Aigües Subterrànies, Costaneres i Acció Eòlica

Aigües Subterrànies: El Carst

El carst és una forma de relleu format per meteorització química sobre roques que tenen minerals solubles en aigua. La reacció química principal és:

CO₂ + H₂O → Àcid Carbònic dèbil (H₂CO₃)

Àcid carbònic + CaCO₃ (carbonat de calci de les roques calcàries) → Ca(CO₃H)₂ + H₂O (bicarbonats que els fa solubles en aigua, per fer la dissolució i erosió de la roca)

Aquest tipus de paisatge es dona en algunes condicions:

• Abundància d'aigua
• Presència de CO₂
• Temperatures baixes (ja que el CO₂ serà més soluble en aigua)
• Presència d'éssers vius (incorporen CO₂ al sòl)
• Natura de la roca
• Temps (pel contacte amb la roca el CO₂)
• Presència de fractures (perquè s'infiltri)

Estructures Exocàrstiques

Dissolució de roques en superfície.

• Rasclers: estries de dissolució en zones de vessant o pendent.
• Dolines: estructures circulars en dissolució. Enfonzament en coves i forma d'embut.
• Poliè: depressions tancades amb parets escarpades, l'aigua circula total o parcialment.
• Congost: vall estreta amb un curs d'aigua superficial continu. Té parets verticals.

Estructures Endocàrstiques

Es formen a l'interior del carst, que està afectat per aquestes condicions. El Nivell Freàtic indica la quantitat d'aigua subterrània.

• Per sobre del nivell freàtic: es formen coves verticals anomenades avencs, ja que l'aigua ascendeix. Quan n'hi ha diverses, hi ha dissolució i s'ajunten.
• Per sota del nivell freàtic: es formen les galeries, que són aixamplaments de corrents d'aigua subterranis. Poden estar més o menys planes i al fons pot haver-hi acumulació d'argiles.
• Espeleotemes: quan l'aigua es troba en escletxes al sòl i es troba una cavitat aixamplada o la pressió disminueix i el gas s'allibera (CO₂). D'aquesta manera, l'aigua ja no és àcida i passa a ser insoluble i es dona la precipitació química. Després, es formen dipòsits de carbonat càlcic i es formen estalactites i estalagmites (precipitacions).
• Travertins: és el carbonat càlcic quan s'ha litificat. Es troba en llocs planers i pròxims a la superfície.

Acció Geològica de les Aigües Oceàniques

El relleu costaner és modelat per l'acció de les ones, marees i corrents litorals.

• Erosió
• Sedimentació i transport

A la línia de costa actuen l'atmosfera, la hidrosfera i la litosfera. Aquests processos són azonals.

Erosió:

• Pròpies: l'agent genera l'erosió i l'estructura.
• Heretades: agafen l'estructura formada per un altre agent.

Les ries són estructures amb valls fluvials que es donen en zones de costa quan hi ha marees i s'inunda la vall fluvial. Els fiords es donen quan en el període glacial baixa el nivell del mar i el pendent augmenta, per tant les valls glacials es fan més profundes. Quan arriben els períodes interglacials i la temperatura augmenta, les glaceres es fonen i quan puja el nivell del mar, el mar ocupa les valls glacials.

Acció Geològica del Vent

És el menys eficaç perquè només actua sobre materials disgregats en zones sense vegetació. L'escalfament diferencial de la superfície terrestre provoca que l'aire es posi en moviment en zones d'altes i baixes pressions.

• Arrossegament
• Saltació
• Suspensió

L'acció erosiva té 2 mecanismes:

• Deflació: dispersió de fragments de roca que ja estan meteoritzats i van perdent fragments. És diferencial.
• Corrosió: el vent amb partícules en suspensió bombardeja els materials i els erosiona. Depèn de la intensitat i del material de la roca.

Acció de sedimentació:

• Dunes: acumulació de sorra formant ondulacions, produïdes en zones sense vegetació. La duna fixada es dona quan hi ha hagut prèvia vegetació i la duna s'atura i no es desplaça.
• Associacions de dunes: Ergs

Són un fenomen azonal, i en zones on el clima no és sempre gelat i actua el vent, es formen deflacions que generen sediments loess.