Berenàveu a les fosques: anàlisi de burgesia, postguerra i fugida

Berenàveu a les fosques

Anàlisi de l'obra

L'obra gira entorn de dos matrimonis petitburgesos que actuen amb distinta conducta individual i social a partir de 1939. Ramon i Neus són l’expressió complementària de la burgesia de l’època. Neus, filla d’una família ben situada econòmicament abans de la guerra, va venir a menys arran del seu casament amb Ramon, que provenia del món rural i que va venir a més en els anys de la preguerra. Es va instal·lar a la ciutat per treballar d’oficinista i va mostrar una vaga simpatia pel catalanisme d’esquerres. Va participar en una guerra que va perdre; ara, el 1950, és una persona incapaç d’aixecar el cap i de viure amb orgull i dignitat. Com la seva dona, viu de l’engany de la memòria, del record del que hauria pogut arribar a ser. Neus és una dona que es resisteix a acceptar la dura i adversa realitat del present, abocada a un sentiment de nostàlgia de preguerra; més encara, educada en un món que definitivament s’ha enfonsat, procura inútilment amagar la seva autèntica situació davant els altres.

La misèria material, moral i afectiva contrasta amb el benestar material, que tampoc és moral ni afectiu, de la parella constituïda per Santiago i Fanny. Fanny es converteix en l’autèntica protagonista positiva de la història, disposada a enfrontar-se a l’ambient mesquí en què viu. Fanny encarna als ulls de l’adolescent Montserrat -filla de Ramon i Neus- el món d’ensomni al qual aspira accedir inútilment; Fanny és, sense cap mena de dubte, el símbol del món del benestar que adopta sense dubtar per la resolució individual. En fugir, abandona més un règim polític que el país o el barri. Se’n va amb la confiança de poder respirar i viure amb aires d’autèntica llibertat.

El marit de Fanny, Santiago, representa el possibilisme presumptuós, amoral i hipòcrita d’un règim dictatorial. Exerceix el seu poder polític i personal de forma despòtica, xantatgista i dominant. Jeroni i Pilar representen dues cares de la mateixa moneda. Pilar sap sobreviure enmig de la misèria; no està disposada a deixar-se arrossegar per cap corrent específic ni tampoc a deixar-se entabanar per ningú. Jeroni, el mestre, és un home torturat i desbordat psíquicament; conserva una imatge estàtica de la seva pròpia cultura que correspon a la concepció d’una Catalunya conservadora des del punt de vista cultural i claudicant en la qüestió política; el mestre retirat se suïcida com a reflex de la incapacitat per adaptar-se de forma valenta a les circumstàncies.

Estructuralment l’obra es divideix en dues parts; en la primera s’exposa el plantejament general de l’obra, i, en la segona, que comença a partir de la setena escena, assistim a una gradual resolució de les situacions exposades a la primera part.