Anàlisi Comparativa: Palau de la Música Catalana i Casa Milà (La Pedrera)

Anàlisi d'Obres Mestres del Modernisme Català

Palau de la Música Catalana

Fitxa Tècnica

• Autor: Lluís Domènech i Montaner (posteriorment intervingué Oscar Tusquets).
• Cronologia: 1905-1908.
• Localització: Barcelona.
• Estil: Modernisme.
• Materials: Ferro, vidre, ceràmica i maons.
• Sistema Constructiu: Amb materials industrials.

Context Històric

La nova societat industrial, burgesa i liberal que s’està configurant a Europa al llarg del segle XIX té a l’Estat Espanyol el seu principal exponent a Catalunya. Som al moment de la Renaixença, un moviment cultural de caràcter nacionalista que fomenta el redescobriment dels valors històrics i tradicionals catalans. També és el moment en què Barcelona creix impulsada per la indústria i el comerç, i en el qual l’ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques que van convertir Barcelona en una gran ciutat europea, arribant a organitzar el 1888 la primera Exposició Universal d’Espanya.

El Modernisme es converteix en la plasmació artística d’aquesta situació, i la burgesia industrial pròspera, culta i nacionalista va donar suport als arquitectes modernistes perquè les seves obres donaven resposta als seus anhels. Els edificis modernistes enllacen amb la tradició del Gòtic català. També satisfan les aspiracions de modernitat de la burgesia tant per les seves innovacions tècniques com estètiques.

Anàlisi Formal

Espai Exterior

Els elements de suport són un entramat metàl·lic i columnes de ferro que formen l’estructura d’una “capsa de vidre”. També es pot combinar amb la ceràmica, els maons i la terrissa. Els murs són de tancament; no sostenen res, i alguns són vitralls.

L’edifici presenta dues façanes de maó vist vermell, amb arcades a la planta baixa i una tribuna coronada per arcs apuntats. La tribuna està decorada amb columnes de rics mosaics i de bustos de diferents compositors. Al xamfrà (cantonada) trobem elements decoratius de gran importància: medalló amb l’escut del Palau de la Música, balconada que envolta tot l’edifici, arcs campanells, etc. També podem trobar un grup escultòric al·legòric esculpit per Miquel Blay que representa la Cançó Popular. L’edifici es tanca amb un àtic decorat amb mosaics i una cúpula a la terrassa. En els mosaics, formant com una mena de frontó, trobem al centre la Balanguera amb les muntanyes de Montserrat.

Espai Interior

L'Edifici està dividit en tres parts: els accessos, on estan situats l’auditori i l’escenari. L’espai intern s’estructura entorn a l’auditori, el qual és concebut com una “gran capsa de vidre” coronada amb una gran claraboia central. L’arc de la boca de l’escenari desapareix i queda suggerit per dos conjunts escultòrics de Pau Gargallo que representen la música popular i la música culta. A la part de baix de l’escenari hi ha un fris de mosaic corbat que representa 18 dones inclinades que toquen diferents instruments (muses de la Música).

El sostre presenta uns vidres multicolors que formen dibuixos, que juntament amb les finestres que hi ha als murs ofereixen una gran lluminositat a la sala.

Funció i Significat

• Funció: Va ser feta per acollir la nova seu de l’Orfeó Català i, a la vegada, com a sala de concerts. Per tant, la funció d’aquesta obra és pública, per a la realització de concerts.
• Significat: El Palau de la Música és un clar manifest de l’orgull nacionalista per diferents aspectes, un d'ells per ser la seu de l’Orfeó Català, una institució emblemàtica de Catalunya i capdavantera de la cultura catalana durant els últims cent anys.

Models i Influències

L'Edifici combina perfectament la tradició constructiva catalana i la modernitat. D'una banda, la tradició és un model, ja que s’aprecia en la recuperació de materials tradicionals com el maó i en la recuperació de l‘herència arquitectònica del període gòtic. D'altra banda, una altra influència que es va seguir és la modernitat, que es troba en l’aplicació d’innovacions tècniques, com l‘ús del ferro i el vidre en la construcció de l’estructura de l’edifici.

La Pedrera (Casa Milà)

Fitxa Tècnica

• Arquitecte: Antoni Gaudí i Cornet.
• Cronologia: 1907-1910.
• Estil: Modernisme.
• Localització: Barcelona.
• Tipologia: Arquitectura civil (casa particular).
• Materials: Pedra, maó, ceràmica i ferro.
• Sistema Constructiu: Amb nous materials.
• Importància: L’any 1984 ha estat declarada per la UNESCO “Patrimoni de la Humanitat”.

