Anàlisi de l'Art: Del Matrimoni Arnolfini a l'Escultura Grega

El Matrimoni Arnolfini

El Retrat de Giovanni Arnolfini i la seva esposa és un quadre del pintor flamenc Jan van Eyck datat el 1434. Representa el ric mercader Giovanni Arnolfini i la seva esposa Jeanne Cenami, establerts a la ciutat de Bruges (actualment a Bèlgica) entre 1420-1472, on van prosperar econòmicament. La pintura, que es troba des de 1842 a la National Gallery de Londres, està considerada com una de les obres més notables de Van Eyck. És un dels primers retrats de tema no hagiogràfic que es conserven i, a la vegada, una escena costumista.

Simbologia:

• Mans unides: casament
• Panxa dona: fertilitat
• Gos: fidelitat
• Espelma: presència de Déu
• Fruites: fills
• Peus descalços: un acte sagrat
• Sabates: contingut sexual
• Mirall: testimoni del casament
• Vitralls: estatus social elevat

El pintor usava tècniques avançades, creador i trencador, i va ser un dels primers quadres a l'oli.

Què és l'Art?

És una habilitat per crear formes a partir d'una matèria, un llenguatge, una expressió. Plasmació d'una idea original que vol ser una representació del pensament del món, o d'un judici sobre els mateixos.

L'Escultura Grega (S. VIII aC al S. II aC)

Es divideix en tres períodes:

Escultura Arcaica (750 aC - 479 aC)

Caracteritzada per figures quietes. La principal tipologia és el Kuros, nois joves nus que representen atletes guanyadors dels Jocs Olímpics. Estil frontal i rígid, simetria vertical i horitzontal. Homes nus i dones vestides. Evolucionen cap a uns volums i un posat cada cop més natural.

Escultura Clàssica (479 aC - 336 aC)

Representació humanitzada dels déus destinada als temples i als espais públics de les ciutats. Models humans ideals. Antropocentrisme. Cànon (regla): es busquen cossos en proporcions perfectes. Equilibri entre moviment i repòs. Tècnica del contrapposto.

Exemples:

• Auriga de Delfos
• Guerrers de Riace
• Discòbol
• Diadumen
• Hermes amb Dionís infant

Auriga de Delfos

Autor: Anònim (s'especula que era un artista oriental emigrat a terres gregues).

Tipus d'obra: Escultura en bronze.

Estil: Art grec protoclàssic.

Cronologia: S. V aC (475-460).

Localització: Originalment al santuari oracular d'Apol·lo, a Delfos, a l'opistòdom del temple de Déu. Actualment es troba al Museu de Delfos.

Descripció i anàlisi: L'Auriga és un dels escassos bronzes del S. V aC que ens ha arribat. Formava part d'un grup compost per un carro, els cavalls del tir i un jovenet que refrena els cavalls. Fou dedicada per Polizel, tirà de la ciutat siciliana de Gela, per commemorar la seva victòria que se celebrava en els Jocs Pítics del 478-474 aC.

Aspectes iconogràfics i estilístics: S'insereix en el corrent estilístic anomenat perquè vol expressar els ideals de moderació prudent i de responsabilitat personal, fruit dels desastres anteriors de les guerres entre Esparta i Atenes i el record de la destrucció i saqueig d'Atenes per tropes perses (480 aC).

Guerrers de Riace

Autor: Diversos autors com Praxíteles, Fídies i Pitàgores de Reggio.

Material: Bronze.

Dimensions: 2.05 m.

Estil: Grec clàssic.

Cronologia: S. V aC (entre 460 i 430 aC).

Localització: Museu de Reggio Calàbria, Itàlia.

Descripció: Són dues escultures exemptes, conegudes com el guerrer vell i el jove, trobades al mar Jònic, a prop de Reggio Calàbria. El vaixell va naufragar i tota la seva càrrega va estar al mar fins al 1972.

Dorífor

Autor: Policlet.

Cronologia: Cap al 440 aC.

Dimensions: 1.99 m.

Material: Marbre.

Localització: Museu Nacional de Nàpols.

El Discòbol

Autor: Miró, anomenat l'Atenenc tot i que era d'Eleutera, a Beòcia.

Cronologia: 455 aC.

Representa un atleta just abans de llançar un disc. L'original era de bronze, però només es coneix per les còpies romanes de marbre. Es considera de l'estil sever. Miró representa l'atleta en el moment de màxima tensió, però aquest esforç no se li reflecteix a la cara. El gir del cos és vigorós, però de manera delicada i harmoniosa. Tot el cos està inclinat cap endavant. S'ha conservat nombroses còpies, la més important s'anomena Lancelloti, que es troba al Museo Nazionale Romano de Roma.

Fitxa tècnica Diadumen

Autor: Policlet el Vell.

Cronologia: Cap al 430 aC.

Tècnica: Talla.

Dimensions: 186 cm.

Material: Marbre.

Forma: Exempta.

Tipologia: Dempeus.

Cromatisme: Monocroma. Els originals en bronze solien anar pintats i fins i tot amb incrustacions d'altres metalls per donar més vida a les figures.

Localització: Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.

Representa un atleta vencedor que porta al front la bena del triomf.