Anàlisi de 'Comarquinal': Relat Iniciàtic, Conflicte i Crítica Social

Anàlisi de la forma i dels continguts

Relat iniciàtic: Es tracta d’un viatge de maduració per a la protagonista. La Laura es transforma a través del desencís, a cops d’experiència vital i angúnia moral. Canviarà la seva visió del món (bastant idealista) i perdrà la innocència que la caracteritzava. Aquest canvi comporta l’acceptació de la realitat i el fracàs existencial.

Un argument universal: L’intrús destructor que genera un conflicte i que provoca una forta reacció per part de la comunitat en defensa de l’ordre establert. Comarquinal es presenta com una comunitat plàcida en la superfície, però darrere s’amaga un subsòl contradictori. Aquest daltabaix “provocat” per la Laura i, davant les acusacions de la Teresa, els rumors populars i la mala reputació, es resol amb l'expulsió de la Laura per part del Tomàs, que es posiciona amb la germana i se'n desempallega. La novel·la també respon a les convencions de la ficció sentimental: matrimoni, adulteri, idil·li, desamor, passions, gelosia i venjança sexual. Hi compareix el tòpic més recurrent de la novel·la sentimental: el triangle amorós que, en aquest cas, és doble: (Laura, Pere i Tomàs; i Pere, Teresa i Laura).

Bipartició de la novel·la en dos blocs: Que regeix la simetria interna. (1a part: la relació matrimonial + la maternitat “avortada” / 2a part: “l’aventura” extramatrimonial).

El narrador: A primera vista, es tracta d’un narrador extern omniscient (tercera persona). Però el narrador realitza un munt de comentaris i judicis a propòsit de Comarquinal i del seu clergat. El narrador utilitza la ironia per denunciar, per exemple, la hipocresia.

Els temes i els personatges

• Descripció i denúncia social del món petitburgès rural: classicisme, sexisme, paràlisi... Classicisme i intolerància. Intransigència ideològica i sexisme, males llengües i amenaça del “què diran”, xafarderia i voyeurisme, falsa religiositat i dinàmica d'amos i esclaus.
• Empatia entre víctimes: l'heroïna s'alinea amb la marginalitat.
• Maternitat frustrada.