Conjugació del verb cantar en català: tots els temps i modes

Resum

Document que mostra la conjugació completa del verb cantar en català, amb els temps de l'indicatiu (present, perfet, imperfet, passats, futur i condicional), el subjuntiu i l'imperatiu, a més de l'infinitiu, el gerundi i el participi. Permet consultar ràpidament la forma de cada persona gramatical.

Punts clau

El verb cantar és de la primera conjugació (-ar) i el present d'indicatiu és jo canto, tu cantes, ell/ella canta.
El perfet d'indicatiu es forma amb l'auxiliar haver en present més el participi: jo he cantat.
L'imperfet d'indicatiu és jo cantava, tu cantaves, ell/ella cantava.
El futur simple es forma sobre l'infinitiu: jo cantaré, tu cantaràs, ell/ella cantarà.
El condicional simple és jo cantaria, tu cantaries, ell/ella cantaria.
Les formes no personals són l'infinitiu cantar, el gerundi cantant i el participi cantat.

Posa't a prova

Indicatiu:

Present: JO CANTO, TU CANTES, ELL/ELLA CANTA, NOSALTRES CANEM, VOSALTRES CANTEU, ELLS/ELLES CANTEN.

Perfet: JO HE CANTAT, TU HAS CANTAT, ELL/ELLA HA CANTAT, NOSALTRES HEM CANTAT, VOSALTRES HEU CANTAT, ELLS/ELLES HAN CANTAT.

Imperfet: JO CANTAVA, TU CANTAVES, ELL/ELLA CANTAVA, NOSALTRES CANTÀVEM, VOSALTRES CANTÀVEU, ELLS/ELLES CANTAVEN.

Plusquamperfet: JO HAVIA CANTAT, TU HAVIES CANTAT, ELL/ELLA HAVIA CANTAT, NOSALTRES HAVÍEM CANTAT, VOSALTRES HAVÍEU CANTAT, ELLS/ELLES HAVIEN CANTAT.

Passat simple: JO CANTÍ, TU CANTARES, ELL/ELLA CANTÀ, NOSALTRES CANTÀREM, VOSALTRES CANTÀREU, ELLS/ELLES CANTAREN.

Passat anterior (simple): JO HAGUÍ CANTAT, TU AGUERES CANTAT, ELL/ELLA HAGUÉ CANTAT, NOSALTRES AGUÉREM CANTAT, VOSALTRES HAGUÉREU CANTAT, ELLS/ELLES HAGUEREN CANTAT.

Passat (parifràstic): JO VAIG CANTAR, TU VAS CANTAR, ELL/ELLA VA CANTAR, NOSALTRES VAM CANTAR, VOSALTRES VAU CANTAR, ELLS/ELLES VAN CANTAR.

Passat anterior (parifràstic): JO VAIG HAVER CANTAT, TU VAS HAVER CANTAT, ELL/ELLA VA HAVER CANTAT, NOSALTRES VAM HAVER CANTAT, VOSALTRES VAU HAVER CANTAT, ELLS/ELLES VAN HAVER CANTAT.

Futur: JO CANTARÉ, TU CANTARÀS, ELL/ELLA CANTARÀ, NOSALTRES CANTAREM, VOSALTRES CANEREU, ELLS/ELLES CANTARAN.

Futur perfecte: JO HAURÉ CANTAT, TU HAURÀS CANTAT, ELL/ELLA HAURÀ CANTAT, NOSALTRES HAUREM CANTAT, VOSALTRES HAUREU CANTAT, ELLS/ELLES HAURAN CANTAT.

Condicional: JO CANTARIA, TU CANTARIAS, ELL/ELLA CANTARIA, NOSALTRES CANTARÍME, VOALTRES CANTARÍEU, ELLS/ELLES CANTARIEN.

Condicional perfecte: JO HAURIA CANTAT, TU HAURIES CANTAT, ELL/ELLA HURIA CANTAT, NOSALTRES HURÍME CANTAT, VOSALTRES HURÍEU CANTA, ELLS/ELLES HAURIEN CANTAT.

Subjuntiu:

Present: JO CANTI, TU CANTIS, ELL/ELLA CANTI, NOSALTRES CANTEM, VOSALTRES CANTEU, ELLS/ELLES CANTEN.

Perfet: JO HAGI CANTAT, TU HAGUIS CANTAT, ELL/ELLA HAGUIN CANTAT, NOSALTRES HÀGIM CANTAT, VOSALTRES HÀGUI CANTAT, ELLS/ELLES HAGIN CANTAT.

Passat (parifràstic): JO VAIG CANTAR, TU VAS CANTAR, ELL/ELLA VA CANTAR, NOSALTRES VAM CANTAR, VOSALTRES VAU CANTAR, ELLS/ELLES VAN CANTAR.

Passat anterior (parifràstic): JO VAIG HAVER CANTAT, TU VAS HAVER CANTAT, ELL/ELLA VA HAVER CANTAT, NOSALTRES VAM HAVER CANTAT, VOSALTRES VAU HAVER CANTAT, ELLS/ELLES VAN HAVER CANTAT.

Imperfet: JO CANTÉS, TU CANTESSIS, ELL/ELLA CANTÉS, NOSALTRESS CANTÉSSIM, VOSALTRES CANTÉSSIU, ELLS/ELLES CANTESSIN.

Plusquamperfet: JO HAUÉS CANTAT, TU HAGUESSIS CANTAT, ELL/ELLA HAGÉS CANTAT, NSALTRES HAGUÉSSIM, VOSLTRES HAGÉSSIU CANTAT, ELLS/ELLES HAGUESSIN CANTAT.

Imperatiu: TU CANTAS, ELL/ELLA CANTI, NOSALTRES CANTEM, VOSLTRES CANTEU, ELLS/ELLES CANTIN.

Formes no personals:

Infinitiu: CANTAR

Gerundi: CANTANT

Participi: CANTAT

Preguntes freqüents

Com es conjuga el verb cantar en present d'indicatiu?

En present d'indicatiu es conjuga: jo canto, tu cantes, ell/ella canta, nosaltres cantem, vosaltres canteu, ells/elles canten. El document en mostra la forma completa.

Quin és el participi del verb cantar?

El participi del verb cantar és cantat, que s'utilitza amb l'auxiliar haver per formar els temps compostos, com jo he cantat.

Quina és la diferència entre el passat simple i el passat parifràstic?

El passat simple té una forma pròpia (jo cantí), mentre que el passat parifràstic es forma amb el verb anar més l'infinitiu (jo vaig cantar). El document recull ambdues formes.