Anàlisi Arquitectònica dels Magatzems Carson Pirie Scott de Louis Sullivan
Descripció Formal de l'Edifici
L'edifici es divideix en dues parts principals. La part inferior (base, entresol i primera planta) presenta aparadors de vidre situats arran de la façana, emmarcats per dues bandes d'ornamentació naturalista de ferro fos. Aquesta decoració es compon de fulles d'acant lobulades, espinoses i bandes espirals.
Les altres plantes segueixen una construcció cel·lular, consistent en la repetició d'un mòdul amb un ritme uniforme de finestres horitzontals, més baixes a les plantes inferiors, separades per una estructura geomètrica de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana.
A la part superior, s'aixeca a la cantonada un pavelló circular que continua l'estructura del cos inferior de l'edifici, amb una decoració més abundant a la part inferior. A les vidrieres que segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals de l'edifici, s'hi poden veure els noms dels magatzems.
La façana, concebuda de manera funcional, permet el pas de la llum. Els elements fonamentals són les anomenades Finestres de Chicago, de forma horitzontal i allargada per adaptar-se a l'estructura del conjunt. L'horitzontalitat redueix la sensació d'alçada de l'edifici i permet una millor adaptació visual a l'entorn urbà immediat. Els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular interrelacionen perfectament l'interior amb l'exterior, establint una continuïtat entre el carrer i el vestíbul.
Entorn i Integració Urbanística
Els magatzems s'aixequen al xamfrà dels carrers Franklin i Adam, al districte històric de la ciutat de Chicago. Aquest districte es troba associat tradicionalment amb els magatzems. Per això, l'estructura de l'edifici, que potencia la monumentalitat de la cantonada, respon alhora a criteris arquitectònics i comercials.
Funció, Contingut i Significat
L'edifici va funcionar com a magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzada en la venda de roba, calçat, etc., fins al 2007. Aquests magatzems són considerats una de les obres més rellevants de Louis Sullivan i un dels edificis més significatius de l'Escola de Chicago.
Cada part de l'edifici ha de reflectir la funció per la qual ha estat dissenyada, un pensament arquitectònic clau de Sullivan. Aquest principi es resumeix en la cèlebre frase: "La forma segueix la funció".
Models i Influències Arquitectòniques
L'edifici manté el decorativisme ornamental de l'arquitectura modernista, però recull l'essència de les innovacions constructives de l'Escola de Chicago. Sullivan utilitza nous materials com el formigó, el ferro i el vidre, i planteja una estructura interna de ferro que permet que els edificis siguin més alts gràcies a l'absència de murs de càrrega.
A aquesta major alçada s'hi arriba gràcies als ascensors elèctrics, construïts per Siemens (1887). El condicionament dels elements a la funció, un plantejament arquitectònic fonamental de Sullivan, es troba a l'arrel del moviment funcionalista europeu.