Circulació limfàtica: recorregut, col·lectors terminals i mecanismes del moviment de la limfa

Resum

El text descriu el recorregut de la limfa des dels capil·lars limfàtics fins als col·lectors terminals que desemboquen al sistema venós a la base del coll. Explica les característiques del conducte toràcic i del conducte limfàtic dret, i els mecanismes que mouen la limfa en absència d'un òrgan motor central com el cor.

Punts clau

La circulació limfàtica comença als capil·lars limfàtics en forma de fons de sac, que convergeixen en venes limfàtiques i després en col·lectors.
Les venes limfàtiques tenen aspecte arrosariat per la presència de ganglis limfàtics i contenen vàlvules que asseguren el flux unidireccional.
El conducte toràcic té uns 40 cm de longitud, s'origina a la cisterna de Pecquet (a nivell de L2) i desemboca al confluent venós jugular-subclavi esquerre.
El conducte limfàtic dret té uns 4 cm i drena la meitat dreta del cap, el coll, el tòrax i l'extremitat superior dreta.
La limfa es mou per l'automatisme dels limfangions, la contracció muscular esquelètica, la pulsació de les artèries, la respiració abdominal i el peristaltisme intestinal.

Posa't a prova

Circulació Limfàtica: Recorregut i Funcions Essencials

Recorregut de la Limfa

La circulació limfàtica s'inicia en els capil·lars limfàtics, que són estructures amb forma de fons de sac (o 'dits de guant') situades a prop de les cèl·lules, en els teixits.

Aquests capil·lars convergeixen progressivament en vasos de major calibre, coneguts com a venes limfàtiques. Les venes limfàtiques presenten un aspecte arrosariat o granulat a causa de la presència de ganglis limfàtics al llarg del seu trajecte i contenen vàlvules en el seu interior per assegurar el flux unidireccional de la limfa.

Posteriorment, les venes limfàtiques desemboquen en els col·lectors limfàtics.

Finalment, els col·lectors limfàtics principals arriben als dos col·lectors terminals: el conducte toràcic (Ductus thoracicus) i el conducte limfàtic dret.

Aquests vasos terminals connecten amb el sistema sanguini a la base del coll, específicament a la zona de Terminus (l'angle format per la vena jugular interna i les venes subclàvies dreta i esquerra).

Col·lectors Limfàtics Terminals

Conducte Toràcic (Ductus Thoracicus)

Amb una longitud aproximada de 40 cm, el conducte toràcic drena la limfa al confluent venós jugular-subclavi esquerre. Aquest conducte s'origina com una dilatació, coneguda com a cisterna de Pecquet o cisterna del quilo, situada a nivell del cos vertebral de L2. Ascendeix per la línia mitjana a través de la paret abdominal posterior i, posteriorment, pel mediastí posterior, desviant-se cap a l'esquerra per emergir a l'arrel del coll. Rep la limfa de les extremitats inferiors, la pelvis, l'abdomen, l'extremitat superior esquerra, i la meitat esquerra del tòrax, el coll i el cap.

Conducte Limfàtic Dret (Gran Vena Limfàtica)

Amb una longitud d'uns 4 cm, el conducte limfàtic dret desguassa al confluent venós jugular-subclavi dret. Aquest conducte recull la limfa de la meitat dreta del cap, el coll, el tòrax i l'extremitat superior dreta.

Mecanismes del Moviment de la Limfa

A diferència del sistema circulatori sanguini, el sistema limfàtic no disposa d'un òrgan motor central com el cor. La limfa es mou gràcies a diversos mecanismes:

Automatisme dels limfangions: Els limfangions, segments dels vasos limfàtics amb capacitat contràctil, es dilaten i es contrauen automàticament quan assoleixen un cert grau de plenitud, impulsant la limfa en sentit ascendent.
Contracció de la musculatura esquelètica: La compressió exercida per la contracció dels músculs esquelètics sobre els vasos limfàtics afavoreix la progressió de la limfa.
Pulsació de les artèries: Les pulsacions de les artèries adjacents influeixen en els limfangions veïns, contribuint al moviment de la limfa.
Respiració abdominal: Durant la inspiració, es produeix una succió que impulsa la limfa a través del conducte toràcic, travessant el diafragma. Aquest mecanisme facilita el pas de la limfa de la zona abdominal a la toràcica, afavorint el seu drenatge cap als vasos sanguinis profunds.
Peristaltisme intestinal: Els moviments peristàltics de l'intestí també contribueixen al moviment de la limfa a la regió abdominal.

Preguntes freqüents

Quina és la diferència principal entre el conducte toràcic i el conducte limfàtic dret?

El conducte toràcic és més llarg (uns 40 cm) i recull la limfa de les extremitats inferiors, la pelvis, l'abdomen, l'extremitat superior esquerra i la meitat esquerra del cap, el coll i el tòrax. El conducte limfàtic dret és més curt (uns 4 cm) i drena només la meitat dreta del cap, el coll, el tòrax i l'extremitat superior dreta.

Com es mou la limfa si no hi ha un cor que la bombegi?

La limfa es mou gràcies a l'automatisme dels limfangions, la compressió dels músculs esquelètics, les pulsacions de les artèries adjacents, la succió de la respiració abdominal i el peristaltisme intestinal.