Context Històric

Catalunya va viure l’últim terç del XIX una gran renovació cultural, reflectida sobretot en la literatura, la música, les arts plàstiques i l’arquitectura. L’aparició del catalanisme polític fomentà un nacionalisme que s’estengué a tots els àmbits. El 1888, Barcelona organitzà la primera Exposició Universal d’Espanya. L’Ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques, que varen convertir Barcelona en una gran ciutat europea. El Passeig de Gràcia es convertí en la principal artèria de la ciutat, triada per la burgesia per construir-hi les seves residències. En un mateix grup de cases del Passeig de Gràcia i compartint façana es troba, també, la denominada “Illeta de la discòrdia” (Casa Lleó Morera, la Casa Ametller i la Casa Batlló). La ciutat va créixer en població i extensió, sobretot a principi del segle XX.

Durant la construcció de la Casa Milà (1907-1910), es va produir una crisi a Barcelona que va afectar la situació política general i la societat catalana. Durant el segle XIX, comencen les disputes per obtenir el territori africà. Per la Conferència d’Algeciras (1906), el Marroc passa a ser protectorat francoespanyol; el Rif va ser per Espanya. A partir de 1909, les càbiles dels nadius rifenys ataquen per sorpresa un exèrcit espanyol i el derroten a la batalla del “Barranco del Lobo” (1909), fet que va provocar la Setmana Tràgica.

La dura repressió provocà: Comença la campanya “MAURA NO!”, que acabarà amb la dimissió del polític mallorquí, pel trencament del Pacte del Pardo, en unir-se els liberals de José Canalejas i Segismundo Moret als partits d’esquerres i republicans, és a dir, amb els partits no dinàstics. La recuperació no vindrà fins a la Gran Guerra d’Europa (1914-1918), gràcies a la neutralitat espanyola.

Anàlisi Formal

La façana és una estructura autònoma, feta amb blocs de pedra de formes ondulants, que foren acuradament projectats i tallats a peu d’obra. Aquesta façana és completament ondulada, cosa que dóna la sensació de moviment constant. Les portes, finestres i balcons segueixen el ritme ondulant de tota la façana, la qual és independent del cos de l’edifici.

Les finestres són totes de diferent mida, fent-se més petites a mesura que el pis és més elevat, degut a l’augment de la intensitat de la llum. Els materials més utilitzats són la pedra calcària i el maó combinats amb el ferro (bigues de sostres i terres). També la ceràmica com a decoració.

L’edifici està format per dues cases adossades amb accés independent, que s’organitzen al voltant de dos patis que proporcionen aire i llum als diferents espais interiors. Al seu voltant s'hi distribueixen plantes. L’escala principal donava accés al pis de la família Milà. Les columnes de pedra i els originals capitells recorden formes naturals, i els sostres ondulats semblen l’interior d’una cova.

Funció i Interpretació

Originàriament, tenia exclusivament funció residencial (casa particular). La primera planta era per al matrimoni Milà i les quatre plantes superiors estaven destinades a lloguer de pisos a famílies burgeses. A més d’aquestes cinc plantes, les golfes i la terrassa, té una planta baixa que dóna a un soterrani amb garatge, que és molt àmplia, i significà un avanç en la seva època. És el millor exemple de l’arquitectura orgànica de Gaudí. Per evitar qualsevol noció d’uniformitat prescindí de la línia recta, cosa que li dóna aquest aspecte sinuós, ple de moviment.

Models i Influències (Pedrera)

Les influències rebudes per Gaudí, al llarg de la seva vida, han estat variades: Catalunya i el sentiment català, la religiosa, l’oriental i el món àrab, el món clàssic, l’edat mitjana i la naturalesa. La Casa Milà responia, també, a la profunda religiositat de Gaudí. El projecte inicial disposava col·locar un gran conjunt escultòric a la part superior dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, de la qual l’edifici feia com una gran base de pedra. El fort anticlericalisme de l’època (Setmana Tràgica, 1909) va fer que els propietaris decidissin eliminar les referències religioses de l’edifici.

5 Principis de Le Corbusier

Aquests principis, tot i ser posteriors al Modernisme, són fonamentals per entendre l'evolució de l'arquitectura moderna:

1. Edificis elevats sobre pilotis: la superfície al nivell del terra ha de ser ocupada pel moviment de la circulació, el protagonista de l'espai públic a l'era industrial.
2. Planta lliure: l'estructura s'ha de col·locar sobre el perímetre del projecte de manera que no interfereixi amb el disseny interior.
3. Façana lliure: l'estructura es retira de la línia del front per permetre més llibertat compositiva.
4. Finestra horitzontal: l'obertura es prolonga a tot el llarg de la façana, garantint un nivell òptim d'il·luminació per a tot l'interior.
5. Terrassa jardí: la quantitat d'espai natural que un edifici ocupa en construir-se ha de ser retornat a la natura amb la creació d'un jardí a la coberta de l'edifici.