Alteracions patològiques: necrosi, edema, trombosi i infart

Biologia4,66 KB

Alteracions patològiques generals

Necrosi: canvis morfològics que es donen en un teixit viu després d'una mort cel·lular.

Discicòlia: alteracions de l'aparell circulatori sanguini i limfàtic.

Edema: acumulació de fluid a l'espai extracel·lular o cavitats corporals.

Hiperèmia/Congestió: augment local del volum sanguini en un teixit concret. La hiperèmia és un procés actiu (inflamació, agut, roig); la congestió és un procés passiu (defectes en el retorn venós, agut o crònic, roig-blau).

Hemorràgia: extravasació de sang a l'interior dels vasos sanguinis.

Trombosi: formació d'un coàgul (trombe intraluminal) als vasos sanguinis.

Embòlia: obstrucció del flux sanguini total o parcial causada per un èmbol. L'èmbol és una massa sòlida, líquida o gasosa intravascular, despresa, que es transporta via sanguínia.

Shock: incapacitat circulatòria per una perfusió tisular sistèmica inadequada.

Tècniques diagnòstiques

Citologia: estudi microscòpic de les cèl·lules d'un animal obtingudes per punció, raspat o aspirat.

Biòpsia: fragment d'òrgan o teixit extret d'un ésser viu que se sotmet a estudi macro i microscòpic.

Mort i proliferació cel·lular

Mort orgànica/somàtica: aturada irreversible dels processos metabòlics, funcions orgàniques i activitats vitals d'un òrgan o sistema.

Neoplàsia: creixement anormal d'un teixit de forma incontrolada que persisteix encara que la causa o estímul desaparegui.

Apoptosi: forma de mort cel·lular genèticament programada.

Gangrena: forma d'evolució de la necrosi per coagulació, seca, humida o gasosa.

Necrosi caseosa: alliberament massiu d'enzims de neutròfils i macròfags que causa l'estimulació dels macròfags per part dels microorganismes.

Necrosi grassa: destrucció d'adipòcits, amb alliberament dels greixos neutres acumulats al citoplasma.

Alteracions de l'intercanvi hídric

Processos que cursen amb acumulació excessiva d'H2O intracel·lular (tumefacció tèrbola, degeneració vacuolar, degeneració vesicular).

Dipòsits patològics de greixos

  1. Lipidosi: presència patològica de lípids simples.
    • Esteatosi: acumulació de triglicèrids (TG) a l'interior de cèl·lules parenquimatoses.
    • Esteatosi hepàtica: acumulació de TG a l'interior dels hepatòcits.
    • Esteatosi renal: acumulació lipídica al citoplasma de cèl·lules tubulars del ronyó.
    • Esteatosi miocàrdica: dipòsit de TG al citoplasma de miocardiòcits.
  2. Granulomes de colesterina: lipoidosis conseqüents a destrucció cel·lular i inflamació crònica.
  3. Ateromatosi/aterosclerosi: enduriment de la paret d'artèries, conseqüència del dipòsit de lípids a la paret.

Dipòsits patològics de proteïnes

Es classifiquen en: substància hialina, amiloide, queratina i àcid úric.

Dipòsits patològics de pigments

  • Pigments endògens: melanina, hematògens (hemosiderina, bilirrubina) i lipofuscina.
  • Pigments exògens: via respiratòria (pneumoconiosis), via digestiva i via cutània.

Dipòsits patològics de minerals

  • Calcificacions patològiques: calcificació metastàsica i calcificació distròfica.
  • Litiasi: càlculs verdaders, pseudocàlculs i conglomerats.
  • Osteopaties metabòliques: raquitisme, osteomalàcia i osteofibrosi.

Coagulació i isquèmia

Coagulació intravascular disseminada (CID): formació de gran quantitat de trombes lliures a la microcirculació.

Isquèmia: perfusió sanguínia inadequada en un teixit determinat en relació a les seves necessitats metabòliques.

Infart: àrea local de necrosi per coagulació causada per isquèmia, per pèrdua del subministrament de sang a causa d'obstrucció arterial o disminució del drenatge venós.

Característiques neoplàsiques

Pleomorfisme: característica de la neoplàsia desdiferenciada en què les cèl·lules no conserven semblança morfològica ni funcional amb les del teixit d'origen.

Descarregar

PDF Word HTML