Anàlisi d'Art Modern: Maman (Bourgeois) i Guernica (Picasso)

Louise Bourgeois: Reconeixement i l'Escultura Maman

El reconeixement de la crítica no li arriba fins al 1982 amb una exposició retrospectiva del MoMA, i fou la primera dona a assolir aquesta fita. Fou reconeguda amb nombrosos premis i va exposar als museus més importants.

Maman: Descripció Formal

Maman s’eleva desafiant sobre vuit gegants potes de bronze a l’exterior del Museu... Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, no estan tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de les aranyes. També mostren una superfície rugosa i imperfecta, per les nombroses plaques que les conformen a manera de trossos de tela.

Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic que conté els ous de l’aranya: un conjunt de pedres blanques de marbre. Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat que es desprèn de la indefensió de la bossa que guarda els ous, suspesa en el buit, amb la protecció que ofereix la posició de les vuit extremitats.

Temàtica: L'Aranya i la Maternitat

Maman forma part de la sèrie d’escultures *Spider*. El motiu de l’aranya ha estat presentat d’alguna manera en l’obra de l’autora des de 1940. Són un homenatge que fa l’artista a la seva mare, que tenia un negoci de tapisseria en el qual treballava d'artesana. Per a Bourgeois, la seva mare, que era la seva millor amiga, era com les aranyes: deliberada, intel·ligent, pacient i calmada.

No obstant això, el vincle d’aquesta estructura va més enllà, perquè connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l’artista. Quan era petita, Bourgeois va patir el menyspreu del seu pare, que volia un fill mascle, i va haver de ser testimoni de la relació amorosa del seu pare amb la institutriu que la va educar, una relació que la seva mare va voler ignorar.

Per a Bourgeois, l’aranya representa la duplicitat de la naturalesa materna:

• Utilitza la seda per fabricar el capoll que protegeix els ous.
• Utilitza la seda per filar la teranyina amb la qual atrapa les preses.

Una doble funció totalment contradictòria. Es pot observar aquest contrast també amb les dimensions monumentals i l’aparença amenaçadora de l’obra que protegeix els seus ous, i l’aparent fragilitat de les potes.

Models i Influències de Bourgeois

La llarga trajectòria de Bourgeois, més de sis dècades, va oscil·lar entre l’abstracció i la representació personal dels estats psíquics de la persona. Aquesta aposta es va veure enriquida pel contacte amb:

• El Surrealisme parisenc.
• L’Expressionisme abstracte de Nova York.
• El diàleg amb l'art de les tribus índies i africanes.

Cal recordar la influència de la infantesa traumàtica de Bourgeois, que trasllada algunes de les seves vivències, sentiments i emocions a les seves obres, com va fer també Frida Kahlo.

Guernica de Pablo Picasso: Anàlisi i Context

Esquema d'Anàlisi

Aquesta anàlisi inclou:

• Fitxa Tècnica
• Context Històric
• Anàlisi Formal (Llum, Color, Composició)
• Anàlisi Conceptual (Tema)
• Models Plàstics (Antecedents, Influències)

Fitxa Tècnica

• Títol: Guernica
• Autor: Pablo Picasso (Màlaga 1881 - França 1973)
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 3,51 x 7,82 m
• Estil: Cubista, Expressionista
• Tema: Denúncia política i bèl·lica
• Localització: Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Madrid)

Biografia de l'Autor: Pablo Picasso

Picasso va ser pintor, escultor, gravador i ceramista, molt precoç en l’aprenentatge de l’art pictòric. Entre els anys 1900 i 1904 va alternar la seva residència entre Barcelona i París, on va rebre moltes influències, evidents especialment en la seva Època Blava.

Instal·lat a la capital francesa, el color rosa va esdevenir el color principal a les seves composicions (Època Rosa) fins al 1907. Influenciat per Cézanne i l’art primitiu, va iniciar el camí del cubisme amb Les senyoretes d’Avinyó. Aquest estil va dominar la seva obra fins al 1925, quan va començar a crear obres amb una forta expressivitat.

Acabada la Segona Guerra Mundial, es va instal·lar a Vallauris, on va iniciar una de les etapes més creatives de la seva trajectòria. Això va coincidir amb una etapa personal molt positiva, que va traslladar a les seves obres que reflectien l’alegria de viure.

No obstant això, Picasso no va oblidar la seva implicació ideològica. Afiliat al Partit Comunista Francès, va utilitzar sovint el seu art per fer propaganda i contra la guerra. També en aquesta època va fer versions d'artistes del passat, com Velázquez.