Maria Aurèlia Capmany: pionera del feminisme a Catalunya
Resum
El text repassa la trajectòria de Maria Aurèlia Capmany com a escriptora i referent feminista: la seva narrativa i teatre dels anys 50 i 60, el seu contacte amb Simone de Beauvoir i Betty Friedan i el llibre La dona a Catalunya (1966). Explica també com la seva obra evoluciona cap a posicionaments feministes explícits.
Punts clau
- Capmany experimenta amb tots els gèneres literaris als anys 50 i 60; Un lloc entre els morts (1967) n'és una fita narrativa.
- La seva primera peça teatral, Tu i l'hipòcrita, es va estrenar el 1957 i es va publicar el 1960.
- Va prologar l'edició catalana de El segon sexe de Simone de Beauvoir i va criticar que el seu individualisme no servia per a les classes obreres.
- Capmany defensava que la lluita per la igualtat de les dones no es pot separar de les reivindicacions obreres.
- El llibre La dona a Catalunya: conscienciació i situació (1966) analitza la situació de la dona des de diversos punts de vista.
- Va ser un referent per al feminisme a Catalunya i a l'Estat, i va participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona el 1976.
Anys '50/'60 experimenta amb tots els gèneres literaris. Fita de la seva narrativa: Un lloc entre els morts (1967).
1957 l'Agrupació Dramàtica de Barcelona estrena la seva primera peça teatral Tu i l'hipòcrita, publicada el 1960.
Dècada '60 dedicació intensa a l'EADAG i immersió al món del teatre com a professora, traductora, directora escènica i actriu.
Les mobilitzacions estudiantils esclaten a París el 'Maig del 68' i s'escampen per Europa.
A Amèrica demanen fi guerra Vietnam, igualtat drets afroamericans (Luther King)...
Activisme social i polític és una constant per generacions de joves.
Neix a la segona onada de feminisme reivindicatiu: la primera va ser al S XIX quan sufragistes reclamen dret de vot per a les dones.
Capmany s'ho mira amb optimisme perquè a París havia recollit la influència de Simone de Beauvoir.
Llegeix El segon sexe i en fa el pròleg de l'edició en català.
Però Simone és de procedència benestant i el seu individualisme no serveix per a les classes obreres que no han tingut una educació de qualitat i estan sotmeses a la classe i al gènere.
Capmany sap per experiència que la lluita passa per un procés de conscienciació previ i està condicionada pel medi i no separa la lluita per la igualtat de les dones separada de les reivindicacions obreres.
També llegeix Betty Friedan i publica una ressenya de La música de la feminitat (1963), un llibre en què l'autora americana denunciava la manca d'igualtat de drets entre homes i dones. L'obra serà un referent per a les feministes i se'l considera actualment un dels clàssics del feminisme.
Els editors li encarreguen un llibre sobre la situació de la dona a Catalunya: La dona a Catalunya: conscienciació i situació (1966); un estudi minuciós i integral sobre la situació de la dona que té en compte:
procedència i classe social,
evolució històrica,
evolució de les lleis,
l'educació
i la imatge de la dona en la literatura de tots els temps.
Capmany és una progressista i creu que les grans lluites en favor dels drets humans i socials s'han fet sempre de manera col·lectiva. Es converteix en un referent per al feminisme a Catalunya i a la resta de l'estat.
Serà sol·licitada en conferències, programes de ràdio, televisió, debats, actes públics...
Es converteix en referent per a les joves que als '70 iniciaven una lluita feminista i va participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, de la Universitat de Barcelona el 27 de maig del '76.
Incorpora el feminisme d'una manera subtil, a partir de cert feminisme literari que va forjar des de les lectures de Virginia Woolf, a qui ret homenatge a la novel·la Quim-Quima (1971).
En l'obra de Capmany hi ha una clara evolució cap a posicionaments feministes: la càrrega inconscient de la rebel·lia i inconformisme de les seves primeres heroïnes passa a la consciència.
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Quina és la fita de la narrativa de Montserrat Capmany?
El text indica que Un lloc entre els morts (1967) és la fita de la seva narrativa.
Quin llibre va escriure Capmany sobre la situació de la dona a Catalunya?
Va escriure La dona a Catalunya: conscienciació i situació (1966), un estudi sobre procedència i classe social, evolució històrica, lleis, educació i la imatge de la dona en la literatura.
Per què Capmany es distancia de Simone de Beauvoir?
Perquè Beauvoir era de procedència benestant i el seu individualisme no servia per a les classes obreres, que estaven sotmeses a la classe i al gènere.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.