Anàlisi d'Art: De l'Arquitectura Bizantina al Romànic
Santa Sofia de Constantinoble
Anàlisi formal: Interior
Planta: Model de planta basilical i espai centralitzat. Atri amb fial (pila baptismal). Església amb tres naus, les laterals més petites i la central més ampla (33 m).
Descripció de l’interior: L'edifici presenta dos pisos a les naus laterals. L'element estructural més destacat és la distribució de les càrregues a partir de la cúpula central, fins a arribar als pilars. La cúpula està formada per quaranta nervis o arestes que es recolzen sobre un anell amb contraforts i descansa sobre 4 petxines.
Exterior i elements decoratius
Exterior: Escala no humana. Joc de volums esglaonats.
Elements no constructius: Mosaics, marbres policroms, daurats.
Estil: Arquitectura bizantina.
Interpretació
Encàrrec i funció: Justinià, temple cristià.
Significat i marc històric: Model cesaropapista, influència clàssica i cristiana oriental.
Mosaics de l'absis de la Catedral de Monreale
Anàlisi formal
Composició: Posició per registres a diferents nivells. La tercera dimensió està parcialment treballada; tot i que no s'ha volgut representar la perspectiva, el volum de les figures se suggereix mitjançant les ombres en els plecs de les túniques.
Tractament de les figures: Perduda del naturalisme. Tant el Pantocràtor com la Mare de Déu o els sants estan vestits luxosament, amb un dibuix molt cuidat. Àmplia gamma cromàtica.
Moviment: Sensació de repòs; la manca d’expressivitat queda compensada per l’espectacularitat del conjunt iconogràfic.
Estil: Art bizantí.
Interpretació
Tema i iconografia: Religiós cristià. Narra episodis de l’Antic i el Nou Testament.
Iconologia: Manifestació de la cort celestial encarnada en el Pantocràtor.
Encàrrec i context: Rei Guillem II. Influències del món bizantí i el seu imaginari.
La Mesquita de Còrdova
Anàlisi formal
Exterior: Aparell regular i carreus disposats de soga (llarg i través).
Interior:
- Sahn: Ampli pati.
- Haram: Bosc de columnes i pilars.
- Kibla: Mur del fons.
- Maksura: Espai més luxós.
Estil: Art eclèctic.
Interpretació
Funció i significat: Temple, concepció religiosa de l'Islam i expressió de la seva concepció espacial arquitectònica.
Església de Sant Vicenç de Cardona
Anàlisi formal
Espai interior: Planta basilical amb tres naus i transsepte curt, cobert amb una cúpula, capçalera amb tres absis i un atri o nàrtex als peus. Llargada total: 49 m.
Espai exterior: Decoració típicament llombarda.
Elements no constructius: Elements llombards a l’exterior i frescos que cobrien els murs.
Estil: Romànic llombard.
Interpretació
Encàrrec i funció: Bremond d’Osona. Funció religiosa.
Significat: Reflecteix les característiques de la societat catalana i occidental.
Portada de Santa Maria de Ripoll
Anàlisi formal
Composició: Concebuda com a arc de triomf.
Aspectes plàstics: Antinaturalista, sense profunditat, predomini de la rigidesa i inexpressivitat.
Estil: Romànica.
Interpretació
Encàrrec i funció: Comunitat monàstica. Funció religiosa, il·lustrativa i didàctica.
Significat: Supremacia de l'esfera espiritual sobre el món sensible, seguint els principis estètics de Sant Agustí.
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Anàlisi formal
Composició: Basada en la simetria, la geometria i la subordinació al marc arquitectònic. Línia gruixuda, precisa i vigorosa.
Colors i llum: Colors plans. Indicis d'ombra en túniques i colls per suggerir volum.
Estil i tipologies: Romànic d'influència bizantina. Pintura mural, sobre taula i escultura (relleus en capitells i timpans; volum rodó en Mare de Déu, crucifixions i davallaments).
Interpretació
Descripció iconogràfica: Basada en l'Apocalipsi de Sant Joan. Destaca la Dextera Domini, l'Agnus Dei i el Crist en majestat (Pantocràtor) dins una màndorla doble.
Descripció iconològica: Teofania (manifestació de la divinitat).
Encàrrec i significat: Finançat pels èxits militars d'Alfons I. Funció religiosa, didàctica i moralitzant, lligada a la concepció metafísica cristiana del món.