Amadís de Gaula i Les sergas de Esplandián: Llibres de cavalleries medievals

Amadís de Gaula és una obra mestra de la literatura medieval en idioma espanyol i un dels més famosos dels anomenats llibres de cavalleries, que van tindre una enorme acceptació durant el Segle XVI en la península ibèrica.  Després d'una introducció en la qual s'afirma que el text va ser trobat en un bagul enterrat,4​ s'inicia amb el relat dels amors furtius del rei Períón de Gaula i de la princesa Elisena de Bretanya, que van donar lloc al naixement d'un xiquet, al qual la seua mare, ajudada per la seua donzella Darioleta, col·loca en una arca que deixa portar pel corrent d'un riu fins a arribar a la mar, on és recollida per un cavaller anomenat Gandales, que es dirigia a Escòcia. El xiquet, al qual es dona el nom de Doncel de la Mar, s'educa a casa de Gandales, juntament amb el seu fill Gandalín. En la cort d'Escòcia, el Doncel de la Mar coneix a la bellíssima princesa Oriana, filla del rei Lisuarte de Gran Bretanya i de la seua esposa la reina Brisena, i s'enamora apassionadament d'ella. Desconeguda, així dita perquè mai es presenta amb la mateixa cara ni amb el mateix aspecte, i perseguit pel mag Arcaláus l'encantador. 

Les sergas de Esplandián ("Les proeses de Esplandián") és el cinqué de la sèrie espanyola de llibres de cavalleries iniciada amb el Amadís de Gaula. El seu autor va ser Garci Rodríguez de Montalvo, qui també va escriure el llibre quart del Amadís. De conformitat amb el tòpic de la falsa traducció, Rodríguez de Montalvo va indicar en el pròleg del Amadís que el manuscrit original de les sergas, escrit en grec pel mestre Elisabat, "... Per gran aquesta paresció en una tomba de pedra, que davall de la terra d'una ermita prop de Constantinoble va ser trobat, i portat per un hongarés mercader a aquestes parts d'Espanya, en lletra i pergamí tan antic, que amb molta faena es va poder llegir per aquells que la llengua sabien".