereix només capacitat natural i per l'exercici dels drets sí que es necessita capacitat d'obrar. L'accipiens no ha de ser el titular de l'adquisició. Hi ha modalitats d'adquisició:

• L'adquisició legítima sense intervenció del posseïdor antic:

  • Adquisició dels fruits: els adquireix el propietari per accessió.
  • Ocupació material: el posseïdor la fa seva quan no hi hagués posseïdor antic o quan la llei prevegi que no cal la intervenció o col·laboració de l'antic.
  • A través d'un fet.

• Adquisició consentida pel posseïdor antic:

  • Necessita de la intervenció de l'antic perquè la disposin els nous posseïdors.
  • Tradició: entrega de la possessió d'un bé dels antics als nous.

La possessió no pot ser clandestina ni amb violència.

La pèrdua: cessió negocial tant a títol gratuït com onerós o per l'acte unilateral de l'abandonament.

Liquidació de la situació possessòria

Hi ha situacions on el posseïdor d'un bé ha d'entregar-la a una altra persona que té millor dret a posseir, en aquest punt s'ha de liquidar la possessió i veure qui es queda amb els fruits, qui assumeix els costos i qui es responsabilitza per la pèrdua o deteriorament del bé.

• Fruits:

  Si és de bona fe es queda amb els fruits i també ha d'assumir els costos per produir-los. En els fruits pendents en el moment de l'entrega qui té millor dret a posseir pot fer-los seus pagant els costos de producció. Si és de mala fe ha de restituir els fruits o bé el seu valor, el nou posseidor ha de pagar els costos que el de mala fe va fer per obtenir els fruits.

• Costos:

  Qui té millor dret a posseir-los ha de pagar els costos extraordinaris de conservació tant si és de bona com de mala fe.

• Deteriorament o pèrdua:

  El de bona fe no respon mentre no hagi actuat amb negligència o dol a partir del moment en que s'ha donat la notificació de la reclamació. El de mala fe respon en cas de dol i negligència i en casos de força major a partir del moment de la reclamació de qui diu que té millor dret a posseir.

Classificació dels drets reals

La propietat és el paradigmàtic (dret a usar plenament els béns i disposar d'ells). També, en base, a l'atorgament de la possessió de la cosa es diferencien entre possessoris i no possessoris. Els drets reals limitats, sigui en cosa aliena o sobre cosa pròpia, es poden diferenciar entre:

• Drets reals de gaudi:

  Que permeten l'ús d'alguna utilitat com ara l'usdefruit, la servitud, la superfície.

• Drets reals d'adquisició:

  Permeten adquirir un bé aliè com el dret d'opció o el tanteig i retracte.

• Drets reals de garantia:

  Satisfan una obligació incomplida com l'hipoteca immobiliària o la prenda.

Tradició. Concepte i modalitats

És l'entrega de la possessió a l'accipiens per part del tradens. La tradició és la transmissió i adquisició de la propietat i els demés drets reals possessoris. Té eficàcia real quan va precedida d'un títol. Modalitats:

• Tradicicó real:

  Quan l'accipiens adquireix el poder i possessió de la cosa, tant l'entrega manual en cas de B.M. com l'ocupació material en es B.I.

• Tradició simbòlica:

  Transmissió d'una cosa que la simbolitza com les claus d'un pis.

• Tradició consensual:

  Es dóna quan les dues parts es posen d'acord i no es fa efectiva l'entrega del bé com la traditio brevi manu.

• Tradició instrumental:

  L'atorgament de l'escriptura pública.