Alfons XIII: Reformisme, Maura i la Setmana Tràgica (1902-1909)
Alfons XIII i el Reformisme Dinàstic
El Govern de Silvela i el Tancament de Caixes
El regnat d'Alfons XIII (1902-1931) s'inicia sota el signe del reformisme dinàstic. El 1899, Maria Cristina atorga la confiança al conservador Francisco Silvela, qui iniciarà una política reformista amb projectes per descentralitzar l’administració. A Catalunya, aquesta política va provocar un boicot a la recaptació dels nous tributs, conegut com el Tancament de Caixes.
Lideratges Polítics i la Revolució des de Dalt
L’any 1902, Alfons XIII puja al tron. Amb la mort de Sagasta el 1903, el nou líder dels liberals serà José Canalejas. Aquest mateix any, Antoni Maura es converteix en el cap dels conservadors.
El 1904, Maura es va convertir en cap de govern. El seu projecte polític, anomenat «Revolució des de dalt», defensava que el règim s’havia de transformar per evitar la revolució popular. El 1907, Maura va impulsar una nova Llei Electoral per intentar eliminar la corrupció i democratitzar el sistema.
El Conflicte Colonial al Marroc
A partir del 1900, Espanya va consolidar la seva penetració al Nord d’Àfrica. Aquesta presència es va formalitzar amb dos acords clau:
- 1906: Conferència d’Algesires.
- 1912: Tractat Hispanofrancès, que estableix un protectorat francoespanyol a la zona del Marroc.
A Espanya li va correspondre el Rif (zona muntanyosa). L’obligació d’Espanya era pacificar i organitzar el seu territori. L'interès principal era doble:
- L'explotació dels seus recursos miners.
- El desig de recuperar el prestigi de l’exèrcit.
Les cabilies rifenyes no van acceptar la presència europea a la zona. El 1909, al Barranco del Lobo, les tropes espanyoles van patir moltes baixes. El govern espanyol va decidir llavors augmentar la presència de tropes, mobilitzant els reservistes, els quals havien d’embarcar al port de Barcelona.
La Setmana Tràgica de Barcelona (Juliol 1909)
La mobilització dels reservistes va desencadenar una greu crisi social a Barcelona:
- 18 de juliol de 1909: S’inicien les mobilitzacions al port de Barcelona durant l’embarcament de les tropes.
- 24 de juliol: Es forma un comitè de vaga (format per republicans de Lerroux, socialistes i anarquistes) que fa una crida a la vaga general per al dia 26 de juliol.
La vaga va derivar en una revolta popular que va sorprendre fins i tot la pròpia organització. Es van produir incidents als carrers i va esclatar un fort sentiment anticlerical, amb l'incendi de més de 80 edificis religiosos.
El govern va decretar l’Estat de guerra i va enviar forces de reforç. La repressió va ser dura, amb nombrosos ferits greus, fet que va radicalitzar encara més la situació. La manca d’acord entre les forces del comitè va provocar l’acció incontrolada de molts manifestants. Els fets van ser controlats finalment el 2 d’agost.
Conseqüències de la Setmana Tràgica
- Repressió: Es va aplicar una repressió molt dura.
- Execució: Es va executar Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista i fundador de l’Escola Moderna, fet que va generar una gran protesta internacional.
- Crisi de Maura: La campanya «Maura no», tant a nivell intern com extern (premsa internacional), va forçar Alfons XIII a dissoldre les Corts i convocar noves eleccions, donant el torn als liberals fusionistes.
- Nacionalisme Català: Davant la passivitat de la Lliga Regionalista durant els fets de Barcelona, va sorgir entre els nacionalistes catalans un corrent més republicà i d’esquerres.
El Partit Radical d'Alejandro Lerroux va perdre suport entre la seva base social i es va traslladar a Madrid.