Anàlisi de la Ciència: Enfocaments Formalista i Historicista de Kuhn
Anàlisi Històrica de la Ciència segons Kuhn
Thomas Kuhn realitza un enfocament històric de la Ciència des de dues perspectives:
- Una formalista.
- Una altra historicista.
Perspectiva Formalista vs. Historicista
La primera entén la ciència com una activitat racional i controlada; i la segona la concep com una activitat concreta que es va donar al llarg dels segles. Aquesta perspectiva historicista assenyala que, en cada època de la història, la ciència presenta peculiaritats i característiques pròpies. És a dir, una ciència que es troba condicionada per factors externs i que depèn del consens dels seus practicants. Aquest model historicista planteja el progrés de la ciència com un progrés circular.
Importància dels Factors Subjectius
L'enfocament historicista dóna importància a factors subjectius en el procés d'investigació científica. Mostra que la ciència no és només un contrast entre teories i realitat, sinó que hi ha en ella diàleg, debat, tensions i lluites entre els que intenten defensar una cosmovisió d'una disciplina científica i els que aspiren a imposar una altra manera de veure, d'entendre, de conèixer.
El Concepte Fonamental de "Paradigma"
El concepte de "paradigma" és fonamental en l'estructura del pensament de Thomas Kuhn. Per ell, s'entén com les realitzacions científiques universalment reconegudes que, durant un cert temps, proporcionen models de problemes i solucions a una comunitat científica determinada.
Funció dels Paradigmes
Els paradigmes són un marc sota el qual s'analitzen els problemes als quals s'enfronten els científics i se'ls dóna un model de possibles solucions a diferents trencaclosques a solucionar. És a dir, constitueixen una mena de teories cardinals acceptades de forma general per tota la comunitat científica, que tenen com a objecte aclarir possibles problemes científics.
El Paradigma com a Patró d'Èxit
El paradigma és un patró acceptat per la comunitat científica que obté l'èxit d'haver-se posicionat allà perquè, a l'hora de resoldre problemes, mostra ser el que més abasta i el que resol un major nombre de fenòmens considerats més urgents.
Abandonament i Ciència Normal
Cap científic pot abandonar el paradigma acceptat pels seus parells sense posar-ne un altre que el reemplaci. L'abandonament d'un paradigma per se constituiria l'abandonament de la ciència mateixa. El que distingeix la ciència de la pseudociència és el paradigma, única base de la ciència normal.
Epíleg de Kuhn
En l'epíleg, escrit per Kuhn 7 anys després de la publicació del seu llibre, reconeix 2 sentits diferents de paradigma: d'una banda, significa un conjunt de creences, valors, tècniques metodològiques, vocabulari, etc.