Què és la neutralització en català?

És el fenomen pel qual les consonants sonores esdevenen sordes a final de mot. Per exemple, la d de fred es pronuncia [t] a final de paraula.

Quina diferència hi ha entre un diftong i un hiat?

Un diftong és la unió d'una semivocal amb una vocal dins d'una mateixa síl·laba. En un hiat, les dues vocals pertanyen a síl·labes diferents, com a te-a-tre.

Què és la sinalefa?

És la unió de la vocal final d'un mot amb la vocal inicial del mot següent, que formen una sola síl·laba fonètica. Per exemple, hi ha es pronuncia [iˈa].

Fonètica catalana: sons consonàntics i fenòmens de contacte

Resum

Aquest document explica la classificació dels sons consonàntics catalans segons el mode i el punt d'articulació, i distingeix els sons sords i sonors. També recull els principals fenòmens de contacte consonàntic (neutralització, sonorització, assimilació, emmudiment, geminació...) i els contactes vocàlics, com diftongs, hiats i sinalefa. És un recurs útil per repassar la fonètica del català.

Punts clau

Els sons consonàntics es classifiquen pel mode d'articulació (com s'obstrueix l'aire) i pel punt d'articulació (on es produeix l'obstrucció).
Els sons sords es produeixen sense vibració de les cordes vocals; els sonors sí que hi vibren.
Neutralització: les consonants sonores esdevenen sordes a final de mot (p. ex. fred [fɾɛt]).
Sonorització: les consonants sordes esdevenen sonores davant d'un so sonor ([p], [t], [k] passen a [b], [d], [g]).
Assimilació: [n], [m] i [l] adopten el punt d'articulació de la consonant següent (p. ex. benvingut [bɛmβiŋˈɡut]).
Els diftongs creixents i decreixents uneixen una semivocal amb una vocal, mentre que els hiats són dues vocals en síl·labes diferents.

Posa't a prova

Sons Consonàntics Catalans: Classificació i Articulació

Modes i Punts d'Articulació dels Sons Consonàntics

Els sons consonàntics es classifiquen segons el mode d'articulació (com s'obstrueix el pas de l'aire) i el punt d'articulació (on es produeix l'obstrucció).

Africats

[ts], [tʃ], [dz], [dʒ] (formats per una oclusiva i una fricativa).

Alveolars

[s], [z], [n], [r], [rr] (com el so de les serps).

Oclusius

Sords: [p], [t], [k] (com a petaca).
Sonors: [b], [d], [g] (com a bodega).

Velars

[k], [g] (articulats a la gola).

Aproximants

[j], [w], [β], [ð].

Fricatius

[f], [v], [s], [z], [ʃ] (altres fricatives).

Nasals

[m], [n], [ɲ] (i les seves variants al·lofòniques).

Laterals

[l], [ʎ].

Vibrants

[r] (simple), [rr] (múltiple).

Sons Sords i Sonors

Els sons sords es produeixen sense vibració de les cordes vocals, mentre que els sonors sí que la tenen.

Sons sords: [p], [t], [k] (com a petaca), [s], [f], [ʃ] (com a safareig), [ts], [tʃ].

Fenòmens de Contacte Consonàntic en Català

Els sons consonàntics poden modificar-se en contacte amb altres sons, donant lloc a diversos fenòmens fonètics.

1. Neutralització

Les consonants sonores esdevenen sordes a final de mot. Ex: el so final de fred [fɾɛt] (on la [d] sonora es neutralitza a [t] sorda).

2. Sonorització

Les consonants sordes esdevenen sonores quan es troben davant d'un so sonor (consonant sonora o vocal).

[p], [t], [k] sonoritzaran en [b], [d], [g].
[f], [s], [ʃ] sonoritzaran en [v], [z], [ʒ].
[tʃ], [ts] sonoritzaran en [dʒ], [dz].

3. Ensordiment

Una consonant sonora esdevé sorda quan es troba davant d'una consonant sorda. Ex: la [b] sona com a [p] en paraules com obsolet, subsidiari i absent.

4. Assimilació

Els sons [n], [m] i [l] perden el seu punt d'articulació original i adopten el de la consonant següent.

[n] abans d'un so bilabial esdevé [m]. Ex: benvingut [bɛmβiŋˈɡut].
[m] o [n] abans d'un so labiodental esdevenen [ɱ]. Ex: infermera, samfaina.
[l] abans d'un so dental o palatal. Ex: saltar (la [l] s'assimila a la [t] dental), el llapis (la [l] s'assimila a la [ʎ] palatal).

5. Emmudiment

Sons que no es pronuncien en determinats contextos:

Consonants finals com [r], [t], [d], [s] a final de mot. Ex: els jocs (la [s] final s'emmudix).
La [h] a principi de mot (en mots d'origen no català).

6. Sensibilització

Pronunciació de consonants que normalment s'emmudirien, per contacte amb una vocal o so sonor. Ex: aquest any [aˈkɛst ˈaɲ], sant Antoni [ˈsant anˈtɔni], fent-ho [ˈfɛnt u]. (Fenomen amb grups com -st, -nt).

7. Geminació

Pronunciació doble d'una consonant, com si fossin dues. Es pot donar en:

Paraules amb consonants dobles: Anna, Til·la, Emma.
Paraules que acaben en -gle, -cle, -ble: poble, regle, miracle.
Grups consonàntics com -bm, -tm, -tn, -tll, -dm: setmana, futbol.

8. Aproximació

Realització de consonants oclusives com a aproximants en posició intervocàlica o davant de líquida. Ex: [ɣ̞] (de [g]), [β̞] (de [b]), [ð̞] (de [d]).

Contactes Vocàlics en Català

La interacció entre vocals pot generar diferents fenòmens fonètics.

Diftongs

Diftong Creixent

Unió d'una semiconsonant ([j] o [w]) amb una vocal. Es pot donar en:

Grups qu/gu + vocal. Ex: quatre, guerra.
[i] o [u] entre vocals. Ex: feia, noua.
[i] + vocal a inici de mot. Ex: iode.

Diftong Decreixent

Unió d'una vocal amb una semivocal ([i] o [u]). Ex: cuina, país.

Hiats

Seqüència de dues vocals que pertanyen a síl·labes diferents. Ex: te-a-tre, ca-os, po-e-ta.

Triftongs

Unió de tres vocals en una sola síl·laba (semivocal + vocal + semivocal). Ex: creuava, guaitar.

Dígrafs

Combinació de dues lletres per representar un sol so. Ex: qu i gu quan la [u] no sona [w] (com a que, gui).

Contactes Vocàlics entre Mots

Els contactes entre vocals de mots diferents també generen fenòmens específics.

Elisió

Supressió d'una vocal final àtona d'un mot quan el mot següent comença per la mateixa vocal. Ex: què et diré? [kɛt diˈɾe].

Sinalefa

Unió de la vocal final d'un mot amb la vocal inicial del mot següent, formant una sola síl·laba fonètica. Ex: hi ha [iˈa], hi és [iˈɛs], fa un dia [ˈfaun ˈdi.ə].

Hiat (entre mots)

Seqüència de dues vocals que es pronuncien en síl·labes diferents, fins i tot entre mots. Sovint es dona amb vocals tòniques. Ex: compraré oli, té una, lluirà or.