Anàlisi arquitectònica: Pavelló Mies van der Rohe i Guggenheim
Pavelló Mies van der Rohe
L'arquitectura tradicional adovellada deixa pas a una estructura on els pilars d'acer prenen tot el protagonisme en la sustentació de l'edifici, alliberant els murs de la seva funció de càrrega. D'aquesta manera, els envans, murs i tancaments es distribueixen amb criteris estètics, combinant materials com el marbre i el vidre.
Estructura i materials
Els elements bàsics de suport són vuit pilars cruciformes d'acer inoxidable, disposats en retícula. Aquests suporten una coberta plana que forma un ràfec de volada agosarada i un petit pati amb un estany. L'edifici combina materials tradicionals (marbre travertí, ònix) i nous (vidre, tub d'acer).
Espais interiors i decoració
El Pavelló es va concebre com una planta lliure, difuminant la frontera entre l'interior i l'exterior. Destaquen:
- L'estàtua Dema, de Georg Kolbe, situada en un estany i envoltada de parets d'ònix.
- El mobiliari dissenyat per Van der Rohe, especialment la icònica cadira Barcelona.
Espais exteriors
L'edifici s'aixeca sobre un podi rectangular de marbre travertí. L'accés es realitza per una escala lateral de vuit graons, que obliga el visitant a girar davant d'un estany rectangular.
Museu Guggenheim de Frank Gehry
El Museu Guggenheim destaca per les seves sinuoses corbes de pedra, vidre i titani, dissenyades mitjançant el programa informàtic CATIA per gestionar la seva complexitat geomètrica.
Innovació tecnològica i materials
Les parets de vidre s'integren en una estructura metàl·lica avançada. Els panells de titani, que recobreixen l'edifici com si fossin escates de peix, tenen un gruix de només mig mil·límetre.
Distribució i espais
El museu s'articula en dos tipus de mòduls:
- Mòduls ortogonals: Coberts de pedra calcària (10 galeries).
- Mòduls corbats: Revestits de làmines de titani (9 galeries irregulars).
El vestíbul, de 50 metres d'alçada, és l'eix central que connecta els tres nivells mitjançant passarel·les curvilínies i torres d'escales. L'àrea principal d'exposició és especialment notable per la seva amplitud, amb 130 metres de llarg i 30 d'ample, sense cap columna estructural.