La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda: personatges, símbols i estructura

Característiques principals

• Realisme: L'acció transcorre en un espai geogràfic (Barcelona) i un marc històric (la República, la guerra, la postguerra) concrets. Presència de la realitat quotidiana.
• Psicologisme: Els esdeveniments no interessen per ells mateixos, sinó per la seva repercussió en el món interior dels personatges.
• Simbolisme: Aparició d'una sèrie de motius recurrents (objectes, llocs, situacions) amb valor simbòlic.
• Poeticitat: Es basa en la tècnica narrativa de l'escriptura parlada, en els recursos literaris i el llenguatge utilitzats, en la importància dels records en la vida dels personatges, en l'ús de símbols.

Argument

Natàlia/Colometa explica la seva vida: de vegades desesperada per la misèria que pateix i sovint marcada per l'opressió i la necessitat d'alliberar-se'n. La seva vida corre de manera paral·lela a l'evolució de la societat: la il·lusió dels anys de la República, el drama de la Guerra Civil i els anys foscos de la postguerra.

Estructura de la novel·la

• Primera Part (Cap. I-XVII): Pèrdua progressiva d'identitat. Submissió de la protagonista («els maldecaps petits»).
• Segona Part (Cap. XVIII-XXXII): Despertar de la consciència personal. Influència dels esdeveniments socials i històrics («els maldecaps grans»).
• Tercera Part (Cap. XXXIII-XLIX): Recuperació de la identitat i alliberament. Presència del record i del somni («la vida escapçada»).

Personatges

Personatges principals

• Natàlia (Colometa): És la protagonista i la narradora. Narra uns 25 anys de la seva vida. És el personatge que més evoluciona: des de la ingenuïtat i la innocència inicials fins a la maduresa final.
• Quimet: El primer marit de Natàlia. El personatge que més influeix en la seva vida: canvia la seva identitat. Personatge segur d'ell mateix i autoritari, però poc amic de responsabilitats.
• Antoni: El segon marit de Natàlia. És un personatge totalment diferent del de Quimet: hi actua com a contrapunt.
• Antoni i Rita: Els fills de Natàlia i Quimet. Condicionen la vida de Natàlia. Són molt diferents: Antoni s'assembla més a la mare; Rita al pare.

Personatges secundaris

• La senyora Enriqueta: Senyora coneguda de Natàlia. Figura maternal per a ella.
• Mateu: Amic de Quimet. Arriba a establir una relació molt afectuosa amb Natàlia.
• Cintet: Un altre amic de Quimet.
• Julieta: L'amiga de Natàlia. Caràcter lliure i independent.
• La mare de Quimet: Preocupada només pel bé del seu fill.
• El pare de Natàlia: Natàlia manté una relació distant amb ell.
• Pere: Promès de Natàlia a l'inici de la novel·la.
• Griselda: La dona de Mateu. Tenen una filla.
• El senyor i la senyora de la casa on Natàlia treballa netejant: Reflex de les classes dominants de l'època.
• L'aprenent d'ebenista que treballa amb Quimet.
• Vicenç: El promès de Rita cap al final de la novel·la.

Espai i temps narratius

• El marc espaciotemporal és Barcelona des de poc abans de la proclamació de la República (1931), la Guerra Civil (1936-1939) i la postguerra (fins als anys 50).
• L'espai no es delimita de forma detallada i exhaustiva. Hi apareixen pocs detalls concrets (Plaça del Diamant, Carrer Gran, Barri de Gràcia).
• Hi ha també pocs detalls referents als esdeveniments històrics; sovint, queden només suggerits, s'han de deduir.
• El transcurs del temps no és sempre regular. Hi ha una certa exactitud en els primers capítols. Però, a poc a poc, la cronologia es torna cada vegada més imprecisa.

Tipus de narrador

• Narració en primera persona (narrador intern).
• Escriptura parlada: Narració en primera persona en forma de confessió íntima que retrata psicològicament el personatge. Llegim com si estiguéssim escoltant allò que li passa i allò que sent.
• Monòleg interior: Narració en primera persona que mostra directament al lector, conscientment o inconscientment, el món interior del personatge (pensaments, idees, sensacions...). Té un grau de llibertat formal molt elevat.

Símbols principals

Símbols dinàmics

• Els coloms: L'evolució que experimenten és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista i dels canvis que aquesta experimenta, de la relació amb altres personatges o dels conflictes socials i històrics.
• El món vegetal (flors, arbres, parcs, jardins): Primer, simbolitza la infantesa i la joventut (la felicitat). Després, el contrapunt al dolor de la protagonista.
• Les nines de l'aparador dels hules: Imatge de la felicitat al principi, anirà adoptant connotacions més tristes i decadents.
• L'embut: Representa les dificultats i els conflictes, cada vegada més intensos, de la vida de la protagonista.
• El caragol de mar: Representa també canvis en les circumstàncies de la vida de la protagonista.

Símbols estàtics

• Les veces, l'aliment dels coloms, el seu parrupeig i la seva brutícia: Representen l'angoixa de la protagonista.
• Les cintes (com les que fa la mare de Quimet) i els llaços (com els que la protagonista fa a la pastisseria): Representen el caràcter decoratiu assignat a les dones.
• Les balances gravades a l'escala: Representen l'equilibri que la protagonista necessita al llarg de la vida.
• El quadre de les llagostes: Representa el domini de l'home sobre la dona.
• El ganivet: Representa l'alliberament final de la protagonista. Està relacionat amb el crit.

Estil narratiu

• Tècnica narrativa de l'escriptura parlada o monòleg autobiogràfic.
• To col·loquial. Ús de frases curtes, predomini de la juxtaposició i les oracions coordinades. Lèxic entenedor i popular, amb abundància d'expressions i frases fetes.
• Recursos com la repetició i, sobretot, el polisíndeton.
• Utilització alternada de l'estil directe i l'estil indirecte a l'hora d'introduir la veu dels personatges.